Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2011

EIs Heterocers del parc natural de ses Salines d'Eivissa i Formentera (Illes Balears)

Durant la  primavera i la tardor de 2005  es varen dur a terme uria serie de nits de mostreig amb trampes de llurn al  PN de Ses Salines pe r  a iniciar un inventari de les seves papallones nocturnes (Lepidoptera:Heterocera).  EIs resultats han aportat una nova especie  per a Europa,  una nova per a Espanya,  20 per a les  Balears,13 noves per a les Pitiüses, 47 per a Eivissa i 10 per a Formentera, el que ens mostra la gran desconeixença que hi havia fins ara sobre aquest grup. Ses Salines i, en especial, els habitats que trobem a Torre de ses Portes, Can Marroig i Toromar, apareix com a una  zona important per la diversitat d'aquest ordre. Paraules clau: Pitiüses, Heterocera,  Ses Salines,  inventari, Eivissa, Formentera. Férriz,  I.,  Honey, M.R.  i Riddiford, NJ .  (2006).   Boll. Soc.  Hist. Nat. Balears , 49

Alguns lepidòpters de la illa d'Eivissa

Pet mes de maig de I'any prop passat arribaren a nostres mans alguns quants lepidopters que recolli en aquella illa el nostre company Dr. Font Quer, Conservador de Botanica at Museu de Ciencies Naturals. Durant la seva Ilarga estada i despres de visitar molt detingudament Eivissa i les illes veines, arriba at convenciment de que la fauna lepidopterologica hi era molt pobre. Tant sols passaven d'una dotzena els insectes d'aquest ordre que vege o captura. Ben entes que tots els observats ho foren a la illa d'Eivissa, no trobant-ne cap rastre en les altres que, de molt mes reduida extensid, formen el conjunt de les Pitiusses. Aquest material, si be escas, era preuat perque no teniem fins aleshores cap representacio d'aquell nucli insular. Aprofitant les vacances de l'any 1919 visita el nostre Museu, el mestre nacional d'Eivissa, En Joan Grimalt. Es aquest amic, entusiasta recol'lector i to gran dalit per fer coneixer el material cientific que ve recollint

CONTRIBUCIÓ A L’ESTUDI DELS ORTÒPTERS D’EIVISSA I FORMENTERA

En aquest treball s’exposen dades sobre la fauna ortopterològica d’Eivissa i Formentera (Illes Pitiüses). La situació i característiques de la zona d’estudi determinen l’existència d’espècies pròpies de la mediterrània occidental i alguns endemismes balears, com Euchorthippus angustulus . Es comparen les espècies d’ortòpters trobades en aquestes dues illes amb les espècies de Menorca, recollides en un estudi previ (OLMO, 1993). A més a més de la relació d’espècies s’inclouen aspectes biogeogràfics. Key words: Orthoptera, faunistics, biogeography, Eivissa, Formentera, Pityusic Islands, Balearic Islands. Olmo-Vidal, J.M. (1995) Ses. Entom. ICHN-SCL, IX 

Las Orquídeas de la Isla Formentera

Resumen Se ha estudiado la familia Orchidaceae en la isla de Formentera (Islas Baleares, España). Se ha comprobado la presencia de al menos 14 especies diferentes, a las que habría que sumar una más (Spiranthes spiralis) citada en la bibliografía y que no ha sido hallada. Se citan cuatro especies nuevas para la flora de la isla: Barlia robertiana, Neotinea maculata, Ophrys cf. fabrella y Aceras anthropophorum. Por  otra parte se cuestiona la presencia en la isla de  Ophrys vernixia  y de  Orchis coriophora subsp. martrinii, citadas por otros autores, ya que consideramos que se trata en realidad de Ophrys speculum y Orchis coriophora subsp. fragans. Se han encontrado poblaciones del grupo de Ophrys fusca, pero con flores más pequeñas y una línea amarilla que bordea el labelo, parecido a  Ophrys fabrella, y el tallo frecuentemente llega hasta 60cm de altura. Especímenes de esa planta son 2 investigados de momento en la Universidad Ulm, Alemania. Es necesario un estudio más preciso

Planta del Mes núm. 1: Esperó de Formentera

 L'esperó de Formentera és un tàxon de descripció recent, descobert a l'illa de Formentera, d'on és endèmic. És conegut d'una única localitat, on té diversos nuclis poblacionals petits i un nombre d'efectius molt baix. Es troba amenaçat per la pressió de construcció i urbanització i pels freqüents incendis de la vegetació circumdant. Blanché, C. 2007. Planta del Mes núm. 1: Esperó de Formentera. Portal de Biologia de la Conservació de  plantes. Laboratori de Botànica, Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona. URI: http://hdl.handle.net/2445/20046

Population genetics and conservation priorities for the critically endangered island endemic Delphinium pentagynum subsp. formenteranum (Ranunculaceae)

Abstract. Isozyme electrophoresis was used to evaluate levels of genetic diversity and population genetic structure of the critically endangered (CR) perennial larkspur, Delphinium pentagynum subsp. formenteranum (Ranunculaceae), endemic to the island of Formentera (Balearic Islands, Spain). There is only one known population for this taxon, containing only 480 individuals. Moderate values of diversity were detected (P 5 40.7%, A 5 1.6 and H 5 0.180), within the range observed in other surveyed larkspurs, e but higher than most island endemics. Moderate levels of inbreeding were detected, probably as a consequence of the population’s genetic structuring (biparental inbreeding). Threats to this taxon are mainly anthropogenic (fires, grazing, pathway works, and building pressures), although given that only one population exists, stochastic risks cannot be ignored. Conservation of D. pentagynum subsp. formenteranum requires in situ strategies, such as implementing a monitoring program a

Detección de la grafiosis agresiva en la isla de Ibiza (Baleares

Se ha detectado por primera vez en la isla de Ibiza (Baleares) la especie fúngica agresiva a los olmos Ophiostoma novo-ulmi (Ascomicetes). Hasta el momento sólo se había aislado la especie no agresiva O. ulmi y se presumía que las Baleares podrían constituir una reserva genética para los olmos europeos. Se detallan las técnicas utilizadas para el aislamiento e identificación de las especies agresiva y no agresiva, así como la descripción de sus caracteres macro y microscópicos. Palabras clave: Ophistome novo-ulmi, O.ulmi, grafiosis, Ulmus, Baleares, España  GARCÍA ROTGER, M.. y J. ROMERO CASADO, J. (1996) Bol. San. Veg. Plagas , 22

HERBÍVOROS EXÓTICOS DEL ARCHIPIÉLAGO DE CABRERA: BASES PARA UNA ESTRATEGIA DE GESTIÓN BASADA EN LA MINIMIZACIÓN DE IMPACTOS

En este artículo se presenta un resumen de los resultados del proyecto HERBIMPACT, centrado en cuantificar el impacto de los herbívoros exóticos (rata negra, Rattus rattus, y conejo europeo, Oryctolagus cuniculus) sobre las comunidades vegetales de la Isla de Cabrera. Durante el período 2004-2006, el principal impacto de los herbívoros exóticos en las zonas de estudio (garriga y herbazal establecidos sobre cultivos abandonados hace varias décadas en el valle central de Cabrera) fue la reducción del reclutamiento de varias especies de matorral esclerófilo, al producirse tanto una mayor mortalidad de plántulas y juveniles, como una mayor depredación de semillas. Esta limitación del reclutamiento puede contribuir a explicar la extrema lentitud con la que se está produciendo la recolonización de dichas áreas de cultivo abandonado. Además, los roedores exóticos ejercen una considerable presión de depredación de semillas sobre el endemismo Medicago citrina. Estos efectos han sido medidos en

ALTERACIÓN DE MUTUALISMOS PLANTA-ANIMAL DEBIDO A LA INTRODUCCIÓN DE ESPECIES EXÓTICAS EN ECOSISTEMAS INSULARES

Los cambios bióticos tienen efectos importantes a una escala de tiempo mucho menor que otros tipos de cambio ecológico, como el climático. La mayoría de las islas muestran una fracción de exóticas, muchas ya naturalizadas, que supera bastante a la fracción de endémicas. En este trabajo se analiza la disrupción de mutualismos insulares entre plantas y animales polinizadores, dispersores y herbívoros-depredadores. Se estudian los mutualismos en un contexto multiespecífico de integración de las especies invasoras en las redes locales de polinización y dispersión. Finalmente, se exponen las implicaciones de estas alteraciones para la conservación, ya que i) una alta fracción de las plantas insulares nativas sufre limitaciones en el cuajado de semillas por falta de polen y ii) el conjunto de polinizadores y dispersores nativos está depauperado. ANNA TRAVESET & LUIS SANTAMARÍA (2004) en   ECOLOGÍA INSULAR / ISLAND ECOLOGY.

