Les ratapinyades són mamífers euteris adaptats al vol que han tingut gran exit evolutiu i han colonitzat la major part del planeta excepte les zones polars. Malgrat la seva importáncia ecológica, la distribució, l'ecologia i l a dinamica de les poblacions de ratapinyades solen ser poc estudiades. El present treball dóna a coneixer i analitza l a informació quiropterológica obtinguda des de 1993, any en que el nostre equip inicia els estudis a les IJIes Balears. S'han prospectat cavitats subterranies, s 'han capturat ratapinyades amb xarxes i s 'han efectuat enregistraments i analisis deIs senyals ultrasónics emesos pels quirópters pe r tal d'ampliar la informació sobre la distribució de les ratapinyades a les Illes Balears. S'ha analitzat l'ocupació estacional de Miniopterus schreibersii, Myotis capaccinii, Myotis myotis i Rhinolophus ferrumequinum a 8 refugis situats a Mallorca i a Menorca i s 'han estudiat desplayaments estacionals de les anteriors especies. S 'han prospectat unes 400 localitats diferents i s 'ha observat 16 especies de ratapinyades a les Illes Balears, de les quals algunes d'elles han estat citades per primera vegada. Aquest és el cas de N. leisleri a Menorca i Eivissa; P pygmaeus a Menorca i P pipistrellus, P kuhlii, N. leisleri, M. capaccinii, B. barbastellus i T. teniotis a Sa Dragonera. Mallorca és l ' illa amb major diversitat d' especies de quiropters. Els resultats obtinguts fins ara, tot i que encara són parcial s, indiquen que existeixen diferencies en la composició de les comunitats de ratapinyades de cada illa, j a sigui en les especies presents com en la freqüencia de cadascuna d'elles. L'analisi de l'ocupació estacional ha mostrat la importancia quiropterologica de les cavitats estudiades i ha permes estimar el nombre de ratapinyades que s 'hi refugien. La metodologia del marcatge-recaptura ha
possibilitat verificar diversos desplayaments entre cavitats. R. ferrumequinum i M. myotis realitzen desplayaments de curta distancia, mentre que M. schreibersii i M. capaccinii recorren distancies més llargues (tot i ser menors que les observades al continent). S 'ha pogut comprovar, per primera vegada, desplayaments de M. schreibersii i M. capaccinii entre colónies de Mallorca i Menorca.
SERRA-COBO, J. et al (2006) Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 49
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada