Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2016

HETEROPTEROS ACUATICOS (NEPOMORPHA Y GERROMORPHA) DE LAS ISLAS BALEARES

RESUM  Hom ofereix una Ilista critica de les especies d'heteròpters aqüatics de les illes Balears, basada en noves recol·leccions i en I'analisi de la informació bibliografica existent. Completen el treball observacions sobre la identificació d'algunes especies dels generes Gerris i Anisops, consideracions d'ordre biogeogàfic i algunes notes sobre els cicles de vida d'algunes espècies. Nieser, N. y Montes, C. (1988)   Butll. Inst Cat. Hist. Not., 55 (Sec. Zool.. 7)

Insectos acuaticos de Baleares (Odonata, Ephemeroptera, Heteroptera, Plecoptera y Coleoptera)

tesi doctoral: Los objetivos basicos del presente trabajo han sido aportar nuevos datos sobre la composicion faunistica en Baleares de los grupos estudiados (Ephemeroptera, Plecoptera, Odonata, Heteroptera y Coleoptera Hydradephaga) y establecer las posibles relaciones entre la tipologia de los diferentes habitats existentes y las comunidades de estos grupos que viven en dichos medios. Se han muestreado 246 estaciones en las islas de Mallorca, Menorca, Ibiza y Formentera, en dos campañas durante 1988, una en invierno (Febrero-Marzo) y otra en primavera (Mayo-Junio). Para la caracterizacion de los distintos medios acuaticos de las Baleares se ha aplicado un analisis factorial de correspondencias multiples, utilizando como variables los 14 parametro geomorfologicos, fisicos y quimicos anotados en cada una de las estaciones de muestreo. García Aviles, Javier  (2016)  Insectos acuaticos de Baleares (Odonata, Ephemeroptera, Heteroptera, Plecoptera y Coleoptera).  [Tesis Doctoral]

Contribución al conocimiento de los quironómidos (Diptera, Chironomidae) de las Islas Baleares

... el presente trabajo, que aporta nuevas citas para las cuatro islas principales (Mallorca, Menorca, Ibiza y Formentera), supone un nuevo avance en el conocimiento de la familia Chironomidae en nuestro país. Para el presente estudio, se seleccionaron diferentes cursos de agua de las cuatro islas principales del archipiélago Balear. Todos los elegidos fueron fuentes o torrentes de carácter permanente. MALO, J. GARCIA-AVILÉS, J (1999)  Zool. baetica, 10

A new Iberian Phytocoris Fallén, 1814 from the Balearic archipelago, Spain (Hemiptera: Heteroptera: Miridae)

Un Phytocoris Fallén, 1814 ibèric nou de les illes Balears, Espanya (Hemiptera: Heteroptera: Miridae) Els autors descriuen Phytocoris (Compsocerocoris) degregorioi n. sp. de Formentera, l’illa més meridional de l’arxipèlag Balear. És una espècie molt peculiar, amb un dibuix hemelitral característic, una apòfisi dentiforme a la part anterior de la búcula i l’artell I de les antenes cobert de setes blanques llargues, com també ho són els fèmurs i les tíbies del davant. MOTS CLAU: Hemiptera, Heteroptera, Miridae, Mirinae, Phytocoris (Compsocerocoris) degregorioi n. sp., descripció. J. Ribes, J & E. Ribes, E. (2002)  Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 70

CONFIRMACIÓN DE LA NIDIFICACIÓN DEL ÁNADE AZULÓN Anas platyrhynchos EN LA ISLA DE FORMENTERA

Confirmation of breeding by the Mallard Anas platyrhynchos on the island of Formentera. Breeding was confirmed in 2005 of Anas platyrhynchos on the island of Formentera, with the discovery of two pairs in the former saltpansystem of Estany Pudent. The bibliography gives no mention of breeding by the Mallard on Formentera, its status on the isle being a common winter visitor. The only previous breeding reference was of an occurrence designated as probable in 2003. It has been a breeding species on the neighbouring island of Ibiza since 1998. Key words: Mallard, Anas platyrhynchos, breeding, Formentera, Balearic Islands. Palabras clave: ánade azulón, Anas platyrhynchos, reproducción, Formentera, Baleares Garcia, d. y Costa, S. (2004) Anuari Ornitològic de les Balears. Volum 20 .

