Salta al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta reptils

Not so naïve: Ibiza wall lizards acquired the ability to recognize alien snakes in a few years

Alien predators may impose a great threat to naïve preys. Podarcis pityusensis lizards live in Ibiza, a snake-free island until 2003. We studied lizards’ discrimination of scents of two invader snakes: one that predates on lizards, Hemorrhois hippocrepis, and another that does not, Rhinechis scalaris. We compared two populations of P. pityusensis: one from the main island of Ibiza, which coexists with both snakes, and another from the close snake-free islet of Sal Rossa. Lizards from Ibiza recognized the scent of H. hippocrepis and responded with clear antipredator behaviours. However, they reacted to the scent of R. scalaris similarly than to the odorless and the pungent controls. Lizards from Sal Rossa did not recognize any snake species. Thus, lizards can rapidly acquire the ability to react to a totally novel type of predator. There are two possible explanations: (1) rapid evolution of antipredator behavior, and (2) the ability of lizards to learn how to avoid new predators. There ...

The fall of a symbol? A high predation rate by the introduced horseshoe whip snake Hemorrhois hippocrepis paints a bleak future for the endemic Ibiza wall lizard Podarcis pityusensis

Invasive species currently account for a major threat to global biodiversity, and island ecosystems are among the most vulnerable, because of the frequency and success of spe- cies introductions on islands. Within Mediterranean islands, reptiles not only are frequently introduced species but are also among the most threatened because of these introductions. The Balearic archipelago is a good example of this, since only two of its current 16 species of reptiles are native. Thirteen years ago, the snake Hemorrhois hippocrepis was introduced by cargo in Ibiza island, and it is in expansion. Individuals obtain- ed from an early eradication campaign showed a fast expres- sion of phenotypic plasticity and acquired larger sizes than those of the source population, probably due to a high prey availability and predator scarcity. The species is thriving at the expense of a small variety of native and non-native prey, but the predation pressure on the endemic Podarcis pityusensis, the only nativ...

La tortuga mediterránea (Testudo hermanni) en las islas Baleares

La tortuga mediterránea, Testudo hermanni, es una especie exclusivamente europea, que se encuentra en las regiones de clima mediterráneo y submediterráneo. Con dos subespecies habitualmente reconocidas, la que nos ocupa en esta revisión es la occidental, Testudo hermanni hermanni (Figura 1), que se distribuye por España, Francia e Italia, así como por sus principales islas (Mallorca, Menorca, Córcega, archipiélago Toscano, Cerdeña y Sicilia) (Bertolero et al., 2011). La posición más generalizada sobre las poblaciones de T. h. hermanni en las islas Baleares es 36 Bol. Asoc. Herpetol. Esp. (2015) 26(2) Figura 1: Testudo hermanni hermanni en un hábitat de encinar en Menorca. Foto Albert Bertolero que es alóctona, debido a que no se han encontrado restos de esta especie en los yacimientos fósiles de estas islas (Alcover & Mayol, 1981). Aunque la aparición de una especie en el registro fósil es un criterio muy utilizado para determinar su condición de autóctona, su no aparición no es u...

La tortuga mora (Testudo graeca) en la península ibérica y en las islas Baleares

La tortuga mora (Testudo graeca L.) es la especie de mayor distribución del género Testudo, ya que ocupa tres continentes, Europa, Asia y África. Se extiende de forma discontinua aproximadamente 6.500 Km en dirección Este-Oeste, desde el este de Irán hasta la costa Atlántica en Marruecos, y alrededor de 1.600 Km en dirección Norte-Sur, desde el delta del río Danubio hasta la Península Cirenaica en Libia, diferenciándose en diez subespecies (Figura 1). Según estimaron Fritz et al. (2009) mediante análisis de reloj molecular, el linaje del Mediterráneo Occidental divergió de las subespecies del este entre 4,2 y 1,8 millones de años atrás, mientras que la aparición de las diferentes subespecies del norte de África se produjo entre 1,4 y 0,7 millones de años. El origen de las poblaciones del oeste de Europa parece mucho más reciente en términos filogeográficos. En este ámbito, T. graeca se halla presente en la península ibérica (en Doñana y en el sureste, entre las provincias de Murcia y A...

Una puesta fósil de tortuga terrestre en el Pleistoceno de Formentera (Islas Pitiusas, archipiélago Balear)

Se presenta el estudio de un nido fósil, con presencia de huevos, haliado en el  mes de Julio de 1996 en el acantilado de Es Pujol d'es Fum de la isla de Formentera  (Islas Pitiusas, Archipidlago Balear). For in estructura del nido, la morfologla de los  huevos y la microestructura de la cascara, se le atribuye a una tortuga de tierra, ootaxa  Testudoolithus. For la correlación entre la anchura de los huevos con la longitud del espaldar en los testudInidos, se estima perteneciente a una tortuga terrestre semigigante, de 78,9 cm como máximo. Los datos estratigráficos, los gasteropodos fósiles  y los indicios paleoecológicos, sugieren que se trataba de un ambiente retrodunar  terrestre del Pleistoceno superior. Atendiendo a los datos actuales parece ser la  misma forma de quelonio hallada en el Pleistoceno de Ibiza en 1980. FILELLASUBIRA, E. et al. ( 1999)    Treb. Mus. Geol. Barcelona , 8  

Un caso de cifosis en Podarcis pityusensis (Boscá, 1883), lagartija introducida en el peñón de Gaztelugatxe (Bizkaia)

La lagartija de las Pitiusas, Podarcis pityusensis (Boscá, 1883), es una especie introducida en el peñón de Gaztelugatxe (Bizkaia), que en menos de 20 años ha desplazado  por completo a la especie autóctona, la lagartija roquera, P. muralis (Laurenti, 1768).  Desde el año 2008 se están llevando a cabo campañas de control poblacional de la  especie introducida. En la de 2008 se capturó un macho adulto que presentaba una cifosis múltiple en su columna vertebral, diagnosticada mediante radiografía de alta  resolución. El caso presentado sería el primero conocido para una lagartija europea del  género Podarcis. GARIN-BARRIO, I,  SANZ-AZKUE, I,   GOSÁ, A. y  BANDRÉS, A.  (2011)  Munibe (Ciencias Naturales-Natur Zientziak), num 59 

LIZARDS AND BIRDS AS GENERALIZED POLLINATORS AND SEED DISPERSERS OF ISLAND PLANTS

En este trabajo se estudian las interacciones ecológicas y evolutivas entre plantas y animales insulares. Las especies que por dispersión a larga distancia alcanzan islas oceánicas remotas dejan atrás sus redes tróficas continentales. Los colonizadores lograrán establecerse en las islas sólo si son capaces de encajar en la red trófica de sus nuevos hábitats. Estas redes nuevas incluyen algunas interacciones que no son comunes en los continentes, como lagartos y aves actuando de polinizadores y dispersores de semillas de forma mucho más común de lo que se creía hasta hace pocos años. Estos animales actúan como agentes mutualistas por una serie de procesos simples: un bajo número de especies en islas relaja la competencia interespecífica, una amplitud de nicho trófico y la alta abundancia de algunas especies. La amplitud de nicho trófico de lagartos y aves predominantemente insectívoras incluye néctar, polen y frutos. OLESEN, J.M. & V...

UNA NOVA TORTUGA TERRESTRE DEL PLEISTOCE D'EIVISSA: LA TORTUGA DE LA COVA DE CA NA REIA

Les restes de tortuga  trobades a la Cova de Ca Na Reia (Eivissa) probablement pertanyen a un únic  individu  que presentaria una Ilargaria de la closca de 52 +/- 4 cm. S'han observat unes poques modificacions que poden estar lligades al fenomen  de la insularitat. S'assenyala  la similitud entre la tor tuga  d'Eivissa  i les espècies del genere Cylindraspi Bour, R. (1985) Endins 10-11

Breakage of mutualisms by exotic species: the case of Cneorum tricoccon L. in the Balearic Islands (Western Mediterranean Sea)

In this study we tested the hypothesis that the dispersal success (estimated here as fruit removal rate) of a native shrub species living in the Balearic Archipelago, Cneorum tricoccon L. (Cneoraceae), has decreased significantly in those islands where endemic lizards of the genus Podarcis have disappeared. These lizards acted as the main seed dispersers of the plant and became extinct after the introduction of carnivores. At least one of these carnivores, the pine marten (Martes martes L.), is also an important frugivore, consuming the fruits and dispersing the seeds of C. tricoccon and thus allowing the comparison of fruit removal rates between the two groups of vertebrates (lizards and mammals). We further tested the possibility that lizards (in particular, P. pityusensis Bosca` ) could be exerting selection on seed size. Núria Riera, Anna Traveset and Oscar García (2002)  Journal of Biogeography , 29

Lizards as pollinators and seed dispersers: an island phenomenon

Although it is well established that many insects, birds and mammals serve as important pollinators and seed dispersers of flowering plants, the role of lizards in these processes has traditionally been considered as rare and less important. However, recent work shows both that their role as mutualistic agents has been underestimated and also reveals a striking pattern – that pollination and seed dispersal by lizards is most common on islands. We argue that this island phenomenon occurs because island lizards reach very high densities (density compensation) and experience a lower predation risk than do those on the mainland and, consequently, can expand their diet to include nectar, pollen and fruit. Although further empirical evidence is needed to confirm this explanation, such relationships could be ideal systems with which to study fundamental ecological problems, such as niche shifts, ecological release and competition. Jens M. Olesen a...

Atles dels amfibis i reptils de I'illa d'Eivissa (IIles Pitiüses)

Es presenten les dades de distribució 5x5 km a I'illa d'Eivissa de les 5 especies d'herpets presents amb seguretat, que s'acompanyen amb un mapa. A més es fa un  recorregut per la bibliografia en referencia a les  tortugues de terra a les Pitiüses i es menciona la troballa d'un exemplar de Testudo graeca a prop de Corona. La feina de camp es va dur a terme entre l'any 1992 i 1995, si bé s'ha incorporat alguna dada posterior i es va centrar a zones adients per al calàpet. Paraules  clau:  atles,  herpets,  Eivissa,  biogeografia. Palerm, J.C. (1997)  Boll. Soc. Hist. Nat. Balears ,  40

L'herpetofauna de les illes Pitiüses

Els amf ibis i rèptils s'han considerat posseïdors  d'estranys i malèfics poders  a tot arreu del món. És per això que la seua  protecció ès poc  defensada pel saber  popular. Sol fer  riure  que  s'haguin de  protegir les  serps  verinoses o els lletjos calàpets. Pero aquestos animals fan un gran servei a l'home i a  tota la  Naturalesa per la manera d'alimentar-se, a més del gran interès que poden despertar als científics. Les espècies que habiten les illes Pitiüses són insectivores en la part fonamental de la seva dieta. (...) La situació en què es troben  actualment  aquestos animals és de clara regressió. Cada vegada tenim menys individus d'aquestes espècies  animals, a pesar de  no semblar-ho al primer  colp de vista.Un breu repàs a la nostra herpetofauna ens  mostrarà que la majoria d'espècies estan en perill d'una ...

Características reproductoras de una población introducida de Podarcis pityusensiss

Resumen: Se analizo el ciclo reproductor de una poblacion de lagartija de las Pitiusas (Podarcis pityusensis), introducida en un area urbana de la ciudad de Barcelona. La madurez sexual se alcanzo generalmente en el segundo año de vida apareciendo subadultos en primavera. El periodo reproductor abarco desde abril hasta agosto, siendo una de las fenologias mas tardias entre los lacertidos ibericos. Se observaron fuertes diferencias intersexuales en el ciclo de las reservas grasas. La estrategia teproductora resulto ser mas K-seleccionada que en otros representantes del genero Podarcis, con un tamano de puesta bajo y el tamafio de los huevos alto. Finalmente, se evaluan las caracteristicas reproductoras de esta poblacion en funcion de sus condicionamientos ambientales y su historia evolutiva. Palabras clave: reproduccion, Lacertidae, Podarcis pityusensis, poblacion introducida. CARRETERO, M.A.,  LLORENTE, G.,  SANTOS, X. & MONTORI, A. (1995) Rev. Esp.. Herp .

Actividad y termorregulacion estival de Podarcis pityusensis BOSCA, 1883 (Saura: Lacertidae) en Ibiza y Formentera

Abstract. The behavioral thermoregulation of P. pityusensis was studied for a period of one week during August, 1980. The cloacal temperatures and the ground and air temperatures were recorded by means of thermistors. P. pityusensis behaves like a heliotermic species with a temperature range between 28.5 and 41.5 ° C. Very significant correlations were found to exist between the Tc (Body temperatures) and the Ta (Air temperatures) or between the Tc and the Ts (Ground temperatures) in all ofthe specimens analyzed. There are also significant statistical differences between te mean Tc in individuals during thermoregulation and  the Tc of individuals active on the ground or inactive underneath stones. The daily pattern of activity is bimodal; the variations in body temperatures, being as a whole relatively independent of the fluctuations in the ambient temperature, adjust themselves to this pattern. P. pityusensis, roughly speaking, manifest severa...

PRESENCIA DE GECONIDS (REPT., SAURIA) ALS ILLOTS BALEARS

(...) Fa mós d'un segle (BARCELO 1876) que es coneix la seva presencia a les Balears. Tant Tnrentola mauritanica (L) 1758 com Hemiductylus turcicus (L) (...) Les dues especies són anomenades localment dragons. Aitres autors s'han ocupat de llur estudi a les illes Balears, afegint informació en quant a la distribució (...). , hem comprovat recentment que la presencia de ambdries especies als illots litoral era coneguda de forma molt fragmentaria. A I'hivirn de 1978 hcm portat a terme (...) visites de curta durada a la majoria d'illots de l'arxipelag, anotant presencia de gecònids a moltes localitats on no era coneguda. En tot, els hem trobat a vint-i-un iilots, mentres la bibliografia sois eis senyala a sis. (...) Mayol, J (1977) Mayurqa vol 17

The Balearic herpetofauna: a species update and a review on the evidence

Abstract. Here, we update the current list of amphibian and reptile fauna present in the Balearic Islands, probably the most outstanding case in the Mediterranean and of the most in the world where massive species introduction is in conflict with the survivorship of highly restricted endemic taxa. Resulting of a long term evolution in insularity, endemic herpetofauna was already decimated during the Pleistocene but, after the human colonisation of the archipelago, the introduction of alien species, passive or deliberate, has been provoking new extinctions and range retractions in the native herpetofauna. Such process is not interrupted but has even intensified during the last years. The current species list is composed by five amphibians (one native) and 21 reptiles (2 native). A critical review of the evidence on extinctions and introductions is provided together with the conservation implications. Compared to the last review (Mayol, 1985)...