Breakage of mutualisms by exotic species: the case of Cneorum tricoccon L. in the Balearic Islands (Western Mediterranean Sea)

In this study we tested the hypothesis that the dispersal success (estimated here as fruit removal rate) of a native shrub species living in the Balearic Archipelago, Cneorum tricoccon L. (Cneoraceae), has decreased significantly in those islands where endemic lizards of the genus Podarcis have disappeared. These lizards acted as the main seed dispersers of the plant and became extinct after the introduction of carnivores. At least one of these carnivores, the pine marten (Martes martes L.), is also an important frugivore, consuming the fruits and dispersing the seeds of C. tricoccon and thus allowing the comparison of fruit removal rates between the two groups of vertebrates (lizards and mammals). We further tested the possibility that lizards (in particular, P. pityusensis Bosca` ) could be exerting selection on seed size. Núria Riera, Anna Traveset and Oscar García (2002)  Journal of Biogeography , 29

Lizards as pollinators and seed dispersers: an island phenomenon

Although it is well established that many insects, birds and mammals serve as important pollinators and seed dispersers of flowering plants, the role of lizards in these processes has traditionally been considered as rare and less important. However, recent work shows both that their role as mutualistic agents has been underestimated and also reveals a striking pattern – that pollination and seed dispersal by lizards is most common on islands. We argue that this island phenomenon occurs because island lizards reach very high densities (density compensation) and experience a lower predation risk than do those on the mainland and, consequently, can expand their diet to include nectar, pollen and fruit. Although further empirical evidence is needed to confirm this explanation, such relationships could be ideal systems with which to study fundamental ecological problems, such as niche shifts, ecological release and competition. Jens M. Olesen and Alfredo Valido (2003)  TRENDS in Ecology

Atles dels amfibis i reptils de I'illa d'Eivissa (IIles Pitiüses)

Es presenten les dades de distribució 5x5 km a I'illa d'Eivissa de les 5 especies d'herpets presents amb seguretat, que s'acompanyen amb un mapa. A més es fa un  recorregut per la bibliografia en referencia a les  tortugues de terra a les Pitiüses i es menciona la troballa d'un exemplar de Testudo graeca a prop de Corona. La feina de camp es va dur a terme entre l'any 1992 i 1995, si bé s'ha incorporat alguna dada posterior i es va centrar a zones adients per al calàpet. Paraules  clau:  atles,  herpets,  Eivissa,  biogeografia. Palerm, J.C. (1997)  Boll. Soc. Hist. Nat. Balears ,  40

L'herpetofauna de les illes Pitiüses

Els amf ibis i rèptils s'han considerat posseïdors  d'estranys i malèfics poders  a tot arreu del món. És per això que la seua  protecció ès poc  defensada pel saber  popular. Sol fer  riure  que  s'haguin de  protegir les  serps  verinoses o els lletjos calàpets. Pero aquestos animals fan un gran servei a l'home i a  tota la  Naturalesa per la manera d'alimentar-se, a més del gran interès que poden despertar als científics. Les espècies que habiten les illes Pitiüses són insectivores en la part fonamental de la seva dieta. (...) La situació en què es troben  actualment  aquestos animals és de clara regressió. Cada vegada tenim menys individus d'aquestes espècies  animals, a pesar de  no semblar-ho al primer  colp de vista.Un breu repàs a la nostra herpetofauna ens  mostrarà que la majoria d'espècies estan en perill d'una ràpida  extinció. A les nostres illes es presenten, amb la seua corresponent taxonomia, les espècies següents (...) Cirer, A.M.(1

Características reproductoras de una población introducida de Podarcis pityusensiss

Resumen: Se analizo el ciclo reproductor de una poblacion de lagartija de las Pitiusas (Podarcis pityusensis), introducida en un area urbana de la ciudad de Barcelona. La madurez sexual se alcanzo generalmente en el segundo año de vida apareciendo subadultos en primavera. El periodo reproductor abarco desde abril hasta agosto, siendo una de las fenologias mas tardias entre los lacertidos ibericos. Se observaron fuertes diferencias intersexuales en el ciclo de las reservas grasas. La estrategia teproductora resulto ser mas K-seleccionada que en otros representantes del genero Podarcis, con un tamano de puesta bajo y el tamafio de los huevos alto. Finalmente, se evaluan las caracteristicas reproductoras de esta poblacion en funcion de sus condicionamientos ambientales y su historia evolutiva. Palabras clave: reproduccion, Lacertidae, Podarcis pityusensis, poblacion introducida. CARRETERO, M.A.,  LLORENTE, G.,  SANTOS, X. & MONTORI, A. (1995) Rev. Esp.. Herp .

Euphorbia margalidiana, nova espècie per a les Pitiüses

En novembre de 1973, i arran d'un viatge en barca per la costa nord-est de l'illa d'Eivissa, l'autor descobrí a les penyes de ses Margalides una Euphorbia ben desenvolupada. Malgrat haverles buscat intensament, no s'hi trobaren ni flors ni restes de fruits. Per les fulles recordava VEuphorbia dendroides, però no li corresponia ni l'aspecte general ni la naturalesa de la fusta.(si és que se'n pot dir fusta) ... . Heinnrich Kubbier (1982) Eivissa num 13

El pla de les Salines d’Eivissa. Estudi geogràfic

Resum El pla de Sant Jordi (o de les Salines), situat al sud de l’illa d’Eivissa, és una àrea rica en valors naturals i antropològics lligats al passat; però és també un espai viu i dinàmic on conflueixen interessos molt diversos, a causa sobretot de la poca distància que el separa de la capital. En el present treball es fa una descripció general d’aquest territori des del punt de vista del medi físic i natural, així com de les activitats humanes que allotja.  Alemany, G. J. (1999).  Territoris  2

Diversidad genética, origen y conservación de las especies esclerófilas del género Quercus en las Islas Baleares

L’estudi de la distribució de les espècies escleròfiles del gènere Quercus (Q. ilex L. -alzina-, Q. coccifera L. -coscoll- i Q. suber L. -surera-) de les Illes Balears i l’ús de marcadors moleculars d’ADN de cloroplast han permès discutir l’origen de les seves poblacions i les afinitats amb les d’altres regions del contorn circummediterrani. La singularitat d’alguns haplotipus facilita la identificació de les àrees i poblacions de major interès per l’aplicació d’estratègies de conservació genètica dels recursos forestals. Les Illes Balears s’han mostrat com un reservori de diversitat genètica, amb presència d’elements de filiació ibèrica i tirrènica. Les prioritats en matèria de conservació deuen anar orientades al manteniment de les poblacions singulars fragmentades o de superfície efectiva poblacional reduïda. Paraules clau: Diversitat, PCR-RFLPs, filogeografia, haplotips, conservació. López-de-Heredia, U., Jiménez, P., Díaz-Fernández, P. y Gil, L. 2005.  Boll. Soc. Hist. Nat.

DELIMITACIÓN DE LAS ÁREAS MAS APROPIADAS PARA LA CONSERVACIÓN DE LA FLORA Y VEGETACIÓN DE LA ISLA DE FORMENTERA

RESUM. La flora i la vegetació són elements basics a tenir en compte a l'hora d'establir qualsevol pla d'actuació a un territori insular, degut a la seva importancia económica, socio-cultural i científica. El present treball proposa l'aplicació d'un métode d'avaluació a l'illa de Formentera. Aquest meto de es fonamenta en la corologia de les especies i  en la vegetació. L'illa ha estat sectoritzada mitjanc;ant una xarxa UTM de 1Km. A partir d'una flora basica de 540 especies, s'han triat 46 taxons d'interes botanic segons la seva singularitat taxonomica, extensió corologica, raresa a l'illa i importancia etnica. La vegetació ha estat tractada d'acord als següents criteris: fragilitat, interes naturalístic (riquesa i singularitat), economic, paisatgístic i com a estabilitzador d'ecosistemes. S'ha considerat un total de 13 comunitats de plantes. Els resuItats suggereixen dos tipus d'actuació per tal de garantir la conserv

From the Mediterranean Sea to Madagascar: Are there ecological barriers for the long-distance migrant Eleonora’s falcon?