NUEVOS DATOS SOBRE ALGUNAS ESPECIES DE CRISÓPIDOS DE LA PENÍNSULA IBÉRICA, ISLAS BALEARES E ISLAS CANARIAS (INSECTA, NEUROPTERA, CHRYSOPIDAE)

RESUMEN Se aportan nuevos datos de 41 especies de crisópidos de las Faunas Ibérica, Balear y Canaria. Se redescribe la morfología externa y genital de Chrysopa nigricostata  Brauer, 1850 y se corrigen sus citas erróneas de España y Portugal, que mayoritariamente se asignan a  Cunctochrysa   cosmia (Navás, 1918). Se revalida la especie  Chrysopa cosmia  Navás, 1918  estatus válido restaurado  (antes sinónima posterior de  Chrysopa nigricostata ) y se transfiere al género  Cunctochrysa,  proponiéndose una nueva combinación:  Cunctochrysa cosmia  (Navás, 1918)  n. comb. , y una nueva sinonimia: Cunctochrysa cosmia  (Navás, 1918)=( Cunctochrysa bellifontensis  Leraut, 1988)  n. sin.  Sobre el único ejemplar hasta ahora conocido de  Cunctochrysa cosmia  y el nuevo material ahora a ella asignado, se redescribe su morfología externa y genital, aportándose una clave de identificación para las tres especies europeas del género  Cunctochrysa , anotándose nuevos datos para diferenciarlas tant

Nuevos datos sobre los crisópidos ibéricos (Neuroptera, Planipennia: Chrysopidae)

Se aportan nuevos datos sobre la biología y distribución geográfica de 34 especies ibéricas de Chrysopidae Schneider, 1851, de las que 5 se citan por primera vez en Portugal. Se incluye la descripción de Chrysoperla ankylopteryformis n. sp., incrementándose así a 40 el número de especies que constituyen en la actualidad la fauna ibérica de crisópidos. Palabras clave: Neuroptera, Chrysopidae, Chrysoperla, faunística, Península Ibérica. Monserrat, V. J. y Díaz-Aranda, L.M. (1989).  Boletín Asoc. esp. Enlom. - Vol. 13 NOTA: inclou Mallada venosus per Eivissa

Los valores naturales de la unidad ecológica de ses Salines d’Eivissa i Formentera

Resum Ses salines d’Eivissa i Formentera constitueixen una unitat ecològica de valor incalculable. La gran diversitat d’ambients i ecosistemes, com ara zones humides, sistemes dunars i platges, illots i penyals marins, boscos i camps de conreu, fa que ens trobem amb una de les àrees que presenta la més gran diversitat biològica de les Balears. Així mateix, la presència d’espècies de flora i fauna endèmica de gran valor biogeogràfic, a més d’una gran població d’ocells aquàtics migratoris, ha fet que es catalogàs com a zona d’importància internacional. Abstrat Ses salines d’Eivissa i Formentera constitute an ecological unit of incaculable value. The great diversity of environments as humid zones, dunes and beaches, small islands and cliff, woods and farm lands, represent for us one of the areas with most biological diversity of the Balearic islands. Besides, the presence of endemic species of flora and fauna with a great biogeografic value, apart from a great population of aquatic migra

Avifauna del pleistoceno superior-holoceno de las Pitiusas: passeriformes y sus depredadores

Esta Tesis es el resultado de la identificación y estudio de una parte de las comunidades orníticas del Pleistoceno Superior y el Holoceno de las islas Pitiusas (Ibiza y Formentera), en concreto, de las aves paseriformes (Passeriformes) y sus potenciales depredadores (Falconiformes y Strigiformes). Todos los fósiles objeto de este estudio proceden de un único yacimiento, es Pouàs (Sant Antoni de Portmany, Ibiza). La riqueza paleornitológica de este yacimiento es única entre las islas mediterráneas. La gran abundancia de aves obtenida en es Pouàs, se relaciona con la ausencia de mamíferos terrestres en el Pleistoceno superior y Holoceno de Ibiza. La identificación de la avifauna de es Pouàs se ha realizado a partir de la selección y el estudio de miles de restos fósiles obtenidos en las campañas de excavación realizadas entre 1988 y 1994. La identificación de los fósiles se ha llevado a cabo utilizando caracteres diagnósticos, tanto inéditos, obtenidos a partir de materiales de compar

