Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2012

NOVETATS EN L'ESTUDI DELS HETEROCERA DE LES ILLES BALEARS (LEPIDOPTERA)

Com a conseqüència de les recerques fetes els anys 1994-1997 a les Illes Balears, s'exposen els darrers resultats referits  a la fauna lepidopterolägica (Heterocera) de la zona, donant compte de les novetats faunístiques i de l'estudi de taxons interessants i/o poc coneguts. Pérez De-Gregorio, J.J. (1997)  Ses. Entom. ICHN-SCL , 10

Butterflies and moths (Insecta, Lepidoptera) recorded at sea off Eivissa and Barcelona (Western Mediterranean) in October 1996

En  aquesta  nota  es  comenten  una  serie  d'observacions  de lepidopters  migradors  realitzades  en  alta  mar  durant una  campan ya  oceanogralica que  va  tenir  1I0c  entre  el  16-26  d'octubre  de  1996  al  sud  d'Eivissa  i  Formentera. En  total  es  van  identilicar  uns  50  exemplars  pertanyents  a 3  especies  de Rhopalocera  i a  11  especies  d'Heterocera.  Es  discuteix  el  possible  origen d'aquests  exemplars  i  les  condicions  meteorologiques  que  podrien  haver  contribu'it al  procés  migratori,  així  com  altres  observacions  addicionals  sobre  la  predació  que van  patir  per  part  d'alguns  ocells  insectívors  que  també  es  trobaven  en  migració. Paraules  e/au:  Rhopalocera,  Heterocera,  Lepidoptera,  migració,  Mediterrania occidental STEFANESCU, C (1997)  BoII.  Soc.  Hist.  Nat.  Balears,  40 

Evolución en islas (1). Nuevas técnicas… nuevas visiones.

El estudio del cómo las especies evolucionan ha tenido tradicionalmente una de sus vertientes más importantes en la fauna y flora que se encuentran en las islas. Las especies que encontramos en dichos entornos proporcionan una gran cantidad de información, que los biólogos han utilizado para diseñar modelos que han sido aplicados incluso en ambientes no estrictamente insulares, modelos que además han arraigado fuerte en la Biología Evolutiva. Sin embargo, esto es Ciencia. El desarrollo de nuevas técnicas es inevitable; y el estudiar otra vez aquello ya investigado pero aplicando tales novedades tecnológicas también… Y luego pasa lo que pasa, que igual no todo era tan sencillo como pensábamos… Cnidus (2012) entrada en el blog LA CIENCIA Y SUS DEMONIOS

Genetic structure of Balearic honeybee populations based on microsatellite polymorphism

Abstract – The genetic variation of honeybee colonies collected in 22 localities on the Balearic Islands (Spain) was analysed using eight polymorphic microsatellite loci. Previous studies have demonstrated that these colonies belong either to the African or west European evolutionary lineages. These populations display low variability estimated from both the number of alleles and heterozygosity values, as expected for the honeybee island populations. Although genetic differentiation within the islands is low, significant heterozygote deficiency is present, indicating a subpopulation genetic structure. According to the genetic differentiation test, the honeybee populations of the Balearic Islands cluster into two groups: Gimnesias (Mallorca and Menorca) and Pitiusas (Ibiza and Formentera), which agrees with the biogeography postulated for this archipelago. The phylogenetic analysis suggests an Iberian origin of the Balearic honeybees,thus confirming the postulated evolutionary scenario f

HETEROPTEROS ACUATICOS (NEPOMORPHA Y GERROMORPHA) DE LAS ISLAS BALEARES

Hom ofereix una Ilista critica de les especies d'heterbpters aquatics de les illes Balears, basada en noves recol·leccions i en I'analisi de la informació bibliografica existent. Completen el treball observacions sobre la identificació d'algunes especies dels generes Gerris i Anisops, consideracions d'ordre biogeografic i algunes notes sobre els cicles de vida d'algunes especies. Nieser, N. y Montes, C. (1988)  Butll. Inst Cat. Hist. Nat. , 55 (Sec. Zool.. 7)

Comparación de la flora exótica vascular en sistemas de islas continentales: Cerdeña (Italia) y Baleares (España)

Se presenta un estudio comparativo de la flora vascular exótica de Cerdeña y de las Baleares, dos sistemas insulares pertenecientes a la subregión biogeográfica Mediterránea Occidental. En Cerdeña se han contabilizado 531 táxones exóticos (18,8% del total de su flora), mientras que en las Baleares 360 (19%), siendo 10 citas nuevas para Cerdeña (3 de las cuales para Italia) y 29 para Baleares. La flora exótica de Cerdeña está incluida en 99 familias, y Fabaceae es la más rica (49 táxones), seguida por Poaceae (33) y Asteraceae (31), frente a 90 familias para las Baleares, con predominio de Fabaceae (32), Asteraceae (31) y Poaceae (27). Se han encontrado diferencias respecto a los tipos biológicos, con un predominio de los fanerófitos en Cerdeña y de los terófitos en las Baleares. Un análisis detallado muestra que buena parte de estos táxones (246) son compartidos por ambos territorios, así como una dominancia de los neófitos frente a los arqueófitos. Respecto al origen geográfico,

NOTAS FLORISTICAS DE LAS ISLAS BALEARES (1)

RESUMEN:  Damos  cuenta  de  algunas  novedades florísticas  para las  Islas Baleares,  también se  amplía  el  área  de  distribución  de  algunas  especies  en  estas  islas.  Se  cita  por  primera vez para España  a  Gagea  mauritanica Durieu y son  novedad  para Baleares:  Astragalus sesameus L.,  Lythrum borysthenicum  (Schrank)  Litv.  y  Scabiosa  monspeliensis  Jacq RITA, J. ,  BIBILONI, G. y  LL.  LLORENS, LL. (1985).  Boll.  Soc.  Hist.  Nat.  Balears ,  29  

