Salta al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta gestió

The fall of a symbol? A high predation rate by the introduced horseshoe whip snake Hemorrhois hippocrepis paints a bleak future for the endemic Ibiza wall lizard Podarcis pityusensis

Invasive species currently account for a major threat to global biodiversity, and island ecosystems are among the most vulnerable, because of the frequency and success of spe- cies introductions on islands. Within Mediterranean islands, reptiles not only are frequently introduced species but are also among the most threatened because of these introductions. The Balearic archipelago is a good example of this, since only two of its current 16 species of reptiles are native. Thirteen years ago, the snake Hemorrhois hippocrepis was introduced by cargo in Ibiza island, and it is in expansion. Individuals obtain- ed from an early eradication campaign showed a fast expres- sion of phenotypic plasticity and acquired larger sizes than those of the source population, probably due to a high prey availability and predator scarcity. The species is thriving at the expense of a small variety of native and non-native prey, but the predation pressure on the endemic Podarcis pityusensis, the only nativ...

La tortuga mediterránea (Testudo hermanni) en las islas Baleares

La tortuga mediterránea, Testudo hermanni, es una especie exclusivamente europea, que se encuentra en las regiones de clima mediterráneo y submediterráneo. Con dos subespecies habitualmente reconocidas, la que nos ocupa en esta revisión es la occidental, Testudo hermanni hermanni (Figura 1), que se distribuye por España, Francia e Italia, así como por sus principales islas (Mallorca, Menorca, Córcega, archipiélago Toscano, Cerdeña y Sicilia) (Bertolero et al., 2011). La posición más generalizada sobre las poblaciones de T. h. hermanni en las islas Baleares es 36 Bol. Asoc. Herpetol. Esp. (2015) 26(2) Figura 1: Testudo hermanni hermanni en un hábitat de encinar en Menorca. Foto Albert Bertolero que es alóctona, debido a que no se han encontrado restos de esta especie en los yacimientos fósiles de estas islas (Alcover & Mayol, 1981). Aunque la aparición de una especie en el registro fósil es un criterio muy utilizado para determinar su condición de autóctona, su no aparición no es u...

La rana común (Pelophylax perezi) en las islas Baleares e islas Canarias

Pelophylax perezi (Seoane, 1885) (Figura 1) es endémico de la península ibérica y del sur de Francia. Está ampliamente distribuido en todas las comunidades autónomas de España, y las discontinuidades observadas en su área de distribución corresponden en realidad a un deficiente esfuerzo de muestreo, y no a la ausencia de la especie (Llorente et al., 2002). En España, fuera de su área de distribución natural, P. perezi se encuentra naturalizado en las islas Baleares (Mallorca, Ibiza y Formentera) y en las islas Canarias (La Palma, Tenerife, Gran Canaria y Fuerteventura) (Llorente et al., 2002; Pleguezuelos, 2002).... Andrés Egea-Serrano, A. (2015).  Bol. Asoc. Herpetol. Esp.  26(2)

La tortuga mora (Testudo graeca) en la península ibérica y en las islas Baleares

La tortuga mora (Testudo graeca L.) es la especie de mayor distribución del género Testudo, ya que ocupa tres continentes, Europa, Asia y África. Se extiende de forma discontinua aproximadamente 6.500 Km en dirección Este-Oeste, desde el este de Irán hasta la costa Atlántica en Marruecos, y alrededor de 1.600 Km en dirección Norte-Sur, desde el delta del río Danubio hasta la Península Cirenaica en Libia, diferenciándose en diez subespecies (Figura 1). Según estimaron Fritz et al. (2009) mediante análisis de reloj molecular, el linaje del Mediterráneo Occidental divergió de las subespecies del este entre 4,2 y 1,8 millones de años atrás, mientras que la aparición de las diferentes subespecies del norte de África se produjo entre 1,4 y 0,7 millones de años. El origen de las poblaciones del oeste de Europa parece mucho más reciente en términos filogeográficos. En este ámbito, T. graeca se halla presente en la península ibérica (en Doñana y en el sureste, entre las provincias de Murcia y A...