Abstract We examined the connection between landscape characteristics and behaviour of a longdistance migratory raptor. Our main goal was to test whether long-distance migratory birds adjust their migration programme according to the different characteristics of the habitats crossed during the journey with special emphasis in the so-called ‘‘ecological barriers’’, inhospitable environments such as deserts, ice fields, seas and mountain ranges, where the opportunities to fulfil energy requirements are low or absent and  environmental factors could be extremely severe. To this end, 11 Eleonora’s falcons were tracked by satellite telemetry in their ca. 9000 km autumn migration route from colonies located in Western Mediterranean to their wintering grounds in Madagascar during 2007 and 2008. Our results show that Eleonora’s falcons migrated during day and night-time, adjusting migration speed and daily distance in relation to the crossed region. Unlike other migrant species, Eleonora’s f

Autumn Migration of Eleonora’s Falcon Falco eleonorae Tracked by Satellite Telemetry

Falco eleonorae tracked by satellite telemetry. Zoological Studies 48(4): 485-491. The migration route of Eleonora,s Falcon Falco eleonorae has largely been a mystery. To date, the most widely accepted hypothesis on Eleonora,s Falcon’s migration suggested a coastal route through the Mediterranean Sea eastwards, crossing the Suez Canal, and proceeding southwards through the Red Sea following the East coast of Africa to the wintering grounds in Madagascar and the Mascarene Is. This study provides the first description of autumn migration routes of 2 Eleonora,s Falcons (a juvenile male and an adult male) tracked by satellite telemetry from their breeding colonies in the Western Mediterranean to their wintering grounds in southeastern Africa. Contrary to previous suggestions, Eleonora,s Falcons migrated inland across the African continent and did not follow the presumed migration route across the Mediterranean Sea. We discuss the possible origin of this migratory behavior and provide

Origin and abundance of beach debris in the Balearic Islands

RESUMEN: ORIGEN Y ABUNDANCIA DE RESIDUOS EN PLAYAS DE LAS ISLAS BALEARES. En un estudio realizado durante el año 2005 se analizó la abundancia, naturaleza y posibles orígenes de los residuos presentes en 32 playas de las Islas Baleares (mar Mediterráneo). La abundancia media de objetos en verano fue de aproximadamente 36 objetos por metro lineal, con un peso correspondiente de 32±25 g por metro lineal, lo cual es comparable a otros estudios en el Mediterráneo. El estudio mediante análisis multivariantes (Análisis de Componentes Principales y Análisis de Redundancia) confirma importantes similitudes entre islas, además de una evolución estacional estadísticamente significante en la composición y abundancia de los residuos. La contaminación durante el verano, expresada en términos de abundancia de objetos en la playa, duplica el valor registrado en invierno. Además, los objetos hallados durante esta época son de naturaleza heterogénea lo que se asocia con los vertidos realizados por los

Invertebrate species list of coastal lagoons in the Balearic Islands

Coastal lagoons are particular ecosystems, since they are ecotones between terrestrial, freshwater and marine ecosystems, being characterized by a high temporal variability. Because of these characteristics, coastal lagoons have very peculiar abiotic and biotic conditions that require investigation if we are to understand their complex ecological functions. In this study, a list of invertebrate species from coastal lagoons in the Balearic archipelago is provided in order to enhance the knowledge of their aquatic fauna. This study reports on the existence of 123 species, from 135 genera and 24 families. The most common taxa were Chironomus spp. (Meigen, 1803) and Halocladius spp. (Hirvenoja,1973) (Diptera, Chironomidae), Hydrobia ventrosa (Montgau, 1803) (Gastropoda, Hydrobiidae), Cyprideis torosa (Jones, 1850) (Ostracoda, Cytherideidae), Lekanesphaera hookeri (Leach, 1814) (Isopoda, Sphaeromatidae) and Naididae (Oligochaeta). Lucena-Moya, P. el tal. (2010) TWB, Transit. Waters B

Seasonal changes of benthic communities in a temporary stream of Ibiza (Balearic Islands

Cambios estacionales de las comunidades bentonicas en un río temporal de Ibiza (Islas Baleares) Se han estudiado los cambios estacionales de las comunidades bentonicas (diatomeas e invertebrados) en un arroyo temporal de la isla de Ibiza (Islas Baleares, Espana). Los par ˜ ametros f ´ ´ısico-qu´ımicos, ´ındices diatomologicos de calidad y algunos metricos de invertebrados se han utilizado para describir e identificar los cambios temporales que se observan en las comunidades bentonicas. Se han identificado un total de 43 taxones de diatomeas y 51 taxones de invertebrados. Unicamente 4 especies aparecen en todas las muestras: Achnanthidium minutissimum, Diploneis oblongella, Navicula veneta y Nitzschia inconspicua. La comunidad de invertebrados estuvo dominada por los ordenes Diptera, Oligochaeta y Gastropoda a lo largo del período de muestreo. Los cambios en los parametros f íısico-químicos del agua y los eventos hidrologicos determinaron la estructura de la comunidad bentonica en este

Studies on the ichthyofauna of the coastal waters of Ibiza (Balearic Islands, Spain)

Abstracto . Durante varios muestreos en la Isla Balear de Ibiza (España), cada una realizada en primavera y en otoño del 1998 hasta 2007, estudios extensivos  de la estructura, la diversidad y la écología de la ichtiofauna de la región fueron  efectuados. Observaciones ichtiofaunísticas se realizaron en los meses de marzo, abril,  septiembre y octubre buceando en las aguas litorales (hasta 40 metros de  profundidad). Las observaciones incluyeron sustratos arenosos y rocosos, que mostraron varios grados de exposicíon al sol y oleaje. Además matas de Posidonia oceanica  fueron muestreadas. En total hemos descubierto 130 especies de peces marinos distribuídos en 43 familias. La mayor diversidad se mostró en Gobiidae con 20 especies, seguido por los Blenniidae con 15 especies, por los Labridae con 14 especies y por los Sparidae con 11 especie. Tambien se observaron algunas especies conocidas como raras en el alto infralitoral, cano por ejemplo Zeus faber. Además de proveer una lista de

1120 Posidonion oceanicae. Praderas de Posidonia oceanica

Ficha Posidonia oceanica en  bases ecológicas preliminares para la conservación de los  tipos de hábitat de interés comunitario en España Díaz Almela, E. y Marbà, N. Dí a z, E. & Ma r b à, N. (2009) en: V V.a a., Bases ecológicas preliminares para la conservación de los tipos de hábitat de interés comunitario en España. Madrid: Ministerio de Medio Ambiente, y Medio Rural y Marino. 129 p

Les invasions bioLògiques en eL medi marí: exemples i impactes a la mediterrània occidental

Biological invasions in marine environment: examples and impacts in the Western mediterranean. Here, we offer a brief review on the impact invasive species have on coastal marine ecosystems, with particular focus on the Mediterranean Sea. We also provide a list of the main invasive macroalgal species in the Western Mediterranean, indicating the specific invaded habitats and their distribution patterns. Although not yet invasive, we describe certain alien invertebrates known to thrive in several areas of the Spanish Mediterranean. We discuss the main theories on species invasibility and summarize the behaviour of the major Western Mediterranean algal invaders in relation to these theories. We conclude this discussion by explaining the difficulties involved in predicting general patterns of invasion, since the success of a given species is dependent not only upon the existence of predators, competitors and pathogens, nor solely upon resource availability, but also on other unkno

The invasion of Lophocladia (Rhodomelaceae, Lophotalieae) at the northern coast of Ibiza (western Mediterranean Sea)

L'alga vermella tropical del genere Lophocladia fou trobada a la costa d'Eivissa (Mediterrania  occidental)  durant 1995. Després del temps transcorregut s'ha observat  una  important  proliferació  de  Lophocladia.  Creix des d'aigües someres fins a profunditats de 45 m, cobreix fins al 100% del substrat disponible i es pot trobar tant a roca nua com a roques cobertes per diferents especies d'algues i sobre fulles de Posidonia oceanica. Paraules clau: introducció, invasió, Lophocladia, Mediterrania, Eivissa. Patzner,  R.A.  (1998) Boll.  Soc.  Hist.  Nat.Balears,  4

The top 50 Mediterranean Island Plants

The ‘Top 50’ Plants Campaign aims to help save plant species that face a high risk of extinction by providing information to and raising awareness among decision makers, conser vation practitioners and the general public. By highlighting a selection of plants that are at the brink of extinction, readers can learn of broader conser vation issues and actions needed to save thousands of threatened plant species around the world. IUCN, 2005.

EFECTIVOS REPRODUCTORES Y PRODUCTIVIDAD DEL HALCÓN PEREGRINO Falco peregrinus brokeii EN LAS ISLAS PITIÜSES (BALEARES)

RESUMEN.- Se presentan los resultados del segundo recuento de Halcón peregrino Falco peregrinus brokeii en el archipiélago Pitiuso (Baleares), con un total de 38 parejas reproductoras. En la isla de Eivissa se asienta el 55,2% de las parejas, en Formentera el 18,4% y los islotes acogen el 26,3% de las parejas de F. p. brokeii. La densidad de las islas Pitiüses es de una pareja por cada 17,1 km2. Se ha obtenido la productividad, mediante una muestra que equivale al 26,3% del total de la población reproductora, siendo la media de 2,3 pollos por nido. La distancia media entre nidos es de 3,3 km, y la distancia mínima es de 1,2 km. Palabras clave: Halcón peregrino, Falco peregrinus brokeii, censo, productividad, Islas Pitiüses, Islas Baleares. Garcia, D (2000)  Anuari Ornitològic de les.Balears vol. 20. 