ESTUDIO DE LA ISLA DE CALOR DE LA CIUDAD DE IBIZA

Los estudios del clima de las ciudades españolas se van extendiendo, teniendo cada vez más datos sobre más ciudades. Hasta el momento no parece que se haya realizado un  estudio del clima urbano de la ciudad de Ibiza y mucho menos sobre el fenómeno de la isla de calor. Para remediar esto, este artículo muestra el resultado de un trabajo de investigación sobre el fenómeno de la isla de calor de la ciudad de Ibiza, donde se evidencia  la existencia del fenómeno y se caracteriza. Utilizando el método de los transectos se han realizado una toma de temperaturas en dos campañas (invernal y estival). Esta toma de temperaturas ha servido para demostrar dos hipótesis de partida, por un lado que existe el fenómeno de la isla de calor en la ciudad de Ibiza y por el otro que este aparece como más intenso en verano que no en invierno debido a la actividad turística. Se ha encontrado una isla de calor con una intensidad media de 3ºC, mientras que la diferencia entre la intensidad máxima invernal y

PRIMEROS RESULTADOS DEL MARCADO DE GAVIOTA PATIAMARILLA Larus michahellis CON ANILLAS DE LECTURA EN LAS ISLAS BALEARES

Durante los años 2003 y 2004, se han marcado con anillas de color 651 pollos de gaviota patiamarilla Larus michahellis en 22 colonias de las islas Baleares. Hasta mayo del 2005, se han registrado 201 controles correspondientes a 118 aves diferentes, lo que supone un 18.13% de las aves marcadas. Se constata que al igual que otras poblaciones del Mediterráneo occidental, una parte de las gaviotas de las Baleares realizan un desplazamiento hacia zonas de invernada en sentido noroeste y oeste, mientras que otra fracción, inverna en las propias islas. Las zonas de invernada postjuvenil de las aves de Mallorca y Cabrera se encuentran preferentemente en la propia isla de Mallorca. Las aves de Menorca presentan un dispersión preferente hacia la zona de Cataluña. Las de las Pitiusas se localizan en su mayoría en el Atlántico. Palabras clave: Larus michahellis, gaviota patiamarilla, islas Baleares, anillamiento, dispersión juvenil. Rodriguez, A y Muntaner, J. (2005) Anuari Ornitològic de l

HETEROPTEROS ACUATICOS (NEPOMORPHA Y GERROMORPHA) DE LAS ISLAS BALEARES

Hom ofereix una Ilista critica de les especies d'heterbpters aquatics de les illes Balears, basada en noves recol·leccions i en l'analisi de la informaci6 bibliografica existent. Completen el treball observacions sobre la identificació d'algunes especies dels generes Gerris i Anisops, consideracions d'ordre biogeografic i algunes notes sobre els cicles de vida d'algunes especies. Nieser, N.  i Montes, C (1988)  Butll. Inst Cat. Hist. Nat., 55 (Sec. Zool.. 7)

LOS SABINARES DE LAS ISLAS PITIUSAS. JUNIPERUS FOREST IN PITIUSAS ISLANDS

Las Islas Baleares cuentan con poblaciones de  Juniperus phoenicea, sabina negra, localizadas  principalmente en el sur del archipiélago, en las islas Pitiusas (Ibiza y Formentera).Los cambios en el tejido  socioeconómico de los últimos 30 años, han conducido a un profundo cambio en el estilo de vida en estas islas. La  terciarización de la economía y en especial el auge de la construcción vinculado a la actividad turística han   supuesto el abandono de actividades tradicionales ligadas a la agricultura y al aprovechamiento forestal, y un  notable proceso de pérdida de hábitat. Se presenta una caracterización general de estas formaciones en las islas   Pitiusas desde una óptica multifuncional y multidisciplinar centrada en aspectos tales como la distribución de esta  formación en el archipiélago, protección legal, régimen de propiedad, composición florística y fauna asociada,  importancia ecológica, papel en la economía tradicional y su uso público. Santana, C; Llongarriu, A. Domí

Nueva localidad de nidificación de la pardela balear Puffinus mauretanicus en el islote de s'Espalmador

La presencia de la pardela balear Puffinus mauretanicus ha sido registrada en el pequeño islote de s'Espalmador. Esta especie no habia sido registrada en anteriores estudios... Garcia, D i Arbona, P. (2001). Anuari ornitològic de les   Balears vol. 16 

Una puesta fósil de tortuga terrestre en el Pleistoceno de Formentera (Islas Pitiusas, archipiélago Balear)

Se presenta el estudio de un nido fósil, con presencia de huevos, haliado en el  mes de Julio de 1996 en el acantilado de Es Pujol d'es Fum de la isla de Formentera  (Islas Pitiusas, Archipidlago Balear). For in estructura del nido, la morfologla de los  huevos y la microestructura de la cascara, se le atribuye a una tortuga de tierra, ootaxa  Testudoolithus. For la correlación entre la anchura de los huevos con la longitud del espaldar en los testudInidos, se estima perteneciente a una tortuga terrestre semigigante, de 78,9 cm como máximo. Los datos estratigráficos, los gasteropodos fósiles  y los indicios paleoecológicos, sugieren que se trataba de un ambiente retrodunar  terrestre del Pleistoceno superior. Atendiendo a los datos actuales parece ser la  misma forma de quelonio hallada en el Pleistoceno de Ibiza en 1980. FILELLASUBIRA, E. et al. ( 1999)    Treb. Mus. Geol. Barcelona , 8  

NUEVOS DATOS SOBRE LOS TENEBRIONIDOS DE LAS PITIUSAS (BALEARES OCCIDENTALES)

