Natura Pitiusa

Durant la  primavera i la tardor de 2005  es varen dur a terme uria serie de nits de mostreig amb trampes de llurn al  PN de Ses Salines pe r  a iniciar un inventari de les seves papallones nocturnes (Lepidoptera:Heterocera).  EIs resultats han aportat una nova especie  per a Europa,  una nova per a Espanya,  20 per a les  Balears,13 noves per a les Pitiüses, 47 per a Eivissa i 10 per a Formentera, el que ens mostra la gran desconeixença que hi havia fins ara sobre aquest grup. Ses Salines i, en especial, els habitats que trobem a Torre de ses Portes, Can Marroig i Toromar, apareix com a una  zona important per la diversitat d'aquest ordre. Paraules clau: Pitiüses, Heterocera,  Ses Salines,  inventari, Eivissa, Formentera. Férriz,  I.,  Honey, M.R.  i Riddiford, NJ .  (2006).   Boll. Soc.  Hist. Nat. Balears , 49

Pet mes de maig de I'any prop passat arribaren a nostres mans alguns quants lepidopters que recolli en aquella illa el nostre company Dr. Font Quer, Conservador de Botanica at Museu de Ciencies Naturals. Durant la seva Ilarga estada i despres de visitar molt detingudament Eivissa i les illes veines, arriba at convenciment de que la fauna lepidopterologica hi era molt pobre. Tant sols passaven d'una dotzena els insectes d'aquest ordre que vege o captura. Ben entes que tots els observats ho foren a la illa d'Eivissa, no trobant-ne cap rastre en les altres que, de molt mes reduida extensid, formen el conjunt de les Pitiusses. Aquest material, si be escas, era preuat perque no teniem fins aleshores cap representacio d'aquell nucli insular. Aprofitant les vacances de l'any 1919 visita el nostre Museu, el mestre nacional d'Eivissa, En Joan Grimalt. Es aquest amic, entusiasta recol'lector i to gran dalit per fer coneixer el material cientific que ve recollint

En aquest treball s’exposen dades sobre la fauna ortopterològica d’Eivissa i Formentera (Illes Pitiüses). La situació i característiques de la zona d’estudi determinen l’existència d’espècies pròpies de la mediterrània occidental i alguns endemismes balears, com Euchorthippus angustulus . Es comparen les espècies d’ortòpters trobades en aquestes dues illes amb les espècies de Menorca, recollides en un estudi previ (OLMO, 1993). A més a més de la relació d’espècies s’inclouen aspectes biogeogràfics. Key words: Orthoptera, faunistics, biogeography, Eivissa, Formentera, Pityusic Islands, Balearic Islands. Olmo-Vidal, J.M. (1995) Ses. Entom. ICHN-SCL, IX 

Resumen Se ha estudiado la familia Orchidaceae en la isla de Formentera (Islas Baleares, España). Se ha comprobado la presencia de al menos 14 especies diferentes, a las que habría que sumar una más (Spiranthes spiralis) citada en la bibliografía y que no ha sido hallada. Se citan cuatro especies nuevas para la flora de la isla: Barlia robertiana, Neotinea maculata, Ophrys cf. fabrella y Aceras anthropophorum. Por  otra parte se cuestiona la presencia en la isla de  Ophrys vernixia  y de  Orchis coriophora subsp. martrinii, citadas por otros autores, ya que consideramos que se trata en realidad de Ophrys speculum y Orchis coriophora subsp. fragans. Se han encontrado poblaciones del grupo de Ophrys fusca, pero con flores más pequeñas y una línea amarilla que bordea el labelo, parecido a  Ophrys fabrella, y el tallo frecuentemente llega hasta 60cm de altura. Especímenes de esa planta son 2 investigados de momento en la Universidad Ulm, Alemania. Es necesario un estudio más preciso

 L'esperó de Formentera és un tàxon de descripció recent, descobert a l'illa de Formentera, d'on és endèmic. És conegut d'una única localitat, on té diversos nuclis poblacionals petits i un nombre d'efectius molt baix. Es troba amenaçat per la pressió de construcció i urbanització i pels freqüents incendis de la vegetació circumdant. Blanché, C. 2007. Planta del Mes núm. 1: Esperó de Formentera. Portal de Biologia de la Conservació de  plantes. Laboratori de Botànica, Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona. URI: http://hdl.handle.net/2445/20046