Lista Roja de Flora Vascular Española (valoración según categorías UICN)

La   Lista   Roja   de   la   Flora   Vascular   Española   (...)   tiene   un   doble   valor. Por   un lado   el inherente a toda lista roja, como indicador del estado de conservación de una   parcela de  nuestra biodiversidad, y por otro el de requisito indispensable para la elaboración del Atlas de Flora Vascular Amenazada de   España. La elaboración de la Lista ha requerido del concurso generoso de gran número de botánicos de toda España,   concurso   que ahora debe prolongarse en los trabajos ya iniciados del Atlas. (...). VV. AA . (2000) .    CONSERVACIÓN VEGETAL nº 6 (extra)

LA VEGETACIÓN DE LOS SALADARES DE LA ISLA DE FORMENTERA (BALEARES)

Resumen Se estudian las comunidades halófilas de los saladares de la isla de Formentera. Se comenta la presencia de Schoeno-Plantaginetum crassifoliae, Spartino-Juncetum maritimi, Puccinellio-Arthrocnemetum fruticosae, Sphenopo-Arthrocnemetum glauci, Typho-Schoenoplectetum tabernaemontani y se proponen dos nuevas asociaciones: Limonietum retuso-formenterae y Frankenio pulverulentis-Limonietum grossi. De la última asociación se describe una subasociación, mesembryanthemosum nodiflori, de carácter más nitrófilo. De estas asociaciones se da información sobre su ecología, evolución y corología balear. LLORENS, LL. (1986). Anales Jará. Bot. Madrid 42(2)

NUEVAS LOCALIDADES DE NIDIFICACIÓN DE PAÍÑO EUROPEO Hydrobates pelagicus EN EL PARC NATURAL DE SES SALINES D’EIVISSA I FORMENTERA (ISLAS PITIÜSES - BALEARES)

SUMMARY.- New storm petrel Hydrobates pelagicus breeding sites in the Salines of Ibiza and Formentera Natural Park (Pitiuse Islands-Balearics). The presence of the storm petrel Hydrobates pelagicus in the Salines of Ibiza and Formentera Natural Park has been known since 1933. Up to 2003, five breeding localities have been recorded within the protected area. This note reports the discovery of four new breeding sites for the species: Malví Pla, Malví Gros, s’Escull d’en Terra and s’Alga. Key words: European Storm Petrel, Hydrobates pelagicus, the Salines of Ibiza and Formentera Natural Park, breeding distribution, Malví Pla, Malví Gros, s’Escull d’en Terra, s’Alga, Pituse Islands. Palabras clave: paiño europeo, Hydrobates pelagicus, Parc Natural de ses Salines d’Eivissa i Formentera, area de reproducción, Malví Pla, Malví Gros, s’Escull d’en Terra, s’Alga, Islas Pitiüses. Garcia, D. y Arbona, P. (2007). Anuari Ornitològic de les Balears 22

GESTIÓN DE UN ENDEMISMO EN PELIGRO: LA PARDELA BALEAR, Puffinus mauretanicus

SUMMARY: Management of an endangered endemism: the Balearic shearwater, Puffinus mauretanicus. This is a summary of the communication presented to the IV Ornithological Congress of the Balearic Islands that took place on the island of Menorca between 18th and 20th January 2008. The II Recuperation Plan of the Balearic Shearwater is outlined with the main areas of field work and general goals. The first results of the project are presented. Key words: Balearic Shearwater, Recuperation plan, invasive species, accidental by-catch. Palabras clave: Pardela balear, Plan de Recuperación, depredadores, captura accidental. Rodríguez, A y Mac Min, M. (2007) Anuari.Ornitològic. de les Balears. vol. 22

Libro rojo de los vertebrados de las Baleares (2ª edición)

La Lista Roja 2ª edición aplica las nuevas categorías acordadas por la Unión Internacional para la Conservación de la Naturaleza en 1994, y junto a la nu eva inform ación incluida y los procesos de catalogación y descatalogación llevados a cabo,constituye sin duda su aportación más novedosa (...) Rosa Mejías, R. y  Amengual, J. (2000) DOCUMENTS TÈCNICS DE CONSERVACIÓ. II època, núm. 8

LES RATES PINYADES (Mammalia: Chiroptera) FÒSSILS DEL JACIMENT PALEONTOLÒGIC DEL POUÀS (St. Antoni de Portmany, Eivissa

Resum S'estudia la fauna de rates pinyades del Pleistocè superior i Holocè del jaciment del Pouàs (Sant Antoni de Portmany, Eivissa). S'han diagnosticat 581 restes que pertanyen a 5-6 espècies: Rhinolophus sp. cf. mehelyi/euryale, Rhinolophus hipposideros, Myotis myotis, Myotis cf.  emarginatus i  Plecotus cf.  austriacus. La fauna pre-humana de les Pitiüses també inclouria Rhinolophus ferrumequinum, detectat a dos jaciments de l'illa. Les restes de rates pinyades s'han acumulat bàsicament gràcies a l'acció d'un o diversos agents bioacumuladors. Com a mínim entre el 57% i el 36,5 % de les espècies que vivien a l'illa en el moment de la colonització humana no hi viuen actualment. Alcover, J.A. (2006) Endins nº 25

A review on the effects of alien rodents in the Balearic (Western Mediterranean Sea) and Canary Islands (Eastern Atlantic Ocean)

Abstract Invasions of alien rodents have shown to have devastating effects on insular ecosystems. Here we review the ecological impacts of these species on the biodiversity of the Balearic and the Canary Islands. A total of seven species of introduced rodents (two rats, three mice, one dormouse, and one squirrel) have been recorded (six in the Balearics and four in the Canaries). Some of them can occasionally be important predators of nesting seabirds, contributing to the decline of endangered populations in both archipelagos. Rats are also known to prey upon terrestrial birds, such as the two endemic Canarian pigeons. Furthermore, rats actively consume both vegetative and reproductive tissues of a high number of plants, with potential relevant indirect effects on vegetation by increasing erosion and favoring the establishment of alien plants. In the Balearics, rats and mice are important seed predators of endemic species and of some plants with a restricted distribution. In the Ca

Predation of seabirds by invasive rats: multiple indirect consequences for invertebrate communities

Invasive species are a global problem but most studies have focused on their direct rather than indirect ecological effects. We studied litter and soil-inhabiting invertebrate communities on 18 islands off northern New Zealand, to better understand the indirect ecological consequences of rat (Rattus) invasion. Nine islands host high densities of burrowing procellariid seabirds that transport large amounts of nutrients from the ocean to the land. The other nine have been invaded over the past 50 150 years by rat species that have severely reduced the density of seabirds by preying on eggs and chicks. Invaded islands had lower densities of seabird burrows but deeper forest litter than did the uninvaded islands, indicative of rats reducing disturbance effects of seabirds. However, despite deeper litter on the invaded islands, eight of the 19 orders of invertebrates that we measured were significantly less abundant on invaded islands. Furthermore, three soil-inhabiting micro-invertebrate

Bases ecológicas para convivir con los incendios forestales en la Región Mediterránea: decálogo

En nuestra sociedad existe cierta tendencia a pensar que los incendios forestales son un desastre que hay que evitar a toda costa, ya que destruyen nuestros ecosistemas. Esta idea ha sido adoptada también por muchos gestores de montes y áreas protegidas. Sin embargo, los grandes presupuestos destinados a la extinción no parece que hayan conseguido detener los incendios, incluso en países con mayores recursos económicos que el nuestro, lo que hace dudar de la eficacia de estos programas y del paradigma sobre el que se asientan. Por otro lado, numerosas evidencias sugieren que los incendios forestales han existido desde muy antiguo y no tienen porqué suponer un desastre ecológico, si se mira a la escala apropiada. Esta nueva visión requiere un cambio de paradigma y la adaptación de éste a la gestión y restauración de nuestros ecosistemas. Con este objetivo, proponemos aquí 10 puntos que esperamos estimulen la discusión, y contribuyan a definir mejor las prioridades en la gestión de nues

La conservación de biodiversidad en España: atención científica, construcción social e interés político

El presente trabajo explora los factores que subyacen a la priorización de especies en las políticas de conservación de la biodiversidad en relación con las diferentes dimensiones implicadas: investigación, opinión pública, listas rojas y legislación vinculante de especies amenazadas. Los resultados muestran que existe una fuerte correlación entre las especies prioritarias de conservación, aquellas que son objeto de interés científico, así como las preferidas socialmente. De hecho, parece existir un bucle de realimentación positiva que actúa como una trampa de conservación en la priorización de especies, en la que muy pocas especies se convierten en objeto de protección, relegando a otras que tienen un importante papel funcional en distintos tipos de ecosistemas, con singularidad taxonómica, o elevada posibilidad de éxito en su conservación. Finalmente, se identifica cuáles son los grupos taxonómicos aventajados en el actual sistema de toma de decisiones relativo a la conservación, y

Respuesta de la pradera de Posidonia oceanica y su ictiofauna asociada al anclaje de embarcaciones en el Parque Nacional de Port-Cros (Francia)

El impacto debido al anclaje de embarcaciones de recreo sobre las praderas de posidonia oceanica es uno de los problemas más graves a los que se enfrenta el  Parque Nacional de Port-Cros (Francia). La comparación de las caracteísticas estructurales de la pradera en dos zonas del parque, una dedicada al fondeo y otra no afectada por este muestra una clara regresión en la zona afectada por el fondeo (...) García Charton, J. A. et al. (1993)  Publicaciones Especiales. Instituto Español de Oceanografía. N. 11   .