Con posterioridad a1á publicación de mis dos últimos estudios  sobre los tenebriónidos de Baleares,  nuevas  exploraciones  del  Sr. Gasull y mias  han  permido aumentar en  algunas  unidades  el  nú mero de formas señaladas de las Pitiusas en los referidos trabajos y  ampliar, a la vez, el área insular de otras ya conocidas  de este pequeño  archipiélago Español, F (1951) Boll. Soc. Hist. Natural de les Balears nº 1

Un caso de cifosis en Podarcis pityusensis (Boscá, 1883), lagartija introducida en el peñón de Gaztelugatxe (Bizkaia)

La lagartija de las Pitiusas, Podarcis pityusensis (Boscá, 1883), es una especie introducida en el peñón de Gaztelugatxe (Bizkaia), que en menos de 20 años ha desplazado  por completo a la especie autóctona, la lagartija roquera, P. muralis (Laurenti, 1768).  Desde el año 2008 se están llevando a cabo campañas de control poblacional de la  especie introducida. En la de 2008 se capturó un macho adulto que presentaba una cifosis múltiple en su columna vertebral, diagnosticada mediante radiografía de alta  resolución. El caso presentado sería el primero conocido para una lagartija europea del  género Podarcis. GARIN-BARRIO, I,  SANZ-AZKUE, I,   GOSÁ, A. y  BANDRÉS, A.  (2011)  Munibe (Ciencias Naturales-Natur Zientziak), num 59 

Noves contribucions al coneixement de la flora vascular de les Illes Balears

S’aporten dades per a un total de 76 tàxons. Rosa blondeana Ripart ex Désegl., Silene fuscata Link ex Brot., Medicago coronata (L.) Bartal., Eragrostis curvula (Schrad.) Nees, i  Eclipta prostrata (L.) L., són novetats per a la flora de les Illes Balears (les dues darreres  espècies com a elements al·lòctons). D’altra banda s’aporten diverses novetats de l’àmbit  insular. Com a resultat de la revisió de material d’herbari s’exclou Phleum subulatum (Savi)  Asch. & Graebn. del catàleg florístic balear. Sáez, Ll, Gil,  Ll.,  Cardona, C.,  Alomar, G.,  González, J.M.i   Bibiloni, G. (2011) Orsis 25

Una nueva especie de Iberellus Hesse, 1908 (Pulmonata: Helicidae) en la isla de Eivissa

Se describe una nueva especie, Iberellus tanitianus n.sp., de Eivissa (Archipiélago  Balear) de características  conquiológicas semejantes al Iberellus companyonii (Aleron,  1837). Conquiológicamente difiere de esta  especie por tener la última vuelta  más ancha; la callosidad en el borde columelar muy visible; la boca algo más amplia hacia el exterior y con el superior más caído; la escultura más fina y regular;  las bandas espirales  de menor amplitud e interrupción. Protoconcha con pliegues  visibles a 30X. En  cuanto a la genitalia, se diferencia del Iberellus companyonii  por la configuración del epifalo, su longitud y la proporción entre éste y el flagelo,  así como la inserción del músculo retractor. Iberellus tanitianus n. sp, se distingue  de Helix (Archelix?) pythiusensis [sic) Bofill y Aguilar Amat 1924, denominado Iberellus companyonii pythiusensis  (Bofill  y  Aguilar  Amat) por Gasull (1964), protoconcha en la que  se  observan  claramente  a  30X  pliegues junto a la s

MICROPULMONADOS TERRESTRES DE BALEARES

El presente estudio debería llevar como subtítulo, el de técnica del cribado  de hojarasca, pues las 15 especies que aquí se estudian, han sido obtenidas por  el  sistema  de  cribar  hojarasca  al  pie  de  los  árboles,  alamedas,  encinares, acebuches o grandes matas de lentisco, que son los tipos de vegetación que  se  ofrecen en nuestras  islas.  Gasull, L. (1979) Boll. Soc. Hist. Natu. de les Balears, volum 23

Atlas y Libro Rojo de la Flora Vascular Amenazada de España Adenda 2006

BAÑARES, Á., G. BLANCA, J. GÜEMES, J.C. MORENO & S. ORTIZ, eds. 2006. Atlas y Libro Rojo de la Flora Vascular Amenazada de España. Adenda 2006. Dirección General de Medio Natural y Política Forestal (Ministerio de Medio Ambiente, y Medio Rural y Marino)-Sociedad Española de Biología de la Conservación de Plantas. Madrid  

Atlas y Libro Rojo de la Flora Vascular Amenazada de España Adenda 2008

BAÑARES, Á., G. BLANCA, J. GÜEMES, J.C. MORENO & S. ORTIZ, eds. 2008. Atlas y Libro Rojo de la Flora Vascular Amenazada de España. Adenda 2008. Dirección General de Medio Natural y Política Forestal (Ministerio de Medio Ambiente, y Medio Rural y Marino)-Sociedad Española de Biología de la Conservación de Plantas. Madrid

Atlas y Libro Rojo de la Flora Vascular Amenazada de España Adenda 2010

BAÑARES, Á., G. BLANCA, J. GÜEMES, J.C. MORENO & S. ORTIZ, eds. 2010. Atlas y Libro Rojo de la Flora Vascular Amenazada de España. Adenda 2010. Dirección General de Medio Natural y Política Forestal (Ministerio de Medio Ambiente, y Medio Rural y Marino)-Sociedad Española de Biología de la Conservación de Plantas. Madrid

Deconstructing myths on large gulls and their impact on threatened sympatric waterbirds