Los valores naturales de la unidad ecológica de ses Salines d’Eivissa i Formentera

Resum Ses salines d’Eivissa i Formentera constitueixen una unitat ecològica de valor incalculable. La gran diversitat d’ambients i ecosistemes, com ara zones humides, sistemes dunars i platges, illots i penyals marins, boscos i camps de conreu, fa que ens trobem amb una de les àrees que presenta la més gran diversitat biològica de les Balears. Així mateix, la presència d’espècies de flora i fauna endèmica de gran valor biogeogràfic, a més d’una gran població d’ocells aquàtics migratoris, ha fet que es catalogàs com a zona d’importància internacional. Abstrat Ses salines d’Eivissa i Formentera constitute an ecological unit of incaculable value. The great diversity of environments as humid zones, dunes and beaches, small islands and cliff, woods and farm lands, represent for us one of the areas with most biological diversity of the Balearic islands. Besides, the presence of endemic species of flora and fauna with a great biogeografic value, apart from a great population of aquatic migra...

BASES PARA EL MANEJO Y CONTROL DE Arundo donax L. (Caña común)

Deltoro Torró, V., Jiménez Ruiz, J. & Vilán Fragueiro X.M. 2012. Bases para el manejo y control de Arundo donax L. (Caña común) . Colección Manuales Técnicos de Biodiversidad, 4. Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient. Generalitat Valenciana. Valencia

Comparación de la flora exótica vascular en sistemas de islas continentales: Cerdeña (Italia) y Baleares (España)

Se presenta un estudio comparativo de la flora vascular exótica de Cerdeña y de las Baleares, dos sistemas insulares pertenecientes a la subregión biogeográfica Mediterránea Occidental. En Cerdeña se han contabilizado 531 táxones exóticos (18,8% del total de su flora), mientras que en las Baleares 360 (19%), siendo 10 citas nuevas para Cerdeña (3 de las cuales para Italia) y 29 para Baleares. La flora exótica de Cerdeña está incluida en 99 familias, y Fabaceae es la más rica (49 táxones), seguida por Poaceae (33) y Asteraceae (31), frente a 90 familias para las Baleares, con predominio de Fabaceae (32), Asteraceae (31) y Poaceae (27). Se han encontrado diferencias respecto a los tipos biológicos, con un predominio de los fanerófitos en Cerdeña y de los terófitos en las Baleares. Un análisis detallado muestra que buena parte de estos táxones (246) son compartidos por ambos territorios, así como una dominancia de los neófitos frente a los arque...

PRIMEROS RESULTADOS DEL MARCADO DE GAVIOTA PATIAMARILLA Larus michahellis CON ANILLAS DE LECTURA EN LAS ISLAS BALEARES

Durante los años 2003 y 2004, se han marcado con anillas de color 651 pollos de gaviota patiamarilla Larus michahellis en 22 colonias de las islas Baleares. Hasta mayo del 2005, se han registrado 201 controles correspondientes a 118 aves diferentes, lo que supone un 18.13% de las aves marcadas. Se constata que al igual que otras poblaciones del Mediterráneo occidental, una parte de las gaviotas de las Baleares realizan un desplazamiento hacia zonas de invernada en sentido noroeste y oeste, mientras que otra fracción, inverna en las propias islas. Las zonas de invernada postjuvenil de las aves de Mallorca y Cabrera se encuentran preferentemente en la propia isla de Mallorca. Las aves de Menorca presentan un dispersión preferente hacia la zona de Cataluña. Las de las Pitiusas se localizan en su mayoría en el Atlántico. Palabras clave: Larus michahellis, gaviota patiamarilla, islas Baleares, anillamiento, dispersión juvenil. Rodri...

Deconstructing myths on large gulls and their impact on threatened sympatric waterbirds

Owing to increasing population trends and facultative predatory habits, large gulls have been identified as significant agents of change in the alteration of many ecological communities. Often, they are perceived as negatively impacting the population trends of most sympatric waterbirds. Consequently, culling programs have been implemented to remove adults, chicks and eggs intensively. Here, we review the interactions recorded in the literature between the yellow-legged gull Larus michahellis and 10 sympatric waterbirds in the Mediterranean region, all threatened and classified as species of conservation concern. We also used 177 long-term population trends derived from previous studies to study the population dynamics of these species and the culling effort performed. We show that gulls negatively affected survival, fecundity, foraging ecology and nesting habitat availability for many species. However, the annual population growth ra...

Interference competition in a threatened seabird community: A paradox for a successful conservation

It is often assumed that conservation actions targeting a threatened community (e.g. habitat protection) will result in similar benefits for all species. However, complex interactions between species, such as interference competition, may result in displacement of subordinate, vulnerable species. We analysed here the spatio-temporal population dynamics of a threatened seabird community since the protection in the 1980s of several breeding sites at the Ebro Delta, western Mediterranean, Spain during 1980–2007. Competition for the most suitable patches was governed by body size, with smaller species avoiding associations with larger, dominant species. We tested whether the density increase of the larger species (yellow-legged gull Larus michahellis and Audouin’s gullLarus audouinii) at La Banya (the highest quality patch within the Delta) affected species diversity at the local level. As expected, such diversity decreased, resulting also from the ...