SITUACIÓ ACTUAL DE L'ENDEMISME BOTÀNIC "SlLENE HIFACENSIS" ROUY. EX WILK

Resum: Amb  aquest  treball  s'intenta explicar  tot allò que estiga  relacionat  amb  l'endemisme Silene hifacensis Rouy  ex  Willk , atenent a caràcters  històrics,  ecològics, així com  fent  una  reflexió de la situació  actual. Es  mostren  certes dades  fitosociològiques i una  comparació  dels  diferents  hàbitats de esta planta BARBER, A  i SALA, J. (1990)   AGUAITS 5

Why Birds with Deferred Sexual Maturity Are Sedentary on Islands: A Systematic Review

ABSTRAD Background Island faunas have played central roles in the development of evolutionary biology and ecology. Birds are among the most studied organisms on islands, in part because of their dispersal powers linked to migration. Even so, we lack of information about differences in the movement ecology of island versus mainland populations of birds. Methodology/Principal Findings Here we present a new general pattern indicating that large birds with deferred sexual maturity are sedentary on islands, and that they become so even when they are migratory on the mainland. Density-dependent variation in the age at first breeding affects the survivorship of insular populations and this, in turn, affects the movement ecology of large birds. Because density-dependent variation in the age of first breeding is critical to the long-term survival of small isolated populations of long-lived species, migratory forms can successfully colonize islands only if they become sedentary once there. Analy

Anàlisi de la freqüentació d’ús a les platges i estudi de paràmetres de sostenibilitat associats

Resum: L’estudi de la freqüentació d’ús de les platges ha esdevingut necessari a partir dels processos de massificació que s’hi reprodueixen, especialment a destinacions turístiques. La voluntat d’aquest article és  explicar les pautes de consum del recurs platja per part dels usuaris, mesurar la seva eficiència turística i d’oci, i alhora aconseguir una caracterització de les platges segons les seves funcionalitats. S’assagen nous mètodes de recompte i d’anàlisi de les variables geogràfiques en termes de sostenibilitat, amb la creació d’un índex agregat de saturació turística, definit per la densitat d’usuaris, la motorització de l’accés i la urbanització de l’entorn; tots els quals són considerats negatius per a l’experiència recreativa i la conservació de l’entorn. L’estudi es fonamenta en una mostra de 18 platges representatives de les Illes Balears, de la qual es detallen els resultats d’una platja urbana (S’Arenalplatja de Palma) i d’una platja natural (Es Trenc). Paraules clau:

Efectos de la retirada de bermas vegetales de Posidonia oceanica sobre playas de las islas Baleares: consecuencias de la presión turística

Resumen . Se ha analizado el comportamiento del perfil de una playa natural con acumulación de hojas muertas de  Posidonia oceanica (berma vegetal) ante la actuación de maquinaria de limpieza. Se realizaron dos perfiles, uno anterior a la retirada mecánica de la berma, y otro posterior a ésta, coincidiendo con un episodio de temporal de SW que incidió de forma directa sobre la playa desprotegida de la berma. El resultado obtenido fue una pérdida de superficie de playa y foredune. Palabras clave: Posidonia oceanica, berma, retirada mecánica, perfil playa, erosión. Roig i Munar, F.X. y Martín, J.A.(2005)  Investigaciones geográficas nº 57

Análisis y consecuencias de la modificación artificial del perfil playa-duna provocado por el efecto mecánico de su limpieza

Resumen: Los métodos tradicionales de limpieza de playas han contribuido considerablemente a la desestructuración de los sistemas playa-duna. Este trabajo presenta los efectos geomorfológicos resultado de diferentes limpiezas mecanizadas sobre una playa. En Menorca se están aplicando criterios geomorfológicos y ambientales en gestión litoral, con el objetivo de reducir el impacto que la limpieza mecánica genera. El resultado obtenido ha sido la recuperación de vegetación de playa, la preservación de foredunes, la reducción de la modificación del perfil de playa y la reducción de los balances sedimentarios negativos. ROIG I MUNAR, F. X. (2004). Investigaciones geográficas. nº 33

PRIMERES DADES DE CRIA DE SETMESÓ Tachybaptus ruficollis A L’ILLA D’EIVISSA

SUMMARY.- First little grebe Tachybaptus ruficolllis breeding records for the island of Ibiza. During the month of September 2007 breeding was confirmed for the first time in Ibiza, involving at least one pair of little grebes Tachybaptus ruficollis in one of the ponds on the Roca Llisa golf course (Santa Eulària des Riu), where an adult was observed feeding a chick just a few days old accompanied by a second chick. Paraules claus: setmesó, Tachybaptus ruficollis, reproducció, Roca Llisa, Santa Eulària, Eivissa. Martínez, O. (2007). Anuari.Ornitològic de les Balears. vol. 22.

ELS OCELLS PLEISTOCENICS D'ES POUAS , EIVISSA. NOTA PRELIMINA

RESUM Es presenta l'ornitofauna fossil Iliurada pel jaciment pleistocenic d'Es Pouas, Eivissa. Fins ara s'han identificat 21 taxons, essent tots, Ilevat d'un, nous per al registre fossilifer eivissenc. La fauna obtinguda al deposit d'Es Pouas permet reinterpretar biogeograficament les diferencies faunistiques existents entre les Gimnesies i les Pitiuses X. Florit, C. Mourer-Chauvire  & J. A. Alcover (1989) Butll. Inst.Cat. Hist. Nat., 56 (Sec. Geol., 5) 

Actividad y termorregulacion estival de Podarcis pityusensis BOSCA, 1883 (Saura: Lacertidae) en Ibiza y Formentera

Abstract. The behavioral thermoregulation of P. pityusensis was studied for a period of one week during August, 1980. The cloacal temperatures and the ground and air temperatures were recorded by means of thermistors. P. pityusensis behaves like a heliotermic species with a temperature range between 28.5 and 41.5 ° C. Very significant correlations were found to exist between the Tc (Body temperatures) and the Ta (Air temperatures) or between the Tc and the Ts (Ground temperatures) in all ofthe specimens analyzed. There are also significant statistical differences between te mean Tc in individuals during thermoregulation and  the Tc of individuals active on the ground or inactive underneath stones. The daily pattern of activity is bimodal; the variations in body temperatures, being as a whole relatively independent of the fluctuations in the ambient temperature, adjust themselves to this pattern. P. pityusensis, roughly speaking, manifest several characteristics of the behavioral the

INVESTIGACIONES APLICADAS A LA CONSERVACIÓN DE UNA ESPECIE EN PELIGRO DE EXTINCIÓN (LA PARDELA BALEAR EN EL PARQUE NACIONAL DE CABRERA): REQUERIMIENTOS ECOLÓGICOS, DEMOGRAFÍA Y DINÁMICA DE POBLACIONES

RESUMEN El objetivo de este trabajo ha sido elaborar un diagnóstico de conservación para una especie en peligro de extinción, la pardela Balear (Puffinus mauretanicus) en el marco del Parque Nacional de Cabrera. Para completar conocimientos se ha dispuesto de datos históricos y de muestras de otras colonias con las que indirectamente se pueden valorar problemas comunes de conservación de la especie, pues las colonias del Parque son pequeñas y más sensibles pues a los efectos de la investigación. Hemos indagado sobre los  siguientes aspectos: a) ecología de poblaciones, b) ecología trófica, c) hábitat oceanográfico y d) concentración de contaminantes (mercurio). El éxito reproductor y sus determinantes (se encontró una relación con la disponibilidad de alimento) no parecen ser actualmente cuestiones prioritarias para la conservación en colonias de estudio libres de depredadores terrestres. Los valores de éxito reproductor observados en Cabrera y en otras colonias, resultarían buenos

Cites noves o interessants de Chrysomelidae (Coleoptera) de les Illes Balears

En  el  present treball  s'amplia el  coneixement deIs  Chrysomelidae  de les  Illes Balears. En  concret s'esmenten 29  noves cites per a alguna de les Illes i es confirmen 5 especies  anteriors. Destaquen la primera troballa per a la fauna europea de Dibolia peyerimhoffi Doguet  1975  i les  noves  per  a Balears  de Longitarsus  corynthius  (Reiche  &  Saulcy, 1858) ssp.  metallescens (Foudras,  1860), Longitarsus melanocephalus (DeGeer,  1775) i Mantura  lutea  (Allard,  1859).  Finalment,  es  fa  una  comparació  deis  Chrysomelidae balears entre illes i s'analitza el coneixement actual d'aquests coleopters a l'arxipelag. Paraules clau: Coleoptera,  Chrysomelidae,  Illes Balears. Sacarés,  A.  i  Petitpierre,  E.  2004.   Boll.  Soc.  Hist.  Nat.  Balears , 47

GESTIÓN DE ESPACIOS NATURA 2000 Disposiciones del artículo 6 de la Directiva 92/43/CEE sobre hábitats