Owing to increasing population trends and facultative predatory habits, large gulls have been identified as significant agents of change in the alteration of many ecological communities. Often, they are perceived as negatively impacting the population trends of most sympatric waterbirds. Consequently, culling programs have been implemented to remove adults, chicks and eggs intensively. Here, we review the interactions recorded in the literature between the yellow-legged gull Larus michahellis and 10 sympatric waterbirds in the Mediterranean region, all threatened and classified as species of conservation concern. We also used 177 long-term population trends derived from previous studies to study the population dynamics of these species and the culling effort performed. We show that gulls negatively affected survival, fecundity, foraging ecology and nesting habitat availability for many species. However, the annual population growth rates of most sympatric waterbirds showed positive

Interference competition in a threatened seabird community: A paradox for a successful conservation

It is often assumed that conservation actions targeting a threatened community (e.g. habitat protection) will result in similar benefits for all species. However, complex interactions between species, such as interference competition, may result in displacement of subordinate, vulnerable species. We analysed here the spatio-temporal population dynamics of a threatened seabird community since the protection in the 1980s of several breeding sites at the Ebro Delta, western Mediterranean, Spain during 1980–2007. Competition for the most suitable patches was governed by body size, with smaller species avoiding associations with larger, dominant species. We tested whether the density increase of the larger species (yellow-legged gull Larus michahellis and Audouin’s gullLarus audouinii) at La Banya (the highest quality patch within the Delta) affected species diversity at the local level. As expected, such diversity decreased, resulting also from the colonisation of other sites by smaller

ADICIONES A LA BRIOFLORA DE LA ISLA DE IBIZA (ISLAS BALEARES)

Resumen: Una serie de recolecciones realizadas en la isla de Ibiza han supuesto un incremento de 9 especies al catálogo de briófitos de esta isla, de las cuales Entosthodon schimperi Brugués es nueva para el archipiélago balear. Montserrat Brugués, Elena Ruiz, Anna Barrón & Llorenç Sáez (2010) Bol. Soc. Esp. Briol. 34/35: 61-65 (2010)

Catorze anys d'estudis quiropterologics a les Illes Balears (1993-2006)

Les ratapinyades són mamífers euteris adaptats al vol que han tingut gran exit evolutiu i han  colonitzat  la  major  part  del  planeta  excepte  les  zones  polars.  Malgrat  la  seva importáncia ecológica, la distribució, l'ecologia i l a  dinamica de les poblacions de ratapinyades solen ser poc estudiades. El present treball dóna a coneixer i analitza l a  informació quiropterológica obtinguda des de 1993, any en que el nostre equip inicia els estudis a les IJIes Balears. S'han prospectat cavitats subterranies, s 'han capturat ratapinyades amb xarxes i s 'han efectuat enregistraments i analisis deIs senyals ultrasónics emesos pels quirópters pe r  tal d'ampliar la informació sobre la distribució de les ratapinyades a les Illes Balears. S'ha  analitzat l'ocupació estacional de Miniopterus schreibersii, Myotis  capaccinii,  Myotis  myotis  i Rhinolophus ferrumequinum  a 8  refugis  situats  a Mallorca i a Menorca  i s 'han estudiat desplayaments esta

LIZARDS AND BIRDS AS GENERALIZED POLLINATORS AND SEED DISPERSERS OF ISLAND PLANTS

En este trabajo se estudian las interacciones ecológicas y evolutivas entre plantas y animales insulares. Las especies que por dispersión a larga distancia alcanzan islas oceánicas remotas dejan atrás sus redes tróficas continentales. Los colonizadores lograrán establecerse en las islas sólo si son capaces de encajar en la red trófica de sus nuevos hábitats. Estas redes nuevas incluyen algunas interacciones que no son comunes en los continentes, como lagartos y aves actuando de polinizadores y dispersores de semillas de forma mucho más común de lo que se creía hasta hace pocos años. Estos animales actúan como agentes mutualistas por una serie de procesos simples: un bajo número de especies en islas relaja la competencia interespecífica, una amplitud de nicho trófico y la alta abundancia de algunas especies. La amplitud de nicho trófico de lagartos y aves predominantemente insectívoras incluye néctar, polen y frutos. OLESEN, J.M. & VALIDO, A. (2004) en  ECOLOGÍA INSULAR / ISLA
Continuando el catálogo comentado de los coleópteros  de las Pitiusas en la presente nota se estudian los Adephaga  acuáticos es decir, las familias Haliplidae, Dytiscidae y Gyrinidae,  recolectados por el Sr. Español   en el curso de varias excursiones ectuadas estos últimos años ; y con el fin de que el lector encuentre  en ella   el estado actual del conocimiento de estos insectos en las  indicadas islas, como en trabajos anteriores se incluyen en la lista de especies los diferentes datos reunidos y publicados por otros  autores. Lagar, A. ( 1955 ) Bol. Soc. Hist. Natural de Baleares nº 1

ALGUNOS MOLUSCOS TERRESTRES Y DE AGUA DULCE DE BALEARES

El  presente  trabajo comprende el estudio de 19 especies de gasteropódos de  nuestras  islas que con los 25 comprendidos en los otros dos trabajos en el mismo boletín vienen a representar un tercio de nuestra  fauna malacológica  terrestre y de agua dulce; el próximo Boletín seguirá con otra buena parte de la fauna que  nos ocupa .... Gasull, L.(1963) Bol. Soc. Hist. Natural de Baleare s nº 9 

NOTAS SOBRE LA BRIOFLORA BALEAR, 5

Se citan algunos briófitos que son novedad para el catálogo florístico balear: Marchantia paleacea Bertol., Sphaerocarpos texanus Aust., Bryum pseudotriquetrum (Hedw.) Gaertn et al., Orthotrichum affine Brid., Pseudoleskeella catenulata (Schrad.) Kindb. y Sematophyllum substrumulosum (Hampe) Britt. Se mencionan especies que no habían sido indicadas en la flora de Ibiza (9), Formentera (1) y Mallorca (1). Rosselló, J.A. (1987).  Acta Botánica Malacitana , 12

