Salta al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta ecologia insular

DISTRIBUCIÓN BIOGEOGRÁFICA DE LAS HORMIGAS (HYMENOPTERA, FORMICIDAE) EN LAS ISLAS DEL MEDITERRANEO OCCIDENTAL

RESUMEN. Se analiza la distribución geogratica de 164 especies de hormigas en 20 islas del Mediterráneo Occidental en función de la superficie, la altitud y la distancia al continente de cada isla. El tratamiento estadístico llevado a cabo, tanto al considerar las islas como ecosistemas independientes como englobadas en archipiélagos geográficohistóricos, permite concluir que las variables que mejor explicarían la variabilidad de las mirmecocenosis insulares del área serían: la altitud máxima y el log de! área, en correlación directa y el log de la distancia al continente más próximo junto con e! log de la altitud media, en correlación inversa. El modelo matemático resultante explicaría significativamente las mirmecocenosis de la mayoría de las islas consideradas, quedando fuera de explicación las isla de Comino, Giglio, Cabrera, Gozo, Formentera y Malta, consideradas como unidades ecológicas y los archipiélagos de Malta, Galita y Pitiuso, considerados como unidades geográfico-históric...

Evolución en islas (1). Nuevas técnicas… nuevas visiones.

El estudio del cómo las especies evolucionan ha tenido tradicionalmente una de sus vertientes más importantes en la fauna y flora que se encuentran en las islas. Las especies que encontramos en dichos entornos proporcionan una gran cantidad de información, que los biólogos han utilizado para diseñar modelos que han sido aplicados incluso en ambientes no estrictamente insulares, modelos que además han arraigado fuerte en la Biología Evolutiva. Sin embargo, esto es Ciencia. El desarrollo de nuevas técnicas es inevitable; y el estudiar otra vez aquello ya investigado pero aplicando tales novedades tecnológicas también… Y luego pasa lo que pasa, que igual no todo era tan sencillo como pensábamos… Cnidus (2012) entrada en el blog LA CIENCIA Y SUS DEMONIOS

Comparación de la flora exótica vascular en sistemas de islas continentales: Cerdeña (Italia) y Baleares (España)

Se presenta un estudio comparativo de la flora vascular exótica de Cerdeña y de las Baleares, dos sistemas insulares pertenecientes a la subregión biogeográfica Mediterránea Occidental. En Cerdeña se han contabilizado 531 táxones exóticos (18,8% del total de su flora), mientras que en las Baleares 360 (19%), siendo 10 citas nuevas para Cerdeña (3 de las cuales para Italia) y 29 para Baleares. La flora exótica de Cerdeña está incluida en 99 familias, y Fabaceae es la más rica (49 táxones), seguida por Poaceae (33) y Asteraceae (31), frente a 90 familias para las Baleares, con predominio de Fabaceae (32), Asteraceae (31) y Poaceae (27). Se han encontrado diferencias respecto a los tipos biológicos, con un predominio de los fanerófitos en Cerdeña y de los terófitos en las Baleares. Un análisis detallado muestra que buena parte de estos táxones (246) son compartidos por ambos territorios, así como una dominancia de los neófitos frente a los arque...

LIZARDS AND BIRDS AS GENERALIZED POLLINATORS AND SEED DISPERSERS OF ISLAND PLANTS

En este trabajo se estudian las interacciones ecológicas y evolutivas entre plantas y animales insulares. Las especies que por dispersión a larga distancia alcanzan islas oceánicas remotas dejan atrás sus redes tróficas continentales. Los colonizadores lograrán establecerse en las islas sólo si son capaces de encajar en la red trófica de sus nuevos hábitats. Estas redes nuevas incluyen algunas interacciones que no son comunes en los continentes, como lagartos y aves actuando de polinizadores y dispersores de semillas de forma mucho más común de lo que se creía hasta hace pocos años. Estos animales actúan como agentes mutualistas por una serie de procesos simples: un bajo número de especies en islas relaja la competencia interespecífica, una amplitud de nicho trófico y la alta abundancia de algunas especies. La amplitud de nicho trófico de lagartos y aves predominantemente insectívoras incluye néctar, polen y frutos. OLESEN, J.M. & V...

