Natura Pitiusa

Presentarn I'elenc paleornalacologic de la Cova de Ca Na Reia, Eivissa, que inclou les  següents  especies: Oestophora  (Suboestophoia)  sp.,  Cryptornphalus  aspersus, Sphincterochila (Albea)  candidissirna, Trochoidea (Xerocrassa)  sp. i Tudorella ferruginea.  Aquesta fauna  obliga  a reconsiderar alguns paradigrnes biogeografics  d'us cornú.  LI. GASULL  i  J. A. ALCOVER (1982)  ENDINS , nº 9

En aquest treball s'estudien els ocells fossils del deposit pliocenic de la Cova,de  Ca Na Reia. Totes les especies obtengudes són  noves per al registre pliocenic d'Eivissa,  i n'hi ha una, Puffinus nestori n.sp., que és  nova per a la ciencia. Aquesta especie nova estava relacionada arnb P. (p.) mauretanicus. Era més gran que aquesta i tenia uns ossos més robustos. El seu bec era particularment robust. La presencia d'aquesta darrera especie és considerada com a  un testirnoni paleornitologic de la presencia d'un front  mari de productivitat elevada aprop de les costes eivissenques durant el Plioce superior ALCOVER, J.A. (1989)  Endins ,  nº 14-15 .

Es  presenta el registre fossil de vertebrats i de gasteropodes terrestres obtingut al jaciment del Pleistoce superior de  la Cova den Jaume Orat (Sant Antoni de Portmany, Eivissa). Aquest jaciment no ha lliurat mamífers terrestres. Hydrobates pelagicus, Columba palumbus, un pupíldid indeterminat i Allognathus n.sp. són nous per al registre pleistoce eivissenc. La fauna ornítica obtinguda és  similar  a la provinent d'Es Pouas. El conjunt de  gasteropodes, pero, és diferent, suggerint que per a aquest grup en el passat, talment com a I'actualitat, ja existien diferencies faunístiques locals. McMINN, M;  ALTABA, C.R. i ALCOVER, J.A. (1993) Endins nº 19

S'han  estudiat  les  poblacions  de  M.  spretus  de  Mallorca,  Menorca  i Eivissa.  Els patrons  de  coloració  observats  i  les  dades  somatometriques  i  craniometriques  obtengudes permeten  caracteritzar la  població  eivissenca  de  M.  spretus  com  a una  població  de  talla  corporal molt  pe tita  i de  coloració  dorsolateral molt  pal·lida.  Aquesta població  es  descrita  com a  Mus  spretus  parvus  n.ssp.   ALCOVER, J.A.,  GOSALBEZ, J. i  ORSINI, Ph.(1985) Boll.  Soc.  Hist.  Nat.  Balears ,  29 

The colonization of reproductive specimen of the Audouin's Gull (Larus audouinii) has been verified on the rocky isle of «sa Conillera». It's about the first date of nidification for the specie in the Iocality. Until the date, the breeding colonization of the Audouin's Gull at the Pitiusas has been almost always placed on rocky isles, presenting certain itinerant behaviour. Although the number of reproductive specimen was scarce, it exists the possibility of  a larger and stable township on «sa Conillera». Key words: Audouin's Gull, Larus audouinii, reproduction, sa Conillera, Balearics Islands. Martínez, O. y Estarellas, J. (1996) Anuari Ornitològic de les Balears vol. 10.

First nesting of Shelduck (Tadorna tadorna) in Formentera (Balearic Islands) in 1995. Following the  colonisation of Ibiza, one  pair of Sheldilck (Tadorna tadorna) at the Estany Pudent in 1995 produced the first breeding record for Formentera. Given the particular conditions of the nesting area, a permanent colonisation is doubtful. Key words: Shelduck, Tadorna tadorna, breeding range, Formentera (Balearics). Sijpko WI]K, . (1996)  Anuari Ornitològic de les Balear s vol. 10. 1995

Como resultado de un  estudio de la avifauna de las Salinas  de Ibiza  desde  1983, se  ha  constatado la  nidificación  periódica  de  una pareja  de Tarro blanco (Tadorna  tadorna) a partir del año 1985. Esta es la  primera cita de reproducción de la especie en las Baleares, y una  de las pocas existentes en la Península Ibérica. Esto puede demostrar la creciente expansión geográfica de la especie, detectada en los últimos años. Además esta cita refuerza la gran importancia ecológica de  las Salinas de Ibiza, actualmente en inminente peligro de promoción urbanística. ESTARELLAS, J.  FERNÁNDEZ, D. y PLANAS, B. ( 1989) Boll.  Soc.  Hist.  Nat. Balears, 33

Nesting of the Shelduck (Tadorna tadorna) in Ses Salines (The saltflats) of Eivissa in 1994. The nesting of the shelduck (Tadorna tadorna) in Ses Salines des Cavallet has been confirmed, this being the fifth time their reproduction has been observed there in the Tast ten years. In view of this, we propose a change of status for the species in Eivissa, from an exceptional summer visitor to rare. Palerm, J.C. i Martínez, O.   (1995) Anuari Ornitològic de les Balears vol. 9.