Aportación a la flora bentónica de las islas Baleares. IV: Isla de Ibiza

En este trabajo se presentan 21 táxones procedentes de diferentes localidades de la isla de Ibiza, 13 de los cuales suponen nuevas citas para el archipiélago balear y los restantes son especies poco conocidas en estas islas. Se destaca  Discosporangium mesarthrocarpum  (Falkenb.) Hauck, desconocida hasta ahora en las costas mediterráneas españolas y escasamente citada en el resto de este mar. RULL, J; Gomez, A y Ribera, M.A. (1988) Collecta Botanica   nº17 

UNA NOVA TORTUGA TERRESTRE DEL PLEISTOCE D'EIVISSA: LA TORTUGA DE LA COVA DE CA NA REIA

Les restes de tortuga  trobades a la Cova de Ca Na Reia (Eivissa) probablement pertanyen a un únic  individu  que presentaria una Ilargaria de la closca de 52 +/- 4 cm. S'han observat unes poques modificacions que poden estar lligades al fenomen  de la insularitat. S'assenyala  la similitud entre la tor tuga  d'Eivissa  i les espècies del genere Cylindraspi Bour, R. (1985) Endins 10-11

Els mol·luscs terrestres fossils de les IIles Pitiüses

Es revisa la fauna de gasteròpodes terrestres fòssils del Pleistoce de les Pitiüses, tenint en compte els tipus de jaciments, els diferents estats de preservaci6, i les probables edats dels fòssils.  És tracta d'una fauna rica i variada, comprenent entre 17 i 21  espècies (n'hi ha quatre de rang taxonòmic íncert). Totes semblen endèmiques, encara que emparentad es amb d'altres, trobades vivents o fòssils, a les Gimnesies, Corsega i Sardenya, i el vessant mediterrani meridional de la Penfnsula Iberica.  Hom interpreta aquesta fauna antiga com a resultat de vicariança, causada per la fragmentaci6 litoslerica gradual que comporta la formaci6  de  la  Mediterrania  occidental  durant  el  Neogen. Els  dipòsits  més  recents contenen  només espècies endèmiques  vlvents actualment.  S'infereix l'existencia d'un episodi d'extinció en massa, molt anterior a l'arribada dels humans; afectà també, per bé que en menor grau, les Gimnèsies.  Es tracta d'un esdev

Observacions botàniques VII. Sober una Diplotaxis d'Eivissa

Durant les nostrrs excursions it h:ivissa, fetes els anys 1918, 1919 i 1920, cullirem moltes mostres d'una Diplotaxis catholica interessant. En tota I'illa es fa en els roquissers de vora la mar, i creix també en els illots propers a la costa, com es ara Les Bledes, Espardell,Espartar, S'edril, etc. Degut a la salinitat dels Ilocs on la planta vegeta, reacciona donant-nos unes fulles, per be que polimorfes, sempre crasses en major o en menor grau (...) Font i Quer, P (1933) Butl. Inst. catalana d'Història Natural num 4-5

Tres especies del genere Genista de l'illa d'Eiviss

L'Enric GROS, des d'Eivissa, ens deia en carta de 20 de maig de 1918: a S. Josep hi he trobat una Genista que crec que res to de comu amb la de S. Joan (G. biflora), vegi la mostra que Ii trameto. Efectivament dins del sobre hi venia un ramellet florit d'una Genista per a nosaltres desconeguda i contestarem tot seguit al recol'lector del museu que procures obtenir bons exemplars d'aquella planta. Quan, cap a darrers de juny, regressa En GROs de la seva exploraciO a Eivissa torna amb una pila de plecs de la susdita Genista de S. Josep, i amb altres d'una nova localitat, la Cala de les Torretes de vora Sta. Agnes, on havia trobat la mateixa planta o cosa semblant. La primera especie de Genista que hem herboritzat a Eivissa fou la susdita G. biflora DC. que el propi GROS descobri a S. Joan pel mare de 1918. Posteriorment, ell tambe, hi troba una tercera especie, la G hirsuta Vahl. La Genista dorpcnifolia que descriurem tot segu t, la collirern nosaltres I'any

Historical processes and environmental factors as determinants of inter-island differences in endemic faunas: the case of the Balearic Islands

Pre-human flora (palynology) and fauna (bird and mammal fossil record) suggest that environmental differences among the Gymnesics and the Pityusics have now been reduced in comparison to the environmental differences at the Pleistocene and Holocene boundary. This environmental homogenization is likely related with human invasion. Historical effects of prehuman differences between Gymnesic and Pityusic Islands are still recognizable on endemic fauna. In contrast, there is no historical effects on interisland similarities using currently breeding birds (as an example of organisms welldispersed and related to vegetation type). We explain the pattern of interisland similarities of endemic fauna as the result of the independent histories among the two islands groups. Contrasting, successive colonizations and extinctions would determine interisland similarities of breeding birds. Keywords: Endemic species, extinction, human impact, palaeoenvironment, Balearic Islands. M. Palmer, G. X.