UNA NOVA TORTUGA TERRESTRE DEL PLEISTOCE D'EIVISSA: LA TORTUGA DE LA COVA DE CA NA REIA

Les restes de tortuga  trobades a la Cova de Ca Na Reia (Eivissa) probablement pertanyen a un únic  individu  que presentaria una Ilargaria de la closca de 52 +/- 4 cm. S'han observat unes poques modificacions que poden estar lligades al fenomen  de la insularitat. S'assenyala  la similitud entre la tor tuga  d'Eivissa  i les espècies del genere Cylindraspi Bour, R. (1985) Endins 10-11

Els mol·luscs terrestres fossils de les IIles Pitiüses

Es revisa la fauna de gasteròpodes terrestres fòssils del Pleistoce de les Pitiüses, tenint en compte els tipus de jaciments, els diferents estats de preservaci6, i les probables edats dels fòssils.  És tracta d'una fauna rica i variada, comprenent entre 17 i 21  espècies (n'hi ha quatre de rang taxonòmic íncert). Totes semblen endèmiques, encara que emparentad es amb d'altres, trobades vivents o fòssils, a les Gimnesies, Corsega i Sardenya, i el vessant mediterrani meridional de la Penfnsula Iberica.  Hom interpreta aquesta fauna antiga com a resultat de vicariança, causada per la fragmentaci6 litoslerica gradual que comporta la formaci6  de  la  Mediterrania  occidental  durant  el  Neogen. Els  dipòsits  més  recents contenen  només espècies endèmiques  vlvents actualment.  S'infereix l'existencia d'un episodi d'extinció en massa, molt anterior a l'arribada dels humans...

Historical processes and environmental factors as determinants of inter-island differences in endemic faunas: the case of the Balearic Islands

Pre-human flora (palynology) and fauna (bird and mammal fossil record) suggest that environmental differences among the Gymnesics and the Pityusics have now been reduced in comparison to the environmental differences at the Pleistocene and Holocene boundary. This environmental homogenization is likely related with human invasion. Historical effects of prehuman differences between Gymnesic and Pityusic Islands are still recognizable on endemic fauna. In contrast, there is no historical effects on interisland similarities using currently breeding birds (as an example of organisms welldispersed and related to vegetation type). We explain the pattern of interisland similarities of endemic fauna as the result of the independent histories among the two islands groups. Contrasting, successive colonizations and extinctions would determine interisland similarities of breeding birds. Keywords: Endemic species, extinction, human impact, palaeoenvironm...

Cites noves o interessants de Chrysomelidae (Coleoptera) de les Illes Balears

En  el present treball  s'amplia el  coneixement deIs Chrysomelidae de les Illes Balears. En  concret s'esmenten 29 noves cites per a alguna de les Illes i es confirmen 5 especies anteriors. Destaquen la primera troballa per a la fauna europea de Dibolia peyerimhoffi Doguet  1975  i les  noves  per  a Balears  de  Longitarsus  corynthius  (Reiche  &  Saulcy, 1858) ssp. metallescens (Foudras,  1860), Longitarsus melanocephalus (DeGeer,  1775) i Mantura  lutea  (Allard,  1859).  Finalment,  es  fa  una  comparació  deis  Chrysomelidae  balears entre illes i s'analitza el coneixement actual d'aquests coleopters a l'arxipelag. Paraules clau: Coleoptera,  Chrysomelidae, Illes Balears. SACARÉS, A. i  PETITPIERRE, E  (2004)  Boll.  Soc.  Hist.  Nat.  Balears , 47

LA FAUNA FOSSIL DE LA COVA DEN JAUME ORAT (Parroquia &Albarca, Sant Antoni de Portmany, Eivissa)

Es  presenta el registre fossil de vertebrats i de gasteropodes terrestres obtingut al jaciment del Pleistoce superior de  la Cova den Jaume Orat (Sant Antoni de Portmany, Eivissa). Aquest jaciment no ha lliurat mamífers terrestres. Hydrobates pelagicus, Columba palumbus, un pupíldid indeterminat i Allognathus n.sp. són nous per al registre pleistoce eivissenc. La fauna ornítica obtinguda és  similar  a la provinent d'Es Pouas. El conjunt de  gasteropodes, pero, és diferent, suggerint que per a aquest grup en el passat, talment com a I'actualitat, ja existien diferencies faunístiques locals. McMINN, M;  ALTABA, C.R. i ALCOVER, J.A. (1993) Endins nº 19

Mus spretus parvus n.ssp. (RODENTIA, MURIDAE): UN RATOLI NAN DE L'ILLA D'EIVISSA

S'han  estudiat  les  poblacions  de  M.  spretus  de  Mallorca,  Menorca  i Eivissa.  Els patrons  de  coloració  observats  i  les  dades  somatometriques  i  craniometriques  obtengudes permeten  caracteritzar la  població  eivissenca  de  M.  spretus  com  a una  població  de  talla  corporal molt  pe tita  i de  coloració  dorsolateral molt  pal·lida.  Aquesta població  es  descrita  com a  Mus  spretus  parvus  n.ssp.   ALCOVER, J.A.,  GOSALBEZ, J. i  ORSINI, Ph.(1985) Boll.  Soc.  Hist.  Nat.  Balears ,  29 

NUEVA LOCALIDAD DE CRÍA EN EIVISSA DE LA GAVIOTA DE AUDOUIN (Larus audouinii

The colonization of reproductive specimen of the Audouin's Gull (Larus audouinii) has been verified on the rocky isle of «sa Conillera». It's about the first date of nidification for the specie in the Iocality. Until the date, the breeding colonization of the Audouin's Gull at the Pitiusas has been almost always placed on rocky isles, presenting certain itinerant behaviour. Although the number of reproductive specimen was scarce, it exists the possibility of  a larger and stable township on «sa Conillera». Key words: Audouin's Gull, Larus audouinii, reproduction, sa Conillera, Balearics Islands. Martínez, O. y Estarellas, J. (1996) Anuari Ornitològic de les Balears vol. 10.

