Natura Pitiusa

En este trabajo se estudian las interacciones ecológicas y evolutivas entre plantas y animales insulares. Las especies que por dispersión a larga distancia alcanzan islas oceánicas remotas dejan atrás sus redes tróficas continentales. Los colonizadores lograrán establecerse en las islas sólo si son capaces de encajar en la red trófica de sus nuevos hábitats. Estas redes nuevas incluyen algunas interacciones que no son comunes en los continentes, como lagartos y aves actuando de polinizadores y dispersores de semillas de forma mucho más común de lo que se creía hasta hace pocos años. Estos animales actúan como agentes mutualistas por una serie de procesos simples: un bajo número de especies en islas relaja la competencia interespecífica, una amplitud de nicho trófico y la alta abundancia de algunas especies. La amplitud de nicho trófico de lagartos y aves predominantemente insectívoras incluye néctar, polen y frutos. OLESEN, J.M. & VALIDO, A. (2004) en  ECOLOGÍA INSULAR / ISLA

Continuando el catálogo comentado de los coleópteros  de las Pitiusas en la presente nota se estudian los Adephaga  acuáticos es decir, las familias Haliplidae, Dytiscidae y Gyrinidae,  recolectados por el Sr. Español   en el curso de varias excursiones ectuadas estos últimos años ; y con el fin de que el lector encuentre  en ella   el estado actual del conocimiento de estos insectos en las  indicadas islas, como en trabajos anteriores se incluyen en la lista de especies los diferentes datos reunidos y publicados por otros  autores. Lagar, A. ( 1955 ) Bol. Soc. Hist. Natural de Baleares nº 1

El  presente  trabajo comprende el estudio de 19 especies de gasteropódos de  nuestras  islas que con los 25 comprendidos en los otros dos trabajos en el mismo boletín vienen a representar un tercio de nuestra  fauna malacológica  terrestre y de agua dulce; el próximo Boletín seguirá con otra buena parte de la fauna que  nos ocupa .... Gasull, L.(1963) Bol. Soc. Hist. Natural de Baleare s nº 9 

Se citan algunos briófitos que son novedad para el catálogo florístico balear: Marchantia paleacea Bertol., Sphaerocarpos texanus Aust., Bryum pseudotriquetrum (Hedw.) Gaertn et al., Orthotrichum affine Brid., Pseudoleskeella catenulata (Schrad.) Kindb. y Sematophyllum substrumulosum (Hampe) Britt. Se mencionan especies que no habían sido indicadas en la flora de Ibiza (9), Formentera (1) y Mallorca (1). Rosselló, J.A. (1987).  Acta Botánica Malacitana , 12

En este trabajo se presentan 21 táxones procedentes de diferentes localidades de la isla de Ibiza, 13 de los cuales suponen nuevas citas para el archipiélago balear y los restantes son especies poco conocidas en estas islas. Se destaca  Discosporangium mesarthrocarpum  (Falkenb.) Hauck, desconocida hasta ahora en las costas mediterráneas españolas y escasamente citada en el resto de este mar. RULL, J; Gomez, A y Ribera, M.A. (1988) Collecta Botanica   nº17 

Les restes de tortuga  trobades a la Cova de Ca Na Reia (Eivissa) probablement pertanyen a un únic  individu  que presentaria una Ilargaria de la closca de 52 +/- 4 cm. S'han observat unes poques modificacions que poden estar lligades al fenomen  de la insularitat. S'assenyala  la similitud entre la tor tuga  d'Eivissa  i les espècies del genere Cylindraspi Bour, R. (1985) Endins 10-11