Cites noves o interessants de Chrysomelidae (Coleoptera) de les Illes Balears

En  el present treball  s'amplia el  coneixement deIs Chrysomelidae de les Illes Balears. En  concret s'esmenten 29 noves cites per a alguna de les Illes i es confirmen 5 especies anteriors. Destaquen la primera troballa per a la fauna europea de Dibolia peyerimhoffi Doguet  1975  i les  noves  per  a Balears  de  Longitarsus  corynthius  (Reiche  &  Saulcy, 1858) ssp. metallescens (Foudras,  1860), Longitarsus melanocephalus (DeGeer,  1775) i Mantura  lutea  (Allard,  1859).  Finalment,  es  fa  una  comparació  deis  Chrysomelidae  balears entre illes i s'analitza el coneixement actual d'aquests coleopters a l'arxipelag. Paraules clau: Coleoptera,  Chrysomelidae, Illes Balears. SACARÉS, A. i  PETITPIERRE, E  (2004)  Boll.  Soc.  Hist.  Nat.  Balears , 47

RECOMPTE I PARÀMETRES REPRODUCTORS DE LA POBLACIÓ BALEAR DEL FALCÓ MARÍ Falco eleonorae A L’ANY 2004

Recompte i paràmetres reproductors de la població balear del falcó marí Falco eleonorae l’any 2004. Al llarg de l’estiu de 2004, s’ha realitzat un recompte d’exemplars a totes les localitats on cria el falcó marí, Falco eleonorae, a les Illes Balears, que ha donat un total de 1.257 individus i una proporció entre ambdues fases de coloració d’1 de fosc per cada 3.5 de clars (n=63). S’ha fet un estudi dels paràmetres reproductors de  l’espècie per a la població balear. El treball de camp s’ha realitzat a 5 colònies diferents. El total de nius estudiats ha estat de 62. La quantitat mitjana de la posta és de 2.4 ous per colla i la productivitat es d’1.6 polls per niu. La posta es produeix principalment entre el 20 i el 31 de juliol i l’eclosió entre el 20 d’agost i els primers dies de setembre. El 25 de setembre ja s’observen polls volant. Paraules clau: falcó marí, Fal o eleonorae, recompte nidificant, paràmetres reproductors, Balears. Bonnin, J, (2005) A nuari Ornitològic de les Bale

NUEVOS DATOS SOBRE LA FAMILIA ZONITIDAE (GASTROPODA: PULMONATA: STYLOMMATOPHORA) EN IBIZA

Se ha realizado una recopilación bibliográfica correspondiente a la familia Zonitidae de la isla de Ibiza, fruto de la cual se ha obtenido el siguiente elenco específico: Vitrea gasulli, V. striata y Oxychilus pityusanus. Además, se aportan datos sobre la morfología conquiológica y genital de esas especies. ALTONAGA, K (1988)  BolI. Soc. Hist. Nat. Balear s, 32

LES AUS FÒSSILS DE LES BALEARS: ESTAT DE LA QÜESTIÓ, ESTRATÈGIA D'ESTUDI, INTERÈS I PERSPECTIVES

Les aus són el grup de vertebrats que més atencions mereix per part dels naturalistes de les Balears, i al mateix temps són el grup que pitjor coneixem com a fòssils. Aquesta és una situació que s'addiu bastant amb el que passa a la resta del món. La Paleornitologia -l'estudi de les aus fòssils- sol ésser poc preuada pels ornitòlegs, ja que no es pot estudiar el plomatge de les aus fòssils, ni els seus patrons conductuals, ni es poden anellar, ni es pot sentir el seu cant, ni el bategar ràpid del seu cor quan s'agafen a les mans, ni es poden veure tampoc els seus nius, ni com creixen els polls, ni moltes coses més. La Paleornitologia és també una ciència que sol ésser bastant ignorada pels paleontòlegs. Així, l'espai dedicat als ocells fòssils al llibre de CARROLL (1988), un dels tractats més moderns de paleontologia de vertebrats, representa menys del 3'5 % de l'obra. El poc interès de les aus per als paleontòlegs es deu a que els ocells no tenen estructures

Algunos briófitos nuevos o interesantes para las Islas Baleares

Se citan 27 taxones procedentes de las Islas Baleares correspondientes a nuevas citas para el archipielago, a revisiones de material publicado o a citas de algunas de las islas para las que no se precisaba la localidad. Cros, R.M. ; Saez, Ll; Cano, M.J. ; Bruges, M y Sergio, C. (2007). Bol. Soc. Esp. Briol . 30/31 

Implications of Extreme Life Span in Clonal Organisms: Millenary Clones in Meadows of the Threatened Seagrass Posidonia oceanica

The maximum size and age that clonal organisms can reach remains poorly known, although we do know that the largest natural clones can extend over hundreds or thousands of metres and potentially live for centuries. We made a review of findings to date, which reveal that the maximum clone age and size estimates reported in the literature are typically limited by the scale of sampling, and may grossly underestimate the maximum age and size of clonal organisms. A case study presented here shows the occurrence of clones of slow-growing marine angiosperm  Posidonia oceanica  at spatial scales ranging from metres to hundreds of kilometres, using microsatellites on 1544 sampling units from a total of 40 locations across the Mediterranean Sea. This analysis revealed the presence, with a prevalence of 3.5 to 8.9%, of very large clones spreading over one to several (up to 15) kilometres at the different locations. Using estimates from field studies and models of the clonal growth of  P. oceanica

LA COVA DE CA NA REIA: DESCONCERTANT ESTACIÓ MALACOLÓGICA DEL PLEISTOCE DE LES PITIUSES

Presentarn I'elenc paleornalacologic de la Cova de Ca Na Reia, Eivissa, que inclou les  següents  especies: Oestophora  (Suboestophoia)  sp.,  Cryptornphalus  aspersus, Sphincterochila (Albea)  candidissirna, Trochoidea (Xerocrassa)  sp. i Tudorella ferruginea.  Aquesta fauna  obliga  a reconsiderar alguns paradigrnes biogeografics  d'us cornú.  LI. GASULL  i  J. A. ALCOVER (1982)  ENDINS , nº 9

LES AUS FOSSILS DE LA COVA DE CA NA REl

En aquest treball s'estudien els ocells fossils del deposit pliocenic de la Cova,de  Ca Na Reia. Totes les especies obtengudes són  noves per al registre pliocenic d'Eivissa,  i n'hi ha una, Puffinus nestori n.sp., que és  nova per a la ciencia. Aquesta especie nova estava relacionada arnb P. (p.) mauretanicus. Era més gran que aquesta i tenia uns ossos més robustos. El seu bec era particularment robust. La presencia d'aquesta darrera especie és considerada com a  un testirnoni paleornitologic de la presencia d'un front  mari de productivitat elevada aprop de les costes eivissenques durant el Plioce superior ALCOVER, J.A. (1989)  Endins ,  nº 14-15 .