Es presenten els resultats de I'anblisi  d'un  lot d'excrements  de geneta  i es discuteixen  les dades observades;  aixi mateix es constata la presència en estat subfbssil drE.quercinus  a I'illa  d'Eivissa. ALCOVER, J.A. (1977) ENDINS , Nº 4

Una de les aus marines més amenaçades de la Mediterrània és la baldritja Puffinus mauretanicus. El present article resumeix l’estudi de la seva problemàtica de conservació al dos hàbitats que ocupen: les colònies de cria a terra i les zones d’alimentació a la mar. Una anàlisi demogràfic detallat va permetre determinar que la mortalitat adulta és la principal causa del declivi poblacional. La baixa supervivència adulta (0.78, SE = 0.02) en colònies lliures de depredadors suggeria que, a part de la depredació, devia haver altres fonts de mortalitat (arts de pesca, per exemple). L’anàlisi de viabilitat de la població va mostrar que les probabilitats d’extinció de la baldritja són extremadament altes, classificant a l’espècie en Perill Crític, segons criteris de la IUCN. En relació a la seva distribució a la mar, a rel d’una anàlisi de l’hàbitat oceanogràfic d’aquesta espècie durant l’època reproductora es va proposar la delimitació d’una àrea marina protegida. Així, les àrees d’alta den

First cases of predation by the barn owl Tyto alba and the longeared owl Asio otus on the European scops owl Otus scops. The first cases are reported of predation by the barn owl and the long-eared owl on the European scops owl to be observed in the Balearic Islands. These cases are attributed to opportunism presented by the high numbers of European scops owls on passage during the migration periods. Key words: Barn Owl Tyto alba, Long-eared Owl Asio otus, Scops Owl Otus scops, predation, Balearic Islands. GARCÍA, D., TRUJILLO, D.  y PARPAL, Ll. (2008) Anuari Ornitològic de les Balear s. vol. 22

Se descriuen dues especies noves per la ciencia d'esferocerids de les Piliüses; Thoracochaeta  erectiseta  sp. n. i Thoracochaeta  palpebris  sp.n. Paraules  clau: Sphaeroceridae, Thoracochaeta, dues noves especies,  illes Pitiüses. Carles-Tolrá, M. (1994).  Boll.  Soc.  Hist.  Nat.  Balears,  37

Es presenta una revisió del suposat bóvid de la cova de ca na Reia  (Sta Eularia des Riu,  Eivissa). S'ha  reestudiat  un os que fou interpretat com a incisiva d'un caprí de la cova de Ca Na Reia i s'ha rectificat  la seva identificació taxonómica. En realitat aquest fóssil és una tibia dreta d'un glírid. També es presenta la rellevancia de la rectificació feta aquí. Paraules  c/au:  Caprinae,  Gliridae,  revisió  taxonómica,  Pleistoce,  Eivissa ALCOVER, J.A.,  MOYA-SOLA, S. i  BOVER, P. (2000)  Boll. Soc. Hist. Nat. Balears ,  43

Mayol Serra, J. (1991). Eivissa nº 19-20

INTRODUCCIÓ Ja hem fet un repàs de les espècies típiques de les Pitiüses (vegeu EIVISSA núm 12). En aquest número ens dedicarem exclusivament a la sargantana de les Pitiüses o Podarcis  (= Lacerta pityusensis). A. M. Cirer  (1983) Eivissa nº 13

RESUM. Contribució al coneixement micológic de les Illes Balears. XI. Se citen 54 táxons, entre Ascomicets i Basidiomicets recollectats a les Illes Balears, dels quals 34 són noves cites pel catàleg de les Illes Balears, 7 són nous per a Eivissa, 3 per a Formentera i 3 per a Mallorca. A més, hi ha notes sobre ecologia, corologia, taxonomia i distribució. J.L. SIQUIER i J.C. SALOM (2003)  Revista Catalana de Micologia, vol. 25

RESUM: Se citen cinquanta-cinc taxons, dels quals tres són noves citacions per les Illes Balears: Hygrocybe helobia (Arnolds) Bon, lnocybe fuscidula Velen. i Mycenella margaritifera (Maire) Maas Geest. Aquesta darrera espècie es descriu en el present article detalladament. Els quaranta-tres següents són noves citacions per al catàleg mico lògic de l'Illa ... A més s' aporten notes sobre llur taxonomia, ecologia i corologia. J.L. SIQUIER, J.C. SALOM, J. ESPINOSA i A. SERRA (2009)  Revista Catalana de Micologia , vol. 31.

Abstract Posidonia oceanica, a seagrass endemic to the Mediterranean forms extended and extremely persistent meadows. It is a clonal plant with an apparently irregular pattern of flowering events. An extensive bibliographic review allowed the reconstruction of past flowering events of this species around the Mediterranean, with a high degree of confidence for the last 30 years. The data series on annual flowering prevalence (FP, flowering records per total records) and flowering intensity (FI, fraction of flowering shoots) produced have been compared with four series on Sea Surface annual Temperature maxima (SSTmax) obtained for the NW Mediterranean (averaged from the local data series of l’Estartit and Villefranche: 1957–2005) and for the Eastern, Western basin and the whole Mediterranean sea (extracted from NCEP Reynolds interpolated SST maps: 1982–2005). Significant warming trends are detected in the Mediterranean SSTmax series, at a rate of (mean1 SE) 0.04 0.01 1C yr 1(R25 0.24, Po0.