Abstract. Isozyme electrophoresis was used to evaluate levels of genetic diversity and population genetic structure of the critically endangered (CR) perennial larkspur, Delphinium pentagynum subsp. formenteranum (Ranunculaceae), endemic to the island of Formentera (Balearic Islands, Spain). There is only one known population for this taxon, containing only 480 individuals. Moderate values of diversity were detected (P 5 40.7%, A 5 1.6 and H 5 0.180), within the range observed in other surveyed larkspurs, e but higher than most island endemics. Moderate levels of inbreeding were detected, probably as a consequence of the population’s genetic structuring (biparental inbreeding). Threats to this taxon are mainly anthropogenic (fires, grazing, pathway works, and building pressures), although given that only one population exists, stochastic risks cannot be ignored. Conservation of D. pentagynum subsp. formenteranum requires in situ strategies, such as implementing a monitoring program a

Se ha detectado por primera vez en la isla de Ibiza (Baleares) la especie fúngica agresiva a los olmos Ophiostoma novo-ulmi (Ascomicetes). Hasta el momento sólo se había aislado la especie no agresiva O. ulmi y se presumía que las Baleares podrían constituir una reserva genética para los olmos europeos. Se detallan las técnicas utilizadas para el aislamiento e identificación de las especies agresiva y no agresiva, así como la descripción de sus caracteres macro y microscópicos. Palabras clave: Ophistome novo-ulmi, O.ulmi, grafiosis, Ulmus, Baleares, España  GARCÍA ROTGER, M.. y J. ROMERO CASADO, J. (1996) Bol. San. Veg. Plagas , 22

En este artículo se presenta un resumen de los resultados del proyecto HERBIMPACT, centrado en cuantificar el impacto de los herbívoros exóticos (rata negra, Rattus rattus, y conejo europeo, Oryctolagus cuniculus) sobre las comunidades vegetales de la Isla de Cabrera. Durante el período 2004-2006, el principal impacto de los herbívoros exóticos en las zonas de estudio (garriga y herbazal establecidos sobre cultivos abandonados hace varias décadas en el valle central de Cabrera) fue la reducción del reclutamiento de varias especies de matorral esclerófilo, al producirse tanto una mayor mortalidad de plántulas y juveniles, como una mayor depredación de semillas. Esta limitación del reclutamiento puede contribuir a explicar la extrema lentitud con la que se está produciendo la recolonización de dichas áreas de cultivo abandonado. Además, los roedores exóticos ejercen una considerable presión de depredación de semillas sobre el endemismo Medicago citrina. Estos efectos han sido medidos en

Los cambios bióticos tienen efectos importantes a una escala de tiempo mucho menor que otros tipos de cambio ecológico, como el climático. La mayoría de las islas muestran una fracción de exóticas, muchas ya naturalizadas, que supera bastante a la fracción de endémicas. En este trabajo se analiza la disrupción de mutualismos insulares entre plantas y animales polinizadores, dispersores y herbívoros-depredadores. Se estudian los mutualismos en un contexto multiespecífico de integración de las especies invasoras en las redes locales de polinización y dispersión. Finalmente, se exponen las implicaciones de estas alteraciones para la conservación, ya que i) una alta fracción de las plantas insulares nativas sufre limitaciones en el cuajado de semillas por falta de polen y ii) el conjunto de polinizadores y dispersores nativos está depauperado. ANNA TRAVESET & LUIS SANTAMARÍA (2004) en   ECOLOGÍA INSULAR / ISLAND ECOLOGY.

In this study we tested the hypothesis that the dispersal success (estimated here as fruit removal rate) of a native shrub species living in the Balearic Archipelago, Cneorum tricoccon L. (Cneoraceae), has decreased significantly in those islands where endemic lizards of the genus Podarcis have disappeared. These lizards acted as the main seed dispersers of the plant and became extinct after the introduction of carnivores. At least one of these carnivores, the pine marten (Martes martes L.), is also an important frugivore, consuming the fruits and dispersing the seeds of C. tricoccon and thus allowing the comparison of fruit removal rates between the two groups of vertebrates (lizards and mammals). We further tested the possibility that lizards (in particular, P. pityusensis Bosca` ) could be exerting selection on seed size. Núria Riera, Anna Traveset and Oscar García (2002)  Journal of Biogeography , 29