AVES MARINAS Y AVES MIGRANTES EN EL MAR BALEAR

Las presentes ohservaciones están recogidas con ocasión de dos travesías realiizadas por el autor. amhas durante el mes de mayo. La primera travesía se refiere a una regata a vela con ruta Barcelona-Isla Dragonera-Barcelona, verificada del 1 al 3 de mayo de 1965, a bordo del yate «Almogávar», propiedad de D. Ignacio Miró. Durante esta travesía reinaron vientos flojos, de direcciones variables. con tiempo general bueno. Por la noche se oyeron resoplar durante bastante rato cerca del barco algunas hallenas (Balaeq~optera filiysnlrcs, Rorcual común), especie que hemos podido observar corrientemente en varias ocasiones, siempre en el canal entre Mallorca y Barcelona, y alguna vez en el Golfo de León y a lo largo de la costa NO. de Córcega. La segunda travesía se hizo a bordo del yate Karmattan  propiedad de D. Jacinto Ballestí.. La ruta fue Barcelona a Ibiza, con fecha de 18 al 20 de mayo de 1966. Se zarpó de Barcelona a las trece horas, con viento flojo del E., aumentando la fuerza del mi

Contribución al conocimiento de los Anfípodos (Gammaridea) de Ibiza, islas Baleares

Durante la campaña oceanográfica Fauna III, organizada por el Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid (CSIC) dentro del contexto del Proyecto Fauna Ibérica, se recolectaron diversas muestras cualitativas, tanto planctónicas como bentónicas, alrededor de las Islas Baleares y Columbretes. Con el presente trabajo se dan a conocer los resultados obtenidos del estudio de los Anfípodos (Gammaridea) de las muestras bentónicas de dicha campaña, correspondientes al entorno de la isla de Ibiza.  Ortiz, M. y A. Jimeno, A. (2003) Graellsia, 59(1): 97-99

Geolocators Reveal Migration and Pre-Breeding Behaviour of the Critically Endangered Balearic Shearwater Puffinus mauretanicus

Abstract Using combined miniature archival light and salt-water immersion loggers, we characterise the year-round individual at-sea movements of Europe's only critically endangered seabird, the Balearic shearwater  Puffinus mauretanicus , for the first time. Focusing on the non-breeding period, we show that all of the 26 breeding birds tracked from their breeding site on Mallorca in the Mediterranean Sea successfully made a 2–4 month migration into the Atlantic Ocean, where they utilised well-defined core areas off Portuguese and French coasts. As well as identifying high-risk areas in the Atlantic, our results confirm that breeding birds spend most of the year concentrated around productive waters of the Iberian shelf in the western Mediterranean. Migration phenology appeared largely unrelated to the subsequent (distinctly synchronous) breeding attempt, suggesting that any carry-over effects were compensated for during a long pre-laying period spent over winter in the Mediterr

Significance of fisheries discards for a threatened Mediterranean seabird, the Balearic shearwater Puffinus mauretanicus

ABSTRACT: The Balearic shearwater Puffinus mauretanicus is the rarest and most threatened Mediterranean seabird. The biology of this shearwater is poorly understood, and its study is important to design conservation strategies. We studied the feeding ecology of the Balearic shearwater at sea in the western Mediterranean (1996 to 2000), focusing on the importance of fisheries discards for this species. Fieldwork was conducted on board commercial bottom trawlers (demersal fishery with diurnal activity) and purse seiners (pelagic fishery with nocturnal activity), as well as during experimental trawling surveys. The shearwaters made extensive use of discards, mostly those from trawlers. This was especially so during the late breeding season, which could be related to the general impoverishment of Mediterranean surface waters. At this time of year, most birds foraged along the eastern Iberian coast, with the largest concentrations occurring off the Ebro Delta. This distribution seems determ

Descripció del sistema dunar d’es Codolar (Eivissa, Illes Balears)

En el present treball es realitza una descripció geoambiental del sistema dunar d’es Codolar, Eivissa. Aquesta àrea està situada dins l’àrea de Parc Natural de ses Salines d’Eivissa i Formentera (Illes Balears). Aquest sistema platja-duna era desconegut i té la particularitat que es troba desvinculat de la seva font d’alimentació, constituint un veritable mant eòlic. La platja arenosa actualment està coberta per distintes barres de còdols i graves. El sistema dunar, separat de la platja, presenta elevats símptomes regressius, on es pot observar la fragmentació del sistema amb la presència de dos nuclis arenosos independents un de l’altre que en temps pretèrits eren tot un, d’extensió molt superior a l’actual. A més de la descripció geomorfològica també s’incorpora un inventari florístic i una breu discussió sobre les característiques de la vegetació.  Paraules clau: Eivissa, es Codolar, geoambiental, sistema dunar, vegetació. Martín-Prieto, J.Á., Espinosa, J., Roig-Munar, F.X., V

Respuesta germinativa de Brassica repanda (Willd.) DC. subsp. maritima (Willk.) Heywood., Lavandula pedunculata (Mill.) Cav. y Silene cambessedesii Boiss. & Reut

