Salta al contingut principal

Els mol·luscs terrestres fossils de les IIles Pitiüses


Es revisa la fauna de gasteròpodes terrestres fòssils del Pleistoce de les Pitiüses, tenint en compte els tipus de jaciments, els diferents estats de preservaci6, i les probables edats dels fòssils.  És tracta d'una fauna rica i variada, comprenent entre 17 i 21  espècies (n'hi ha quatre de rang taxonòmic íncert). Totes semblen endèmiques, encara que emparentad es amb d'altres, trobades vivents o fòssils, a les Gimnesies, Corsega i Sardenya, i el vessant mediterrani meridional de la Penfnsula Iberica.  Hom interpreta aquesta fauna antiga com
a resultat de vicariança, causada per la fragmentaci6 litoslerica gradual que comporta la formaci6  de  la  Mediterrania  occidental  durant  el  Neogen. Els  dipòsits  més  recents contenen  només espècies endèmiques  vlvents actualment.  S'infereix l'existencia d'un episodi d'extinció en massa, molt anterior a l'arribada dels humans; afectà també, per bé que en menor grau, les Gimnèsies.  Es tracta d'un esdeveniment important, registrat així mateix en el registre fòssil de vertebrats terrestres.  Encara que se'n desconeix la causa, aquesta podria haver estat un canvi en el nivell de la mar, o una erupci6 volcanica. La major part de la fauna actual de mol.luscs no marins de les Pitiüses és el resultat d'introduccions, voluntàries o accidentals, pels humans.
Paraules  clau:  mol·luscs  terrestres,  Quatemari,  Pitiüses,  Mediterrània  occidental, biogeografia.

Paul, C.R.C. i Altaba, C (1992). Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 34

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

An analysis of habitat distribution and associations in theOdonata of theBalearic Islands, Spain

 Spatial structure of the odon. community is analysed. The different abundance of the spp. and their most characteristic habitats in the islands are indicated. The reproduction of 19 spp. on the Balearic Islands is confirmed. Coenagrion scitulum is recorded for the first time from the archipelago. The associations of spp. existing on each of the islands were established by meansof factoranalysis (correspondence analysis); a total of9 associations are defined. This study has been made on larvae exclusively. Sympetrum striolatum is the most abundant sp. in the Balearic Islands. Previous records are discussed. García-Aviles, J,   Puig, M.A,  Soler, A.G. & Ferreras-Romero, M. (1995)  Odonalologica 24(3)

Diversidad genética, origen y conservación de las especies esclerófilas del género Quercus en las Islas Baleares

L’estudi de la distribució de les espècies escleròfiles del gènere Quercus (Q. ilex L. -alzina-, Q. coccifera L. -coscoll- i Q. suber L. -surera-) de les Illes Balears i l’ús de marcadors moleculars d’ADN de cloroplast han permès discutir l’origen de les seves poblacions i les afinitats amb les d’altres regions del contorn circummediterrani. La singularitat d’alguns haplotipus facilita la identificació de les àrees i poblacions de major interès per l’aplicació d’estratègies de conservació genètica dels recursos forestals. Les Illes Balears s’han mostrat com un reservori de diversitat genètica, amb presència d’elements de filiació ibèrica i tirrènica. Les prioritats en matèria de conservació deuen anar orientades al manteniment de les poblacions singulars fragmentades o de superfície efectiva poblacional reduïda. Paraules clau: Diversitat, PCR-RFLPs, filogeografia, haplotips, conservació. López-de-Heredia, U., Jiménez, P., Díaz-Fernández...

PATRONES GENERALES DE COLONIZACIÓN Y EXTINCIÓN DE RAPACES EN ISLA

Los archipiélagos de la Macaronesia y Mediterráneo han registrado a lo largo de tiempos históricos, y especialmente en el último siglo numerosas extinciones locales de aves rapaces mientras que otras muchas poblaciones se encuentran al borde de la desaparición (véase Muntaner y Mayol 1996). Este es también el caso de las islas Canarias, que fueron originalmente colonizadas por hasta 7 especies de aves de presa diurnas. La mayor parte de estas especies han pasado o pasan actualmente por situaciones críticas desde el punto de vista de conservación, bien a nivel de alguna de las islas o en el conjunto del archipiélago (Palacios 2001). La recuperación de las poblaciones pasa esencialmente por un balance demográfico positivo fruto de la dinámica local y de la relación entre las tasas de inmigración y emigración. En el caso de los sistemas insulares como el de Canarias, las posibilidades de inmigración que incrementarían la tasa de crecimiento poblacional, vien...