Natura Pitiusa

Se describe una nueva especie, Iberellus tanitianus n.sp., de Eivissa (Archipiélago  Balear) de características  conquiológicas semejantes al Iberellus companyonii (Aleron,  1837). Conquiológicamente difiere de esta  especie por tener la última vuelta  más ancha; la callosidad en el borde columelar muy visible; la boca algo más amplia hacia el exterior y con el superior más caído; la escultura más fina y regular;  las bandas espirales  de menor amplitud e interrupción. Protoconcha con pliegues  visibles a 30X. En  cuanto a la genitalia, se diferencia del Iberellus companyonii  por la configuración del epifalo, su longitud y la proporción entre éste y el flagelo,  así como la inserción del músculo retractor. Iberellus tanitianus n. sp, se distingue  de Helix (Archelix?) pythiusensis [sic) Bofill y Aguilar Amat 1924, denominado Iberellus companyonii pythiusensis  (Bofill  y  Aguilar  Amat) por Gasull (1964),...

Del Moral, J. C. (Ed.). 2008. El halcón de Eleonora en España. Población en 2004-2007 y método de censo . SEO/BirdLife. Madrid.

L'Enric GROS, des d'Eivissa, ens deia en carta de 20 de maig de 1918: a S. Josep hi he trobat una Genista que crec que res to de comu amb la de S. Joan (G. biflora), vegi la mostra que Ii trameto. Efectivament dins del sobre hi venia un ramellet florit d'una Genista per a nosaltres desconeguda i contestarem tot seguit al recol'lector del museu que procures obtenir bons exemplars d'aquella planta. Quan, cap a darrers de juny, regressa En GROs de la seva exploraciO a Eivissa torna amb una pila de plecs de la susdita Genista de S. Josep, i amb altres d'una nova localitat, la Cala de les Torretes de vora Sta. Agnes, on havia trobat la mateixa planta o cosa semblant. La primera especie de Genista que hem herboritzat a Eivissa fou la susdita G. biflora DC. que el propi GROS descobri a S. Joan pel mare de 1918. Posteriorment, ell tambe, hi troba una tercera especie, la G hirsuta Vahl. La Genista dorpcnifolia que descriurem tot segu t...

Recompte i paràmetres reproductors de la població balear del falcó marí Falco eleonorae l’any 2004. Al llarg de l’estiu de 2004, s’ha realitzat un recompte d’exemplars a totes les localitats on cria el falcó marí, Falco eleonorae, a les Illes Balears, que ha donat un total de 1.257 individus i una proporció entre ambdues fases de coloració d’1 de fosc per cada 3.5 de clars (n=63). S’ha fet un estudi dels paràmetres reproductors de  l’espècie per a la població balear. El treball de camp s’ha realitzat a 5 colònies diferents. El total de nius estudiats ha estat de 62. La quantitat mitjana de la posta és de 2.4 ous per colla i la productivitat es d’1.6 polls per niu. La posta es produeix principalment entre el 20 i el 31 de juliol i l’eclosió entre el 20 d’agost i els primers dies de setembre. El 25 de setembre ja s’observen polls volant. Paraules clau: falcó marí, Fal o eleonorae, recompte nidificant, paràmetres reproductors, B...

En novembre de 1973, i arran d'un viatge en barca per la costa nord-est de l'illa d'Eivissa, l'autor descobrí a les penyes de ses Margalides una Euphorbia ben desenvolupada. Malgrat haverles buscat intensament, no s'hi trobaren ni flors ni restes de fruits. Per les fulles recordava VEuphorbia dendroides, però no li corresponia ni l'aspecte general ni la naturalesa de la fusta.(si és que se'n pot dir fusta) ... . Heinnrich Kubbier (1982) Eivissa num 13