Es revisa la fauna de gasteròpodes terrestres fòssils del Pleistoce de les Pitiüses, tenint en compte els tipus de jaciments, els diferents estats de preservaci6, i les probables edats dels fòssils.  És tracta d'una fauna rica i variada, comprenent entre 17 i 21  espècies (n'hi ha quatre de rang taxonòmic íncert). Totes semblen endèmiques, encara que emparentad es amb d'altres, trobades vivents o fòssils, a les Gimnesies, Corsega i Sardenya, i el vessant mediterrani meridional de la Penfnsula Iberica.  Hom interpreta aquesta fauna antiga com a resultat de vicariança, causada per la fragmentaci6 litoslerica gradual que comporta la formaci6  de  la  Mediterrania  occidental  durant  el  Neogen. Els  dipòsits  més  recents contenen  només espècies endèmiques  vlvents actualment.  S'infereix l'existencia d'un episodi d'extinció en massa, molt anterior a l'arribada dels humans; afectà també, per bé que en menor grau, les Gimnèsies.  Es tracta d'un esdev

Durant les nostrrs excursions it h:ivissa, fetes els anys 1918, 1919 i 1920, cullirem moltes mostres d'una Diplotaxis catholica interessant. En tota I'illa es fa en els roquissers de vora la mar, i creix també en els illots propers a la costa, com es ara Les Bledes, Espardell,Espartar, S'edril, etc. Degut a la salinitat dels Ilocs on la planta vegeta, reacciona donant-nos unes fulles, per be que polimorfes, sempre crasses en major o en menor grau (...) Font i Quer, P (1933) Butl. Inst. catalana d'Història Natural num 4-5

L'Enric GROS, des d'Eivissa, ens deia en carta de 20 de maig de 1918: a S. Josep hi he trobat una Genista que crec que res to de comu amb la de S. Joan (G. biflora), vegi la mostra que Ii trameto. Efectivament dins del sobre hi venia un ramellet florit d'una Genista per a nosaltres desconeguda i contestarem tot seguit al recol'lector del museu que procures obtenir bons exemplars d'aquella planta. Quan, cap a darrers de juny, regressa En GROs de la seva exploraciO a Eivissa torna amb una pila de plecs de la susdita Genista de S. Josep, i amb altres d'una nova localitat, la Cala de les Torretes de vora Sta. Agnes, on havia trobat la mateixa planta o cosa semblant. La primera especie de Genista que hem herboritzat a Eivissa fou la susdita G. biflora DC. que el propi GROS descobri a S. Joan pel mare de 1918. Posteriorment, ell tambe, hi troba una tercera especie, la G hirsuta Vahl. La Genista dorpcnifolia que descriurem tot segu t, la collirern nosaltres I'any

Pre-human flora (palynology) and fauna (bird and mammal fossil record) suggest that environmental differences among the Gymnesics and the Pityusics have now been reduced in comparison to the environmental differences at the Pleistocene and Holocene boundary. This environmental homogenization is likely related with human invasion. Historical effects of prehuman differences between Gymnesic and Pityusic Islands are still recognizable on endemic fauna. In contrast, there is no historical effects on interisland similarities using currently breeding birds (as an example of organisms welldispersed and related to vegetation type). We explain the pattern of interisland similarities of endemic fauna as the result of the independent histories among the two islands groups. Contrasting, successive colonizations and extinctions would determine interisland similarities of breeding birds. Keywords: Endemic species, extinction, human impact, palaeoenvironment, Balearic Islands. M. Palmer, G. X.

En  el present treball  s'amplia el  coneixement deIs Chrysomelidae de les Illes Balears. En  concret s'esmenten 29 noves cites per a alguna de les Illes i es confirmen 5 especies anteriors. Destaquen la primera troballa per a la fauna europea de Dibolia peyerimhoffi Doguet  1975  i les  noves  per  a Balears  de  Longitarsus  corynthius  (Reiche  &  Saulcy, 1858) ssp. metallescens (Foudras,  1860), Longitarsus melanocephalus (DeGeer,  1775) i Mantura  lutea  (Allard,  1859).  Finalment,  es  fa  una  comparació  deis  Chrysomelidae  balears entre illes i s'analitza el coneixement actual d'aquests coleopters a l'arxipelag. Paraules clau: Coleoptera,  Chrysomelidae, Illes Balears. SACARÉS, A. i  PETITPIERRE, E  (2004)  Boll.  Soc.  Hist.  Nat.  Balears , 47