Prefacio ¿Por qué es necesaria una guía para la interpretación del artículo 6? El artículo 6 de la Directiva sobre hábitats (92/43/CEE) desempeña un papel fundamental en la gestión de los espacios que conforman la red Natura 2000. Con una perspectiva de integración, indica las tareas necesarias para salvaguardar los intereses de conservación de los espacios naturales. Los Estados miembros y otros agentes han planteado varias cuestiones sobre la trascendencia de este artículo. A primera vista parece general y poco definido, pero si se analiza detenidamente y se vincula con los demás artículos de la directiva, puede entenderse mejor y aplicarse con más facilidad. De todas formas, el artículo 6 no debe considerarse fuera de su contexto. Por ejemplo, aunque su aplicación lleva aparejados una serie de requisitos, no hay que olvidar que el artículo 8 prevé la cofinanciación de algunas de las medidas necesarias para cumplir los objetivos de la directiva Comisión Europea (2000). Gestió

INTRODUCCIÓN A LAS ISLAS

Este capítulo no tiene otro objetivo que servir de introducción al mundo de la biogeografía y ecología insular para aquellos lectores alejados a esta disciplina y de paso servir como contexto al resto de los capítulos del presente libro, desarrollados por especialistas en sus respectivas áreas. Con este fin se describen los diferentes tipos de islas existentes, con sus particulares características, los procesos que atañen al poblamiento de éstas, las propiedades biogeográficas que como el empobrecimiento, la disarmonía o el relictualismo las caracterizan y los modelos más importantes que han sido propuestos para entender la dinámica insular. Además, se bordan los procesos ecológicos y evolutivos que se disparan en las islas, así como las tendencias evolutivas que  muestran las especies insulares. Finalmente, se diserta acerca de la importancia de las islas como puntos calientes de biodiversidad y acerca del fenómeno de la extinción, tan ligado a ellas. JOSÉ MARÍA FERNÁNDEZ-PALACIO

PATRONES GENERALES DE COLONIZACIÓN Y EXTINCIÓN DE RAPACES EN ISLA

Los archipiélagos de la Macaronesia y Mediterráneo han registrado a lo largo de tiempos históricos, y especialmente en el último siglo numerosas extinciones locales de aves rapaces mientras que otras muchas poblaciones se encuentran al borde de la desaparición (véase Muntaner y Mayol 1996). Este es también el caso de las islas Canarias, que fueron originalmente colonizadas por hasta 7 especies de aves de presa diurnas. La mayor parte de estas especies han pasado o pasan actualmente por situaciones críticas desde el punto de vista de conservación, bien a nivel de alguna de las islas o en el conjunto del archipiélago (Palacios 2001). La recuperación de las poblaciones pasa esencialmente por un balance demográfico positivo fruto de la dinámica local y de la relación entre las tasas de inmigración y emigración. En el caso de los sistemas insulares como el de Canarias, las posibilidades de inmigración que incrementarían la tasa de crecimiento poblacional, viene “a priori” muy condicionada

Flora alóctona de las Islas Baleares. Ecología de dos especies invasoras: Carpobrotus edulis & Carpobrotus aff. acinaciformis

Introducción La llegada de plantas exóticas a zonas fuera de su rango de distribución original y su posterior asentamiento  en ecosistemas naturales es uno de los problemas ambientales más importantes  que afectan a la conservación de la biodiversidad (Mack  et al. 2000; UICN 2000). La colonización por parte de estas especies exóticas provoca el desplazamiento de la flora nativa con el consecuente cambio en la estructura original de las comunidades naturales (Myers and Bazely 2003). Este constante avance de las plantas exóticas es un hecho global que tuvo lugar con las primeras migraciones humanas y principalmente con el inicio de la ganadería y el cultivo de plantas. En la actualidad, el número de especies introducidas está incrementando con mucha rapidez, debido principalmente a la globalización del comercio y al aumento del turismo, amenazando la conservación  de la diversidad  biológica y, en algunos casos, llegando a constituir verdaderas plagas de gran importancia económica (M

Diversidad genética, origen y conservación de las especies esclerófilas del género Quercus en las Islas Baleares

Resumen: El estudio de la distribución  de las especies esclerófilas del  género Quercus (Q.  ilex L. - encina - ,  Q. coccifera L.  -coscoja- y Q.  suber L.  -alcornoque-) de las Islas Baleares, y el uso de marcadores moleculares de ADN de cloroplasto han permitido discutir el origen de  sus  poblaciones y sus afinidades con las de  otras regiones del contorno circunmediterráneo. La singularidad de algunos haplotipos ha propiciado la identificación de  las  áreas  y poblaciones de mayor interés para l a  aplicación de estrategias de conservación de  los  recursos  forestales. Las  Islas Baleares se  han mostrado como un  reservorio de  diversidad genética, con  presencia de  elementos de filiación  ibérica y tirrénica. Las  prioridades  en  materia  de  conservación  deben  ir  orientadas  al  mantenimiento  de  las poblaciones  singulares fragmentadas o de reducido tamaño efectivo poblacional. Palabras clave: Diversidad, PCR-RFLPs,filogeografía, haplotipos, conservación. López

Biodiversidad de las plantas vasculares de las Islas Baleares

Resumen: Se presentan los principales descriptores cuantitativos de la flora de plantas vasculares de las Islas Baleares. La flora autóctona asciende a 1729 taxones, con una proporción de 4.7 géneros por familia y de 3 taxones por género. Cerca del 50% de los taxones se agrupan en sólo 8 familias, entre éstas las gramíneas, compuestas y leguminosas suman más del 10% de los taxones cada una de ellas. Los terófitos son la forma vital más frecuente con un 40.9% de los taxones autóctonos, los fanerófitos por el contrario son minoritarios con únicamente el 8.4% de los taxones. Más de la mitad de los taxones (52.0%) pertenecen al elemento mediterráneo, y sólo el 5.5% son taxones eurosiberianos. La flora endémica representa el 10% de la flora autóctona (173 taxones). Los caméfitos (37.7%) son las formas biológicas más frecuentes entre los endemismos, mientras que los terófitos alcanzan solo al 6.2%. Esta desarmonía se repite en otras zonas mediterráneas y podría estar relacionada con la ma

RECUPERACIÓN Y REGENERACIÓN DE ECOSISTEMAS MEDITERRÁNEOS INCENDIADOS

Resumen: Durante mucho tiempo el fuego ha sido considerado como un factor desencadenante de la degradación de la vegetación. En este artículo se analizan  diversos estudios que versan sobre la dinámica de la vegetación después de un incendio. El efecto del fuego en las comunidades vegetales se estudia tomando como referencia trabajos realizados sobre formaciones forestales y de matorral típicamente mediterráneas. Palabras clave: Incendios forestales, regeneración, vegetación, ecosistemas mediterráneos Louis Trabaud (1998).  S e r ie  G e o g r á f i ca  Vol. 7

A global review of the impacts of invasive cats on island endangered vertebrates

Abstract Cats are generalist predators that have been widely introduced to the world’s ~179 000 islands. Once introduced to islands, cats prey on a variety of native species many of which lack evolved defenses against mammalian predators and can suffer severe population declines and even extinction. As islands house a disproportionate share of terrestrial biodiversity, the impacts of invasive cats on islands may have significant biodiversity impacts. Much of this threatened biodiversity can be protected by eradicating cats from islands. Information on the relative impacts of cats on different native species in different types of island ecosystems can increase the efficiency of this conservation tool. We reviewed feral cat impacts on native island vertebrates. Impacts of feral cats on vertebrates have been reported from at least 120 different islands on at least 175 vertebrates (25 reptiles, 123 birds, and 27 mammals), many of which are listed by the International Union for the Conserv

AVIFAUNA DE SES FEIXES D'EIVISSA

RESUM.- Es presenta l'estatus de l'avifauna de ses Feixes, una zona humida propera a la ciutat d'Eivissa amb elevats valors arquitectònics, culturals, etnològics i naturalístics. Malgrat això, la zona està patint un procés de degradació molt important que pot arribar a ser irreversible. En total, s'han registrat 141 espècies, de les quals 14 crien a la zona, n'excel·leixen els ràl·lids i els ocells de canyar. Ses Feixes és també un espai molt important per a l'hivernada i migració a les Pitiüses. La importància d'aquest espai s'incrementa pel fet que conté ambients molt poc representats a l'illa d'Eivissa, com és el cas del canyissar. Paraules clau: Avifauna, estatus, zona humida, ses Feixes, Eivissa, Pitiüses, Balears. Martínez, O. i Palerm, J.C. (1998) Anuari Ornitològic de les Balears num.  13

Las feixes de Ibiza

Durante casi ocho siglos, grandes espacios de la Península Ibérica estuvieron dominados por los musulmanes, y aun perduran numerosos recuerdos de su cultura material y espiritual en este lugar de encuentro de Oriente y de Occidente. Un rico vocabulario de arabisnos fue añadido a los idiomas español y portugués; por ejemplo, las palabras españolas relacionadas con el riego son casi todas de origen árabe: azud, acequia (canal de riego), aljibe (cisterna), alberca (estanque), alfarda (impuesto de riego), etc. Los moros fueron famosos en el cultivo intensivo de pequeñas parcelas, y de aquí la expresión popular «trabajar penosamente como un moro».5 Ciertas zonas de la Península consideradas como tierras áridas por los escritores cristianos son estimadas como de suelos fértiles por los autores árabes. Los moros idearon técnicas especiales para el cultivo intensivo en zonas de escasas lluvias y fueron no menos ingeniosos para sanear tierras con excesiva humedad. En el legado cultural dejad