LA FAUNA FOSSIL DE LA COVA DEN JAUME ORAT (Parroquia &Albarca, Sant Antoni de Portmany, Eivissa)

Es  presenta el registre fossil de vertebrats i de gasteropodes terrestres obtingut al jaciment del Pleistoce superior de  la Cova den Jaume Orat (Sant Antoni de Portmany, Eivissa). Aquest jaciment no ha lliurat mamífers terrestres. Hydrobates pelagicus, Columba palumbus, un pupíldid indeterminat i Allognathus n.sp. són nous per al registre pleistoce eivissenc. La fauna ornítica obtinguda és  similar  a la provinent d'Es Pouas. El conjunt de  gasteropodes, pero, és diferent, suggerint que per a aquest grup en el passat, talment com a I'actualitat, ja existien diferencies faunístiques locals. McMINN, M;  ALTABA, C.R. i ALCOVER, J.A. (1993) Endins nº 19

Mus spretus parvus n.ssp. (RODENTIA, MURIDAE): UN RATOLI NAN DE L'ILLA D'EIVISSA

S'han  estudiat  les  poblacions  de  M.  spretus  de  Mallorca,  Menorca  i Eivissa.  Els patrons  de  coloració  observats  i  les  dades  somatometriques  i  craniometriques  obtengudes permeten  caracteritzar la  població  eivissenca  de  M.  spretus  com  a una  població  de  talla  corporal molt  pe tita  i de  coloració  dorsolateral molt  pal·lida.  Aquesta població  es  descrita  com a  Mus  spretus  parvus  n.ssp.   ALCOVER, J.A.,  GOSALBEZ, J. i  ORSINI, Ph.(1985) Boll.  Soc.  Hist.  Nat.  Balears ,  29 

NUEVA LOCALIDAD DE CRÍA EN EIVISSA DE LA GAVIOTA DE AUDOUIN (Larus audouinii

The colonization of reproductive specimen of the Audouin's Gull (Larus audouinii) has been verified on the rocky isle of «sa Conillera». It's about the first date of nidification for the specie in the Iocality. Until the date, the breeding colonization of the Audouin's Gull at the Pitiusas has been almost always placed on rocky isles, presenting certain itinerant behaviour. Although the number of reproductive specimen was scarce, it exists the possibility of  a larger and stable township on «sa Conillera». Key words: Audouin's Gull, Larus audouinii, reproduction, sa Conillera, Balearics Islands. Martínez, O. y Estarellas, J. (1996) Anuari Ornitològic de les Balears vol. 10.

PRIMERA NIDIFICACIÓ D'ÀNNERA BLANCA (Tadorna tadorna) A FORMENTERA (BALEARS) EN 199

First nesting of Shelduck (Tadorna tadorna) in Formentera (Balearic Islands) in 1995. Following the  colonisation of Ibiza, one  pair of Sheldilck (Tadorna tadorna) at the Estany Pudent in 1995 produced the first breeding record for Formentera. Given the particular conditions of the nesting area, a permanent colonisation is doubtful. Key words: Shelduck, Tadorna tadorna, breeding range, Formentera (Balearics). Sijpko WI]K, . (1996)  Anuari Ornitològic de les Balear s vol. 10. 1995

NIDIFICACIÓN DEL TADORNA TADORNA EN IBIZA

Como resultado de un  estudio de la avifauna de las Salinas  de Ibiza  desde  1983, se  ha  constatado la  nidificación  periódica  de  una pareja  de Tarro blanco (Tadorna  tadorna) a partir del año 1985. Esta es la  primera cita de reproducción de la especie en las Baleares, y una  de las pocas existentes en la Península Ibérica. Esto puede demostrar la creciente expansión geográfica de la especie, detectada en los últimos años. Además esta cita refuerza la gran importancia ecológica de  las Salinas de Ibiza, actualmente en inminente peligro de promoción urbanística. ESTARELLAS, J.  FERNÁNDEZ, D. y PLANAS, B. ( 1989) Boll.  Soc.  Hist.  Nat. Balears, 33

NIDIFICACIÓ D'ÀNNERA BLANCA (Tadorna tadorna) A SES SALINES D'EIVISSA EN 199

Nesting of the Shelduck (Tadorna tadorna) in Ses Salines (The saltflats) of Eivissa in 1994. The nesting of the shelduck (Tadorna tadorna) in Ses Salines des Cavallet has been confirmed, this being the fifth time their reproduction has been observed there in the Tast ten years. In view of this, we propose a change of status for the species in Eivissa, from an exceptional summer visitor to rare. Palerm, J.C. i Martínez, O.   (1995) Anuari Ornitològic de les Balears vol. 9.