Recompte i paràmetres reproductors de la població balear del falcó marí Falco eleonorae l’any 2004. Al llarg de l’estiu de 2004, s’ha realitzat un recompte d’exemplars a totes les localitats on cria el falcó marí, Falco eleonorae, a les Illes Balears, que ha donat un total de 1.257 individus i una proporció entre ambdues fases de coloració d’1 de fosc per cada 3.5 de clars (n=63). S’ha fet un estudi dels paràmetres reproductors de  l’espècie per a la població balear. El treball de camp s’ha realitzat a 5 colònies diferents. El total de nius estudiats ha estat de 62. La quantitat mitjana de la posta és de 2.4 ous per colla i la productivitat es d’1.6 polls per niu. La posta es produeix principalment entre el 20 i el 31 de juliol i l’eclosió entre el 20 d’agost i els primers dies de setembre. El 25 de setembre ja s’observen polls volant. Paraules clau: falcó marí, Fal o eleonorae, recompte nidificant, paràmetres reproductors, Balears. Bonnin, J, (2005) A nuari Ornitològic de les Bale

Se ha realizado una recopilación bibliográfica correspondiente a la familia Zonitidae de la isla de Ibiza, fruto de la cual se ha obtenido el siguiente elenco específico: Vitrea gasulli, V. striata y Oxychilus pityusanus. Además, se aportan datos sobre la morfología conquiológica y genital de esas especies. ALTONAGA, K (1988)  BolI. Soc. Hist. Nat. Balear s, 32

Les aus són el grup de vertebrats que més atencions mereix per part dels naturalistes de les Balears, i al mateix temps són el grup que pitjor coneixem com a fòssils. Aquesta és una situació que s'addiu bastant amb el que passa a la resta del món. La Paleornitologia -l'estudi de les aus fòssils- sol ésser poc preuada pels ornitòlegs, ja que no es pot estudiar el plomatge de les aus fòssils, ni els seus patrons conductuals, ni es poden anellar, ni es pot sentir el seu cant, ni el bategar ràpid del seu cor quan s'agafen a les mans, ni es poden veure tampoc els seus nius, ni com creixen els polls, ni moltes coses més. La Paleornitologia és també una ciència que sol ésser bastant ignorada pels paleontòlegs. Així, l'espai dedicat als ocells fòssils al llibre de CARROLL (1988), un dels tractats més moderns de paleontologia de vertebrats, representa menys del 3'5 % de l'obra. El poc interès de les aus per als paleontòlegs es deu a que els ocells no tenen estructures

Es presenten alguns taxons interessants per a la flora Balear. Destacarn: Asphodelus cerasiferus Gay i Thymelaea tartonraira L. N. TORRES, G. ALOMAR, J. A. ROSSELLO i A. PUJADES (1986)  Boll. Soc. Hist. Nat. Balear s, 30

Se citan 27 taxones procedentes de las Islas Baleares correspondientes a nuevas citas para el archipielago, a revisiones de material publicado o a citas de algunas de las islas para las que no se precisaba la localidad. Cros, R.M. ; Saez, Ll; Cano, M.J. ; Bruges, M y Sergio, C. (2007). Bol. Soc. Esp. Briol . 30/31 

The maximum size and age that clonal organisms can reach remains poorly known, although we do know that the largest natural clones can extend over hundreds or thousands of metres and potentially live for centuries. We made a review of findings to date, which reveal that the maximum clone age and size estimates reported in the literature are typically limited by the scale of sampling, and may grossly underestimate the maximum age and size of clonal organisms. A case study presented here shows the occurrence of clones of slow-growing marine angiosperm  Posidonia oceanica  at spatial scales ranging from metres to hundreds of kilometres, using microsatellites on 1544 sampling units from a total of 40 locations across the Mediterranean Sea. This analysis revealed the presence, with a prevalence of 3.5 to 8.9%, of very large clones spreading over one to several (up to 15) kilometres at the different locations. Using estimates from field studies and models of the clonal growth of  P. oceanica

Marbà, N (2009) in   Global loss of coastal habitats: rates, causes and consequences , Duarte, C. (Ed.)- Bilbao (España): Fundación BBVA