Catorze anys d'estudis quiropterologics a les Illes Balears (1993-2006)

Les ratapinyades són mamífers euteris adaptats al vol que han tingut gran exit evolutiu i han  colonitzat  la  major  part  del  planeta  excepte  les  zones  polars.  Malgrat  la  seva importáncia ecológica, la distribució, l'ecologia i l a  dinamica de les poblacions de ratapinyades solen ser poc estudiades. El present treball dóna a coneixer i analitza l a  informació quiropterológica obtinguda des de 1993, any en que el nostre equip inicia els estudis a les IJIes Balears. S'han prospectat cavitats subterranies, s 'han capturat ratapinyades amb xarxes i s 'han efectuat enregistraments i analisis deIs senyals ultrasónics emesos pels quirópters pe r  tal d'ampliar la informació sobre la distribució de les ratapinyades a les Illes Balears. S'ha  analitzat l'ocupació estacional de Miniopterus schreibersii, Myotis  capaccinii,  Myotis  myotis  i Rhinolophus ferrumequin...

BIOLOGIA DE LA CONSERVACIÓ D’UN OCELL CRÍTICAMENT AMENAÇAT: LA BALDRITJA Puffinus mauretanicus

Una de les aus marines més amenaçades de la Mediterrània és la baldritja Puffinus mauretanicus. El present article resumeix l’estudi de la seva problemàtica de conservació al dos hàbitats que ocupen: les colònies de cria a terra i les zones d’alimentació a la mar. Una anàlisi demogràfic detallat va permetre determinar que la mortalitat adulta és la principal causa del declivi poblacional. La baixa supervivència adulta (0.78, SE = 0.02) en colònies lliures de depredadors suggeria que, a part de la depredació, devia haver altres fonts de mortalitat (arts de pesca, per exemple). L’anàlisi de viabilitat de la població va mostrar que les probabilitats d’extinció de la baldritja són extremadament altes, classificant a l’espècie en Perill Crític, segons criteris de la IUCN. En relació a la seva distribució a la mar, a rel d’una anàlisi de l’hàbitat oceanogràfic d’aquesta espècie durant l’època reproductora es va proposar la delimitació d...

EIs Heterocers del parc natural de ses Salines d'Eivissa i Formentera (Illes Balears)

Durant la  primavera i la tardor de 2005  es varen dur a terme uria serie de nits de mostreig amb trampes de llurn al  PN de Ses Salines pe r  a iniciar un inventari de les seves papallones nocturnes (Lepidoptera:Heterocera).  EIs resultats han aportat una nova especie  per a Europa,  una nova per a Espanya,  20 per a les  Balears,13 noves per a les Pitiüses, 47 per a Eivissa i 10 per a Formentera, el que ens mostra la gran desconeixença que hi havia fins ara sobre aquest grup. Ses Salines i, en especial, els habitats que trobem a Torre de ses Portes, Can Marroig i Toromar, apareix com a una  zona important per la diversitat d'aquest ordre. Paraules clau: Pitiüses, Heterocera,  Ses Salines,  inventari, Eivissa, Formentera. Férriz,  I.,  Honey, M.R.  i Riddiford, NJ .  (2006).   Boll. Soc.  Hist. Nat. Balears , 49

Las Orquídeas de la Isla Formentera

Resumen Se ha estudiado la familia Orchidaceae en la isla de Formentera (Islas Baleares, España). Se ha comprobado la presencia de al menos 14 especies diferentes, a las que habría que sumar una más (Spiranthes spiralis) citada en la bibliografía y que no ha sido hallada. Se citan cuatro especies nuevas para la flora de la isla: Barlia robertiana, Neotinea maculata, Ophrys cf. fabrella y Aceras anthropophorum. Por  otra parte se cuestiona la presencia en la isla de  Ophrys vernixia  y de  Orchis coriophora subsp. martrinii, citadas por otros autores, ya que consideramos que se trata en realidad de Ophrys speculum y Orchis coriophora subsp. fragans. Se han encontrado poblaciones del grupo de Ophrys fusca, pero con flores más pequeñas y una línea amarilla que bordea el labelo, parecido a  Ophrys fabrella, y el tallo frecuentemente llega hasta 60cm de altura. Especímenes de esa planta son 2 investigados de momento en la ...