Arundo donax L. (ficha Atlas de las Plantas Alóctonas Invasoras en España)

Se trata de una especie de introducción muy antigua, pensándose que su llegada a Europa occidental tuvo lugar aproximadamente en el siglo XVI, momento en que existen referencias en Italia. En consecuencia, podría incluso tratarse de un arqueófito a nivel europeo, ya que las fechas se encuentran precisamente en el entorno temporal (1492) que diferencia éstos de los neófitos (...) Arundo donax L. (ficha Atlas de las Plantas Alóctonas Invasoras en España)

Plantas invasoras en España: un nuevo problemas en las estrategias de conservación

Desde que la humanidad inició el proceso de domesticación y cultivo de las plantas, miles de especies vegetales se han extendido más allá de sus áreas naturales y muchas de ellas han llegado a naturalizarse de manera efectiva tanto en biótopos antropizados como naturales. Este proceso se ha intensificado de modo paralelo a la mejora en las comunicaciones a larga y corta distancia y al aumento de las transacciones comerciales, de modo que actualmente es factible imaginarse el Planeta como una apretada red de nodos interconectados, que actúan como donadores y/o receptores de especies, a lo largo de cuyos hilos migran numerosos taxones de un punto a otro, impulsando de modo artificial la coexistencia de especies que hasta ahora nunca habían convivido. (...) E.D. DANA, E. SOBRINO y M. SANZ-ELORZA.  Atlas y Libro Rojo de la Flora Vascular Amenazada de España . Capitulo 5

EL CONOCIMIENTO DE LA POSIDONIA OCEANICA Y SUS FUNCIONES ECOLÓGICAS COMO HERRAMIENTA DE GESTIÓN LITORAL. LA REALIZACIÓN DE ENCUESTAS A LOS USUARIOS DE PLAYAS Y CALAS DE LA ISLA DE MENORCA

RESUMEN: La Posidonia oceanica juega un papel primordial como producción de sedimento y defensa de las playas y calas de la isla de Menorca. La realización de encuestas de percepción a los usuarios de playa sobre el conocimiento y las funciones ecológicas de esta planta resulta una herramienta de gestión primordial para la conservación y mantenimiento de los espacios litorales insulares. Palabras clave: Posidonia oceanica, litoral, conocimiento usuarios, gestión, Menorca. Roig i Munar, F.X. (2001)  Papeles de Geografía , 340

Análisis crítico de las medidas de valoración en la calidad turística y ambiental de los sistemas litorales arenosos

RESUMEN: En los últimos años, paralelamente a la concienciación de la sociedad sobre la importancia del medio ambiente, se ha asistido a un auge en la implantación de sistemas de gestión ambiental en diferentes espacios turísticos. En el caso de las playas degradadas o artificiales, con fuerte presión turística y un marcado carácter urbano, se han buscado nuevas figuras que pretenden justificar su calidad ambiental, en muchos casos ya perdida de antemano por una gestión previa alejada de criterios geomorfológicos y ambientales. Estas nuevas figuras nacen con fines de marketing turístico, ofreciendo un enfoque de calidad de playas a corto plazo en el que se prioriza la presencia de servicios y la satisfacción de los usuarios, obviando los problemas reales de recuperación, mantenimiento y gestión de sus valores ambientales originales. PALABRAS CLAVE: sistema de gestión ambiental, playas artificiales, marketing, problemas ambientales. Roig, F. X., Rodríguez-Perea, A. y Martín, J. A. (

Diari d'un micoleg. Activitats de divulgació de la micologia moderna a Eivissa la tardor de 2005

Era la tardor de 2004, interessant pel que fa als bolets, quan Jaume Espinosa i Toni Serra es conegueren i, a inatancies d'aquest darrer, va so* la idea d'estimular la divulgació de l'estudi dels bolets a Eivissa i Formentera (...) Espinosa, J (2008) Eivissa num. 48

Notes florístiques de les IIles Balears (V)

Es donen a coneixer Andracne telephioides L, Andryala integrifolia L, Delphinium pentagynum lamo i Melilotus albus Medik in Vorles novetats per a la flora balear i s'amplia el coneixement de la distribuci6 d'algunes espeCies per a Eivissa i Formentera. En tots els casos s'indiquen les localitats en quadr[cula U.T.M. de 10 x 10 km de costal. És notable la troballa de Delphinium pentagynum lam., especie del sud i sudoest de la península Ibérica i del Magrib, a I'illa de Formentera. Paraules clau: Flora vascular, lIIes Balears, Delphinium pentagynum. Puget, G., Stafforini, M. i Torres, N. (1995). Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 38

Notes florístiques de les Illes Balears (XVII)

Es donen a coneixer algunes novetats per a les Illes Balears tal com són: Asparagus asparagoides (L.), Truce Erodium laciniatum (Cav.) Willd i l'híbrid Pistacia saportae Bumat. S'amplia la coro logia deis endemismes Asperula pauii Font Quer subsp. pauii, Avenula crassifolia (Font Quer) J. Holub, Leucanthemum paludosum (Poir.) Bonnet & Barrate subsp. ebusitanum Vogt. Es consideren també algunes novetats per a la flora de l'illa d'Eivissa, de les qua!s destaca Orobanche clausonis Pomel i s'exclouen algunes especies que s'havien citat per error. Paraules clau: endemisme, florística, Illes Balears. Miguel VERICAD, Mario STAFFORINI i Nestor TORRES (2003)  Boll. Soc. Hist. Nat. Balears , 46

Presència actual de Martes foina a Eivissa (Illes Balears)

Aquest treball te com objectiu conèixer la pesència actual de Martes foina a l'illa d'Eivissa.Aquesta recerca va ser impulsada al trovar un cos d'un mart atropellat a una localitat de l'illa, com evidència de la seva existència. (...) Escandell, P. (2004). Boll. Soc. Hist. Natural de les Illes Balears 47

PRESENCIA DE GECONIDS (REPT., SAURIA) ALS ILLOTS BALEARS

(...) Fa mós d'un segle (BARCELO 1876) que es coneix la seva presencia a les Balears. Tant Tnrentola mauritanica (L) 1758 com Hemiductylus turcicus (L) (...) Les dues especies són anomenades localment dragons. Aitres autors s'han ocupat de llur estudi a les illes Balears, afegint informació en quant a la distribució (...). , hem comprovat recentment que la presencia de ambdries especies als illots litoral era coneguda de forma molt fragmentaria. A I'hivirn de 1978 hcm portat a terme (...) visites de curta durada a la majoria d'illots de l'arxipelag, anotant presencia de gecònids a moltes localitats on no era coneguda. En tot, els hem trobat a vint-i-un iilots, mentres la bibliografia sois eis senyala a sis. (...) Mayol, J (1977) Mayurqa vol 17

The Balearic herpetofauna: a species update and a review on the evidence

Abstract. Here, we update the current list of amphibian and reptile fauna present in the Balearic Islands, probably the most outstanding case in the Mediterranean and of the most in the world where massive species introduction is in conflict with the survivorship of highly restricted endemic taxa. Resulting of a long term evolution in insularity, endemic herpetofauna was already decimated during the Pleistocene but, after the human colonisation of the archipelago, the introduction of alien species, passive or deliberate, has been provoking new extinctions and range retractions in the native herpetofauna. Such process is not interrupted but has even intensified during the last years. The current species list is composed by five amphibians (one native) and 21 reptiles (2 native). A critical review of the evidence on extinctions and introductions is provided together with the conservation implications. Compared to the last review (Mayol, 1985) six new reptile species are now naturalise

Feeding of the barn owl, Tyto alba with first record of the European free-tailed bat, Tadarida teniotis on the island of Ibiza (Spain, Balearics)

A b s t r a c t . In the abandoned quarry of San Carlos (Ibiza, Balearics) prey remains of the barn owl were collected. A total of 6,977 identifiable bone remains from 2,767 individuals of mammals, birds, reptiles and amphibians was found. The spectrum of mammals clearly shows two main prey groups: mice (Mus domesticus, M. spretus: 39.4 %) and shrews (Crocidura russula, C. suaveolens: 38.4 %). Voles, which in continental Europe are the owl’s most numerous prey, are absent on Ibiza; these were replaced by mice and shrews. The record of the Pityusic wall lizard Podarcis pityusensis in the prey remains (0.5%) is remarkable. Obviously, the periods of activity of lizard and barn owl do not ordinarily overlap. One possible explanation might be that due to low prey density, Tyto alba probably starts hunting earlier during summer with its shorter nights. A skull of the European free-tailed bat (Tadarida teniotis) was recorded from the sediment, definitely confirming this species for the first

Hallazgo de un ejemplar de garduña de Ibiza (Martes Foina ssp.)