NOTA SOBRE ELS MATERIALS MASTOZOOLOGICS RECOLLITS PER L'SPELEO CLUB MALLORCA DURANT LA CAMPANYA DE ign A LES PITIUSE

Es presenten els resultats de I'anblisi  d'un  lot d'excrements  de geneta  i es discuteixen  les dades observades;  aixi mateix es constata la presència en estat subfbssil drE.quercinus  a I'illa  d'Eivissa. ALCOVER, J.A. (1977) ENDINS , Nº 4

BIOLOGIA DE LA CONSERVACIÓ D’UN OCELL CRÍTICAMENT AMENAÇAT: LA BALDRITJA Puffinus mauretanicus

Una de les aus marines més amenaçades de la Mediterrània és la baldritja Puffinus mauretanicus. El present article resumeix l’estudi de la seva problemàtica de conservació al dos hàbitats que ocupen: les colònies de cria a terra i les zones d’alimentació a la mar. Una anàlisi demogràfic detallat va permetre determinar que la mortalitat adulta és la principal causa del declivi poblacional. La baixa supervivència adulta (0.78, SE = 0.02) en colònies lliures de depredadors suggeria que, a part de la depredació, devia haver altres fonts de mortalitat (arts de pesca, per exemple). L’anàlisi de viabilitat de la població va mostrar que les probabilitats d’extinció de la baldritja són extremadament altes, classificant a l’espècie en Perill Crític, segons criteris de la IUCN. En relació a la seva distribució a la mar, a rel d’una anàlisi de l’hàbitat oceanogràfic d’aquesta espècie durant l’època reproductora es va proposar la delimitació d’una àrea marina protegida. Així, les àrees d’alta den

PRIMEROS CASOS DE DEPREDACIÓN DE LECHUZA COMÚN Tyto alba Y BÚHO CHICO Asio otus SOBRE AUTILLO EUROPEO Otus scops (BALEARES-ESPAÑA)

First cases of predation by the barn owl Tyto alba and the longeared owl Asio otus on the European scops owl Otus scops. The first cases are reported of predation by the barn owl and the long-eared owl on the European scops owl to be observed in the Balearic Islands. These cases are attributed to opportunism presented by the high numbers of European scops owls on passage during the migration periods. Key words: Barn Owl Tyto alba, Long-eared Owl Asio otus, Scops Owl Otus scops, predation, Balearic Islands. GARCÍA, D., TRUJILLO, D.  y PARPAL, Ll. (2008) Anuari Ornitològic de les Balear s. vol. 22

Two new species of Thoracochaeta Duda from the Isle of Ibiza (Balearic Islands) (Diptera, Sphaeroceridae)

Se descriuen dues especies noves per la ciencia d'esferocerids de les Piliüses; Thoracochaeta  erectiseta  sp. n. i Thoracochaeta  palpebris  sp.n. Paraules  clau: Sphaeroceridae, Thoracochaeta, dues noves especies,  illes Pitiüses. Carles-Tolrá, M. (1994).  Boll.  Soc.  Hist.  Nat.  Balears,  37

Revisió del suposat bovid de la cova de ca na Reia (Sta Eularia des Riu, Eivissa)

Es presenta una revisió del suposat bóvid de la cova de ca na Reia  (Sta Eularia des Riu,  Eivissa). S'ha  reestudiat  un os que fou interpretat com a incisiva d'un caprí de la cova de Ca Na Reia i s'ha rectificat  la seva identificació taxonómica. En realitat aquest fóssil és una tibia dreta d'un glírid. També es presenta la rellevancia de la rectificació feta aquí. Paraules  c/au:  Caprinae,  Gliridae,  revisió  taxonómica,  Pleistoce,  Eivissa ALCOVER, J.A.,  MOYA-SOLA, S. i  BOVER, P. (2000)  Boll. Soc. Hist. Nat. Balears ,  43

CONTRIBUCIÓ AL CONEIXEMENT MICOLÓGIC DE LES ILLES BALEARS. XI

RESUM. Contribució al coneixement micológic de les Illes Balears. XI. Se citen 54 táxons, entre Ascomicets i Basidiomicets recollectats a les Illes Balears, dels quals 34 són noves cites pel catàleg de les Illes Balears, 7 són nous per a Eivissa, 3 per a Formentera i 3 per a Mallorca. A més, hi ha notes sobre ecologia, corologia, taxonomia i distribució. J.L. SIQUIER i J.C. SALOM (2003)  Revista Catalana de Micologia, vol. 25

CONTRIBUCIÓ AL CONEIXEMENT MICOLÒGIC DE L' ILLA DE FORMENTERA (ILLES BALEARS). III

RESUM: Se citen cinquanta-cinc taxons, dels quals tres són noves citacions per les Illes Balears: Hygrocybe helobia (Arnolds) Bon, lnocybe fuscidula Velen. i Mycenella margaritifera (Maire) Maas Geest. Aquesta darrera espècie es descriu en el present article detalladament. Els quaranta-tres següents són noves citacions per al catàleg mico lògic de l'Illa ... A més s' aporten notes sobre llur taxonomia, ecologia i corologia. J.L. SIQUIER, J.C. SALOM, J. ESPINOSA i A. SERRA (2009)  Revista Catalana de Micologia , vol. 31.

Consequences of Mediterranean warming events in seagrass (Posidonia oceanica) flowering records

Abstract Posidonia oceanica, a seagrass endemic to the Mediterranean forms extended and extremely persistent meadows. It is a clonal plant with an apparently irregular pattern of flowering events. An extensive bibliographic review allowed the reconstruction of past flowering events of this species around the Mediterranean, with a high degree of confidence for the last 30 years. The data series on annual flowering prevalence (FP, flowering records per total records) and flowering intensity (FI, fraction of flowering shoots) produced have been compared with four series on Sea Surface annual Temperature maxima (SSTmax) obtained for the NW Mediterranean (averaged from the local data series of l’Estartit and Villefranche: 1957–2005) and for the Eastern, Western basin and the whole Mediterranean sea (extracted from NCEP Reynolds interpolated SST maps: 1982–2005). Significant warming trends are detected in the Mediterranean SSTmax series, at a rate of (mean1 SE) 0.04 0.01 1C yr 1(R25 0.24, Po0.