Planta del Mes núm. 1: Esperó de Formentera

 L'esperó de Formentera és un tàxon de descripció recent, descobert a l'illa de Formentera, d'on és endèmic. És conegut d'una única localitat, on té diversos nuclis poblacionals petits i un nombre d'efectius molt baix. Es troba amenaçat per la pressió de construcció i urbanització i pels freqüents incendis de la vegetació circumdant. Blanché, C. 2007. Planta del Mes núm. 1: Esperó de Formentera. Portal de Biologia de la Conservació de  plantes. Laboratori de Botànica, Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona. URI: http://hdl.handle.net/2445/20046

Population genetics and conservation priorities for the critically endangered island endemic Delphinium pentagynum subsp. formenteranum (Ranunculaceae)

Abstract. Isozyme electrophoresis was used to evaluate levels of genetic diversity and population genetic structure of the critically endangered (CR) perennial larkspur, Delphinium pentagynum subsp. formenteranum (Ranunculaceae), endemic to the island of Formentera (Balearic Islands, Spain). There is only one known population for this taxon, containing only 480 individuals. Moderate values of diversity were detected (P 5 40.7%, A 5 1.6 and H 5 0.180), within the range observed in other surveyed larkspurs, e but higher than most island endemics. Moderate levels of inbreeding were detected, probably as a consequence of the population’s genetic structuring (biparental inbreeding). Threats to this taxon are mainly anthropogenic (fires, grazing, pathway works, and building pressures), although given that only one population exists, stochastic risks cannot be ignored. Conservation of D. pentagynum subsp. formenteranum requires in situ strategies, such...

ALTERACIÓN DE MUTUALISMOS PLANTA-ANIMAL DEBIDO A LA INTRODUCCIÓN DE ESPECIES EXÓTICAS EN ECOSISTEMAS INSULARES

Los cambios bióticos tienen efectos importantes a una escala de tiempo mucho menor que otros tipos de cambio ecológico, como el climático. La mayoría de las islas muestran una fracción de exóticas, muchas ya naturalizadas, que supera bastante a la fracción de endémicas. En este trabajo se analiza la disrupción de mutualismos insulares entre plantas y animales polinizadores, dispersores y herbívoros-depredadores. Se estudian los mutualismos en un contexto multiespecífico de integración de las especies invasoras en las redes locales de polinización y dispersión. Finalmente, se exponen las implicaciones de estas alteraciones para la conservación, ya que i) una alta fracción de las plantas insulares nativas sufre limitaciones en el cuajado de semillas por falta de polen y ii) el conjunto de polinizadores y dispersores nativos está depauperado. ANNA TRAVESET & LUIS SANTAMARÍA (2004) en   ECOLOGÍA INSULAR / ISLAND ECOLOGY.

Breakage of mutualisms by exotic species: the case of Cneorum tricoccon L. in the Balearic Islands (Western Mediterranean Sea)

In this study we tested the hypothesis that the dispersal success (estimated here as fruit removal rate) of a native shrub species living in the Balearic Archipelago, Cneorum tricoccon L. (Cneoraceae), has decreased significantly in those islands where endemic lizards of the genus Podarcis have disappeared. These lizards acted as the main seed dispersers of the plant and became extinct after the introduction of carnivores. At least one of these carnivores, the pine marten (Martes martes L.), is also an important frugivore, consuming the fruits and dispersing the seeds of C. tricoccon and thus allowing the comparison of fruit removal rates between the two groups of vertebrates (lizards and mammals). We further tested the possibility that lizards (in particular, P. pityusensis Bosca` ) could be exerting selection on seed size. Núria Riera, Anna Traveset and Oscar García (2002)  Journal of Biogeography , 29

Atles dels amfibis i reptils de I'illa d'Eivissa (IIles Pitiüses)

Es presenten les dades de distribució 5x5 km a I'illa d'Eivissa de les 5 especies d'herpets presents amb seguretat, que s'acompanyen amb un mapa. A més es fa un  recorregut per la bibliografia en referencia a les  tortugues de terra a les Pitiüses i es menciona la troballa d'un exemplar de Testudo graeca a prop de Corona. La feina de camp es va dur a terme entre l'any 1992 i 1995, si bé s'ha incorporat alguna dada posterior i es va centrar a zones adients per al calàpet. Paraules  clau:  atles,  herpets,  Eivissa,  biogeografia. Palerm, J.C. (1997)  Boll. Soc. Hist. Nat. Balears ,  40