Resumen Se estudia el comportamiento germinativo de tres especies de interés para abordar distintos programas de restauración en sistemas de matorral interior y vegetación litoral. La respuesta germinativa de las especies difirió bajo las dos condiciones de temperatura ensayadas (20ºC y 25/10ºC, 16 horas luz). Brassica repanda (Willd.) DC. subsp. maritima (Willk.) Heywood incrementó su porcentaje de germinación frente a las temperaturas alternantes mientras que Lavandula pedunculata (Mill.) Cav. ofreció resultados similares ante las dos condiciones de temperatura. Silene cambessedesii Boiss. & Reut. fue la única especie que requirió de tratamientos pregerminativos, constatándose la presencia de dormiciones  Fuentes, N. & Estrelles, E.  (2005) Anales de Biología 27

International species action plan for the Balearic shearwater, Puffinus mauretanicus.

EXECUTIVE SUMMARY The Balearic shearwater has been long considered as a subspecies of either the Manx shearwater Puffinus puffinus or the Yelkouan shearwater Puffinus yelkouan, but was recognised as a distinctive species about ten years ago. As such, this shearwater has been catalogued globally as Critically Endangered following IUCN criteria, on the basis of both its extremely rapid population decline (-7.4% per year) and its small population size, which taken together could lead to the extinction of the species in less than 3 generations (average extinction risk of 40 years). Moreover, the global breeding population is restricted to the Balearic Islands, with an effective breeding range of less than 100 km2 . This alarming situation has led to its inclusion in several international lists and conventions. This action plan updates and revises the previous Species Action Plan (Aguilar 1999), and covers the whole distribution range of the species. The species breeds exclusively in the B

Demography of the critically endangered Balearic shearwater: the impact of fisheries and time to extinctio

 1. World-wide, many seabirds are affected by fisheries in opposing ways: as a source of mortality from bycatch, but also by providing discards as a predictable and abundant food resource. This applies to the Balearic shearwater Puffinus mauretanicus, the most endangered European seabird, whose time to extinction was estimated at only ~40 years a decade ago. 2. Since the previous assessment, new data and more sophisticated demographic modelling have become available, and new fishing policies from the European Union (Common Fisheries Policy, CFP) will apply, posing different scenarios for the viability of the species. Thus, there is both an urgent need and an opportunity for a more reliable update of the conservation status of the species. 3. Demographic data were collected between 1985 and 2014 at one of the world’s largest colonies. Most demographic parameters were estimated using multievent capture–recapture modelling. Some parameters, such as bycatch rate, immature individual surv

NOTES COROLÒGIQUES SOBRE LA FLORA MICOLÒGICA D’EIVISSA (ILLES BALEARS). III.

Se citen 177 tàxons, dels quals són nova citació per les Illes Balears els tretze següents: Agrocybe pediades var. fimicola (Speg.) Nauta, Campanella caesia Romagn., Cortinarius cinereobrunneolus Chevassut & Rob. Henry, Cortinarius variiformis Malençon, Crepidotus caspari var. caspari Velen., Inocybe hirtella Bres. var. hirtella, Inocybe splendens var phaeoleuca (Kühner) Kuyper, Lyophyllum infumatum (Bres.) Kühner, Lyophyllum loricatum (Fr.) Kühner ex Kalamees, Parasola auricoma (Pat.) Redhead, Vilgalys & Hopple, Pholiota brunnescens A.H. Sm. & Hesler, Pluteus cinereofuscus J.E. Lange, Simocybe centunculus var. maritima (Bon) Senn-Irlett; 81 tàxons representen noves citacions per l’Illa, entre els quals els més rellevants són les següents: Agaricus bernardii Quél., A. gennadii (Chatin & Boud.) P.D. Orton, Amanita gracilior Bas & Honrubia, Clavaria acuta Sowerby, Clitocybe cistophila Bon & Contu, Crepidotus neotrichocystis Consiglio & Setti, Hemimycena delect

Formigues (Hymenoptera, Formicidae) dels illots des Vedrà, es Vedranell i els illots de Ponent (Eivissa)

 Es documenta la presència de deu espècies de formigues als illots des Vedrà, es Vedranell i els illots de Ponent (Eivissa). Hypoponera abeillei, una espècie hipogea, és una adició a l’entomofauna baleàrica. Paraules clau: Formicidae, illot Eivissa, Hypoponera abeillei, Plagiolepis taurica, Illes Balears. Espadaler, X., Marí, M., Prats, I. i Calvo, J. (2013).  Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 56: 51-58 .