Passa al contingut principal

BIOLOGIA DE LA CONSERVACIÓ D’UN OCELL CRÍTICAMENT AMENAÇAT: LA BALDRITJA Puffinus mauretanicus


Una de les aus marines més amenaçades de la Mediterrània és la baldritja Puffinus mauretanicus. El present article resumeix l’estudi de la seva problemàtica de conservació al dos hàbitats que ocupen: les colònies de cria a terra i les zones d’alimentació a la mar. Una anàlisi demogràfic detallat va permetre determinar que la mortalitat adulta és la principal causa del declivi poblacional. La baixa supervivència adulta (0.78, SE = 0.02) en colònies lliures de depredadors suggeria que, a part de la depredació, devia haver altres fonts de mortalitat (arts de pesca, per exemple). L’anàlisi de viabilitat de la població va mostrar que les probabilitats d’extinció de la baldritja són extremadament altes, classificant a l’espècie en Perill Crític, segons criteris de
la IUCN. En relació a la seva distribució a la mar, a rel d’una anàlisi de l’hàbitat oceanogràfic d’aquesta espècie durant l’època reproductora es va proposar la delimitació d’una àrea marina protegida. Així, les àrees d’alta densitat (principalment zones d’alimentació) definirien el nucli, d’especial interès per a la seva conservació, on s’implementarien mesures de protecció rigoroses: l’àrea d’influència del riu Ebre i l’entorn del cap de la Nau. Dins l’àrea de distribució (aigües costaneres de la plataforma continental Ibèrica caracteritzades per sistemes frontals en àrees properes a les colònies de cria), s’implementarien altres mesures de protecció més difuses.
Paraules clau: Biologia de la Conservació, Puffinus mauretanicus, anàlisi demogràfic, àrees marines protegides.

 LOUZAO, M., MARCOS J.M y ORO, D. (2007) Anuari Ornitològic de les Balears vol. 21.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

ESTUDIO DE LA ISLA DE CALOR DE LA CIUDAD DE IBIZA

Los estudios del clima de las ciudades españolas se van extendiendo, teniendo cada vez más datos sobre más ciudades. Hasta el momento no parece que se haya realizado un  estudio del clima urbano de la ciudad de Ibiza y mucho menos sobre el fenómeno de la isla de calor. Para remediar esto, este artículo muestra el resultado de un trabajo de investigación sobre el fenómeno de la isla de calor de la ciudad de Ibiza, donde se evidencia  la existencia del fenómeno y se caracteriza. Utilizando el método de los transectos se han realizado una toma de temperaturas en dos campañas (invernal y estival). Esta toma de temperaturas ha servido para demostrar dos hipótesis de partida, por un lado que existe el fenómeno de la isla de calor en la ciudad de Ibiza y por el otro que este aparece como más intenso en verano que no en invierno debido a la actividad turística. Se ha encontrado una isla de calor con una intensidad media de 3ºC, mientras que la diferencia entre la intensidad máxima invernal y

An analysis of habitat distribution and associations in theOdonata of theBalearic Islands, Spain

 Spatial structure of the odon. community is analysed. The different abundance of the spp. and their most characteristic habitats in the islands are indicated. The reproduction of 19 spp. on the Balearic Islands is confirmed. Coenagrion scitulum is recorded for the first time from the archipelago. The associations of spp. existing on each of the islands were established by meansof factoranalysis (correspondence analysis); a total of9 associations are defined. This study has been made on larvae exclusively. Sympetrum striolatum is the most abundant sp. in the Balearic Islands. Previous records are discussed. García-Aviles, J,   Puig, M.A,  Soler, A.G. & Ferreras-Romero, M. (1995)  Odonalologica 24(3)

Sobre la presència de Sphodromantis viridis (Forskal, 1775) (Dictyoptera, Mantoidea) a Mallorca.

Es dona a coneixer la primera cita del cavall de serp africa (Sphodromantis viridis, Forskal) a Mallorca, aportant dades sobre la seva distribució i es discuteix la seva possible introducció antropica. PllrllUles clllu: Dictyoptera, Mantoidea, Mantidae, Mantinae, Mallorca Canyelles, X. i Alomar, G. 2006.. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 49: 83-87