Although it is well established that many insects, birds and mammals serve as important pollinators and seed dispersers of flowering plants, the role of lizards in these processes has traditionally been considered as rare and less important. However, recent work shows both that their role as mutualistic agents has been underestimated and also reveals a striking pattern – that pollination and seed dispersal by lizards is most common on islands. We argue that this island phenomenon occurs because island lizards reach very high densities (density compensation) and experience a lower predation risk than do those on the mainland and, consequently, can expand their diet to include nectar, pollen and fruit. Although further empirical evidence is needed to confirm this explanation, such relationships could be ideal systems with which to study fundamental ecological problems, such as niche shifts, ecological release and competition. Jens M. Olesen and Alfredo Valido (2003)  TRENDS in Ecology

Es presenten les dades de distribució 5x5 km a I'illa d'Eivissa de les 5 especies d'herpets presents amb seguretat, que s'acompanyen amb un mapa. A més es fa un  recorregut per la bibliografia en referencia a les  tortugues de terra a les Pitiüses i es menciona la troballa d'un exemplar de Testudo graeca a prop de Corona. La feina de camp es va dur a terme entre l'any 1992 i 1995, si bé s'ha incorporat alguna dada posterior i es va centrar a zones adients per al calàpet. Paraules  clau:  atles,  herpets,  Eivissa,  biogeografia. Palerm, J.C. (1997)  Boll. Soc. Hist. Nat. Balears ,  40

Els amf ibis i rèptils s'han considerat posseïdors  d'estranys i malèfics poders  a tot arreu del món. És per això que la seua  protecció ès poc  defensada pel saber  popular. Sol fer  riure  que  s'haguin de  protegir les  serps  verinoses o els lletjos calàpets. Pero aquestos animals fan un gran servei a l'home i a  tota la  Naturalesa per la manera d'alimentar-se, a més del gran interès que poden despertar als científics. Les espècies que habiten les illes Pitiüses són insectivores en la part fonamental de la seva dieta. (...) La situació en què es troben  actualment  aquestos animals és de clara regressió. Cada vegada tenim menys individus d'aquestes espècies  animals, a pesar de  no semblar-ho al primer  colp de vista.Un breu repàs a la nostra herpetofauna ens  mostrarà que la majoria d'espècies estan en perill d'una ràpida  extinció. A les nostres illes es presenten, amb la seua corresponent taxonomia, les espècies següents (...) Cirer, A.M.(1

PLEGUEZUELOS J. M., R. MÁRQUEZ y M. LIZANA, (eds.) 2002. Atlas y Libro Rojo de los Anfibios y Reptiles de España. Dirección General de Conservación de la Naturaleza-Asociación Herpetologica Española (2ª impresión), Madrid, 587 pp.

Resumen: Se analizo el ciclo reproductor de una poblacion de lagartija de las Pitiusas (Podarcis pityusensis), introducida en un area urbana de la ciudad de Barcelona. La madurez sexual se alcanzo generalmente en el segundo año de vida apareciendo subadultos en primavera. El periodo reproductor abarco desde abril hasta agosto, siendo una de las fenologias mas tardias entre los lacertidos ibericos. Se observaron fuertes diferencias intersexuales en el ciclo de las reservas grasas. La estrategia teproductora resulto ser mas K-seleccionada que en otros representantes del genero Podarcis, con un tamano de puesta bajo y el tamafio de los huevos alto. Finalmente, se evaluan las caracteristicas reproductoras de esta poblacion en funcion de sus condicionamientos ambientales y su historia evolutiva. Palabras clave: reproduccion, Lacertidae, Podarcis pityusensis, poblacion introducida. CARRETERO, M.A.,  LLORENTE, G.,  SANTOS, X. & MONTORI, A. (1995) Rev. Esp.. Herp .