L a garduña  Martes foina  está presente en toda la Península Ibérica y en la isla de Ibiza, faltando en el resto de las Islas Baleares y en las Islas Canarias. Las subespecies descritas para la garduña en España son, según García-Perea y Gisbert (1997), la subespecie nominal  Martes foina foina  (Erxleben, 1777) y la subespecie  Martes foina mediterranea  (Barret-Hamilton, 1898) (Garduña Mediterránea). Asimismo habría una posible tercera subespecie en Ibiza, pero no ha sido descrita formalmente, de ahí que se le denomine  Martes foina ssp.  (Delibes et al. 1979, Delibes et al. 1986, Alcover 1988) La morfometría de la garduña de Ibiza sólo ha podido ser descrita en base a una piel y 38 cráneos procedentes del Museo de Historia Natural de Berlín (Delibes et al. 1986), puesto que no se han localizado restos en otros museos y ha sido dada por desaparecida en la naturaleza hace tiempo (Alcover 1988). Destacan su pequeño tamaño y unos caracteres craneales y dentarios muy similares a los de

THE STONE MARTEN MARTES FOINA (ERXLEBEN, 1777) (MAMMALIA, CARNIVORA) FROM IBIZA (PITIUSIC, BALEARIC ISLANDS)

Abstrad: The Stone Marten Martes foina (Erxleben, 1777) (Mammalia, Carnivora) from Ibiza (Pitiusic, Balearic Islands).- One skin and 38 skulls of martens from Ibiza have been studied. The results confirm the specific identity of these martecs as Martes foina (Erxleben, 1777). On average, Ibiza Stone Martens are smaller than the European ones, with the exception of some teeth measurements. There is a sexual dimorphism in size, males being bigger than females. Craniometrically, Ibiza martens sPem to be similar to those from Crete, Crimea and the Middle East. The species hasprobably become extinct in the island within the last fifteen years. Key words: Martes foina, Stone marten, Body size, Ibiza, Mediterranean islands. Delibes, M. & Amores, F., 1986.   .Misc. Zool. , 10

NUEVOS DATOS SOBRE LA FAMILIA ZONITIDAE (GASTROPODA: PULMONATA: STYLOMMATOPHORA) EN IBIZA

RESUMEN. Se ha realizado una recopilación bibliográfica correspondiente a la familia Zonitidae de la isla de Ibiza, fruto de la cual se ha obtenido el siguiente elenco específico: Vitrea gasulli, V. striata y Oxychilus pityusanus. Además, se aportan datos sobre la morfología conquiológica y genital de esas especies. ALTONAGA, K. (1988)  BolI. Soc. Hist. Nat. Balears , 32 

ESPECIES RELíQUIES D'AMFIBIS I DE REPTILS A LES BALEARS I PITIÜSESl

RESUM. Presentam l'amilisi biogeografica de la biota herpetologica de les Balears i Pitiüses. Baleaphryne muletensis, Laeerta (Podareis) lilfordi i Laeerta (Podareis) pityusensis són considerats paleondemismes que, presumiblement, haurien colonitzat les nostres illes durant el Messinia. Totes les altres especies de l'actual biota herpetologica haurien immigrat a les Balears i Pitiüses gracies a l'acció de l'home. ALCOVER, J.A. I  MAYOL, J. (1981).  Boll. Soc. Hist. Nat. Balears , 25 

NUEVAS APORTACIONES AL CONOCIMIENTO DE LA FAUNA MALACOLOGICA TERRESTRE y DE AGUA DULCE DE BALEARES Y TARRAGONA

RESUMEN. Se amplia el conocimiento de la distribución malacológica en el Archipiélago Balear y se dan a conocer nuevas especies de Baleares y Tarragona. PALABRAS CLAVE: Malacologia, Baleares, Tarragona. Fores, M. (1984) Boll. Soc. Hist. Nat. Balears , 28 

Prospección mirmecológica por Ibiza y Formentera (Baleares)

Resumen. Se estudian las comunidades mirmecológicas de 17 localidades de ibiza y Formentera, viendose la gran homogeneidad de su distribución. Se han encontrado 28 especies. Messor bouvieri y Plagiolepis schmitzii están ampliamente distribuidas, mientras que Camponotus lateralis so10 la hemos encontrado en una localidad, pareciendo estar substituida en las islas por Camponotus sicheli. Es de destacar la presencia de Tapinoma simrothi, T. ambipum, Aphaenogaster iberica, Pheidole tenerrfana y Colobopsis truncatus, no citadas hasta ahora. Key words: Ant fauna, Aphaenogaster iberica, Colobopsis truncatus, Formentera, Fornicidae, ibiza, island fauna, Pheidole tenerrfana, Tapinoma arnbiguum, Tapinoma simrothi, zoogeographical records. Andrés De Haro, Cedric A. Collingwood y Pascual Comin (1996)  Orsis , 2: 115-120 

ADICIONES Y RECTIFICACIONES A LA FAUNA MALACOLOGICA TERRESTRE y DE AGUA DULCE DE LAS BALEARES

Introducción: Se pretende con el presente trabajo completar los anteriores sobre la misma fauna, que vieron luz en este Boletín tiños 1963, 64, 65 Y 66, exponiendo los datos complementarios obtenidos en este entretiempo. Se relacionan escuetamente nuevas localidades de especies ya conocidas, pero lo más importante está en la presentación de dos nuevas especies para nuestra fauna, Testacella scutulum Sow. y Vertigo antivertigo Drap.; el cambio de nombre de dos especies por mejoración de la determinación, Armiger crista L. y Theodoxus baeticus Lmk. y la expo¡;;ición de los dos endemismos del género Oxychilus) gracias al trabajo anatómico de A. Riedel (1969). El material estudiado ha sido recolectado por el autor, indicándose en caso contrario el nombre del recolector. Gasull, L (1969). Boll. Soc. Hist. Natural de les Balears 15

Análisis biogeográfico de la flora de Formentera (Islas Baleares, España)

Resumen: El estudio de la flora de Formentera ha permitido conocerque en la actualidad la conforman 576 táxones. A partir de los datos obtenidos se han determinado los índices de riqueza florística y se han comparado con los de las restantes islas Baleares. El análisis del espectro biológico muestra que hay un 51% de terófitos, en concordancia con la zericidad del área. El espectro corológico muestra una dominancia de los elementos mediterráneos (77.8%), particularmente estenomediterráneos (33%), curimediterráneos (25.6%), mediterráneo occidentales (10.2%) y mediterráneo meridionales (10.2%). Analizando el espectro de hábitats se observa que las especies propias de ambientes mderales son dominantes (40.2%). Respecto a la tasa de endemicidad, 25 táxones son endémicos sensu lato (4.3%), siendo el elemento baleárico el dominante (80%) mientras que los endemismos pitiósico-setabensesson 2 (8%). Gil Vives, L. & Llorens García, L. (2004) Lazaroa 25.

Notes florístiques de les Illes Balears (XIII)

S'aporten dades per a un total de 48 plantes vasculars d'interes florístic i corologic per a les Illes Balears. Suposen novetat per a la flora de les Balears els següents taxons: Abutilon teophrasti Medik., Bidens aurea (Aiton) Sherff, Coriandrium sativul/! L., Launaea arborescens (Batt.) Murb. i Opopanax chironium (L.) Koch. Com a resultat de la revisió de material d'herbari que justificava algunes citacions dubtoses s'exclouen del cataleg florístic de les IlIes Balears els següents taxons: Aphyllanthes monspeliensis L., Piptatherum paradoxul/! (L.) Beauv. i Silene tridentata Desf. Paraules clau: florística, corologia, flora vascular, llles Balears. Mario STAFFORINI, Néstor TORRES, Llorenc.: sÁEz, Juan Miguel GONZÁLEZ, Jordi DUÑÓ i Guillem PUGET (2001).  Boll. Soc. Hist. Nat. Balears , 44 

DARWIN Y LAS ISLAS

RESUMEN.- Darwin y las islas. En su viaje de circunnavegación a bordo del Beagle, Charles Darwin visita numerosas islas. Las extraordinarias observaciones llevadas a cabo en las mismas sientan las bases de su pensamiento evolutivo e influyen decisivamente en la formulación posterior de sus teorías. Las islas son también objeto de brillantes observaciones geológicas que desembocan en la propuesta de una hipótesis general, vigente hoy día, sobre la formación de los atolones coralinos. Asimismo, Darwin elabora hipótesis biogeográficas sobre el proceso de colonización insular a partir de las evidencias acumuladas en su largo viaje. A pesar de su brevedad, probablemente la visita a las islas Galápagos es la etapa más importante del viaje de Darwin. Los especímenes y datos obtenidos de tortugas terrestres y pinzones sirven años más tarde de sólida base para la explicación de la radiación adaptativa de un grupo de especies a partir de un antecesor común. Menos conocida es quizás la esenci