En novembre de 1973, i arran d'un viatge en barca per la costa nord-est de l'illa d'Eivissa, l'autor descobrí a les penyes de ses Margalides una Euphorbia ben desenvolupada. Malgrat haverles buscat intensament, no s'hi trobaren ni flors ni restes de fruits. Per les fulles recordava VEuphorbia dendroides, però no li corresponia ni l'aspecte general ni la naturalesa de la fusta.(si és que se'n pot dir fusta) ... . Heinnrich Kubbier (1982) Eivissa num 13

Resum El pla de Sant Jordi (o de les Salines), situat al sud de l’illa d’Eivissa, és una àrea rica en valors naturals i antropològics lligats al passat; però és també un espai viu i dinàmic on conflueixen interessos molt diversos, a causa sobretot de la poca distància que el separa de la capital. En el present treball es fa una descripció general d’aquest territori des del punt de vista del medi físic i natural, així com de les activitats humanes que allotja.  Alemany, G. J. (1999).  Territoris  2

L’estudi de la distribució de les espècies escleròfiles del gènere Quercus (Q. ilex L. -alzina-, Q. coccifera L. -coscoll- i Q. suber L. -surera-) de les Illes Balears i l’ús de marcadors moleculars d’ADN de cloroplast han permès discutir l’origen de les seves poblacions i les afinitats amb les d’altres regions del contorn circummediterrani. La singularitat d’alguns haplotipus facilita la identificació de les àrees i poblacions de major interès per l’aplicació d’estratègies de conservació genètica dels recursos forestals. Les Illes Balears s’han mostrat com un reservori de diversitat genètica, amb presència d’elements de filiació ibèrica i tirrènica. Les prioritats en matèria de conservació deuen anar orientades al manteniment de les poblacions singulars fragmentades o de superfície efectiva poblacional reduïda. Paraules clau: Diversitat, PCR-RFLPs, filogeografia, haplotips, conservació. López-de-Heredia, U., Jiménez, P., Díaz-Fernández, P. y Gil, L. 2005.  Boll. Soc. Hist. Nat.

RESUM. La flora i la vegetació són elements basics a tenir en compte a l'hora d'establir qualsevol pla d'actuació a un territori insular, degut a la seva importancia económica, socio-cultural i científica. El present treball proposa l'aplicació d'un métode d'avaluació a l'illa de Formentera. Aquest meto de es fonamenta en la corologia de les especies i  en la vegetació. L'illa ha estat sectoritzada mitjanc;ant una xarxa UTM de 1Km. A partir d'una flora basica de 540 especies, s'han triat 46 taxons d'interes botanic segons la seva singularitat taxonomica, extensió corologica, raresa a l'illa i importancia etnica. La vegetació ha estat tractada d'acord als següents criteris: fragilitat, interes naturalístic (riquesa i singularitat), economic, paisatgístic i com a estabilitzador d'ecosistemes. S'ha considerat un total de 13 comunitats de plantes. Els resuItats suggereixen dos tipus d'actuació per tal de garantir la conserv

Abstract We examined the connection between landscape characteristics and behaviour of a longdistance migratory raptor. Our main goal was to test whether long-distance migratory birds adjust their migration programme according to the different characteristics of the habitats crossed during the journey with special emphasis in the so-called ‘‘ecological barriers’’, inhospitable environments such as deserts, ice fields, seas and mountain ranges, where the opportunities to fulfil energy requirements are low or absent and  environmental factors could be extremely severe. To this end, 11 Eleonora’s falcons were tracked by satellite telemetry in their ca. 9000 km autumn migration route from colonies located in Western Mediterranean to their wintering grounds in Madagascar during 2007 and 2008. Our results show that Eleonora’s falcons migrated during day and night-time, adjusting migration speed and daily distance in relation to the crossed region. Unlike other migrant species, Eleonora’s f

Falco eleonorae tracked by satellite telemetry. Zoological Studies 48(4): 485-491. The migration route of Eleonora,s Falcon Falco eleonorae has largely been a mystery. To date, the most widely accepted hypothesis on Eleonora,s Falcon’s migration suggested a coastal route through the Mediterranean Sea eastwards, crossing the Suez Canal, and proceeding southwards through the Red Sea following the East coast of Africa to the wintering grounds in Madagascar and the Mascarene Is. This study provides the first description of autumn migration routes of 2 Eleonora,s Falcons (a juvenile male and an adult male) tracked by satellite telemetry from their breeding colonies in the Western Mediterranean to their wintering grounds in southeastern Africa. Contrary to previous suggestions, Eleonora,s Falcons migrated inland across the African continent and did not follow the presumed migration route across the Mediterranean Sea. We discuss the possible origin of this migratory behavior and provide