Population genetics and conservation priorities for the critically endangered island endemic Delphinium pentagynum subsp. formenteranum (Ranunculaceae)

Abstract. Isozyme electrophoresis was used to evaluate levels of genetic diversity and population genetic structure of the critically endangered (CR) perennial larkspur, Delphinium pentagynum subsp. formenteranum (Ranunculaceae), endemic to the island of Formentera (Balearic Islands, Spain). There is only one known population for this taxon, containing only 480 individuals. Moderate values of diversity were detected (P 5 40.7%, A 5 1.6 and H 5 0.180), within the range observed in other surveyed larkspurs, e but higher than most island endemics. Moderate levels of inbreeding were detected, probably as a consequence of the population’s genetic structuring (biparental inbreeding). Threats to this taxon are mainly anthropogenic (fires, grazing, pathway works, and building pressures), although given that only one population exists, stochastic risks cannot be ignored. Conservation of D. pentagynum subsp. formenteranum requires in situ strategies, such...

HERBÍVOROS EXÓTICOS DEL ARCHIPIÉLAGO DE CABRERA: BASES PARA UNA ESTRATEGIA DE GESTIÓN BASADA EN LA MINIMIZACIÓN DE IMPACTOS

En este artículo se presenta un resumen de los resultados del proyecto HERBIMPACT, centrado en cuantificar el impacto de los herbívoros exóticos (rata negra, Rattus rattus, y conejo europeo, Oryctolagus cuniculus) sobre las comunidades vegetales de la Isla de Cabrera. Durante el período 2004-2006, el principal impacto de los herbívoros exóticos en las zonas de estudio (garriga y herbazal establecidos sobre cultivos abandonados hace varias décadas en el valle central de Cabrera) fue la reducción del reclutamiento de varias especies de matorral esclerófilo, al producirse tanto una mayor mortalidad de plántulas y juveniles, como una mayor depredación de semillas. Esta limitación del reclutamiento puede contribuir a explicar la extrema lentitud con la que se está produciendo la recolonización de dichas áreas de cultivo abandonado. Además, los roedores exóticos ejercen una considerable presión de depredación de semillas sobre el endemismo Medicago cit...

ALTERACIÓN DE MUTUALISMOS PLANTA-ANIMAL DEBIDO A LA INTRODUCCIÓN DE ESPECIES EXÓTICAS EN ECOSISTEMAS INSULARES

Los cambios bióticos tienen efectos importantes a una escala de tiempo mucho menor que otros tipos de cambio ecológico, como el climático. La mayoría de las islas muestran una fracción de exóticas, muchas ya naturalizadas, que supera bastante a la fracción de endémicas. En este trabajo se analiza la disrupción de mutualismos insulares entre plantas y animales polinizadores, dispersores y herbívoros-depredadores. Se estudian los mutualismos en un contexto multiespecífico de integración de las especies invasoras en las redes locales de polinización y dispersión. Finalmente, se exponen las implicaciones de estas alteraciones para la conservación, ya que i) una alta fracción de las plantas insulares nativas sufre limitaciones en el cuajado de semillas por falta de polen y ii) el conjunto de polinizadores y dispersores nativos está depauperado. ANNA TRAVESET & LUIS SANTAMARÍA (2004) en   ECOLOGÍA INSULAR / ISLAND ECOLOGY.

Lizards as pollinators and seed dispersers: an island phenomenon

Although it is well established that many insects, birds and mammals serve as important pollinators and seed dispersers of flowering plants, the role of lizards in these processes has traditionally been considered as rare and less important. However, recent work shows both that their role as mutualistic agents has been underestimated and also reveals a striking pattern – that pollination and seed dispersal by lizards is most common on islands. We argue that this island phenomenon occurs because island lizards reach very high densities (density compensation) and experience a lower predation risk than do those on the mainland and, consequently, can expand their diet to include nectar, pollen and fruit. Although further empirical evidence is needed to confirm this explanation, such relationships could be ideal systems with which to study fundamental ecological problems, such as niche shifts, ecological release and competition. Jens M. Olesen a...

Diversidad genética, origen y conservación de las especies esclerófilas del género Quercus en las Islas Baleares

L’estudi de la distribució de les espècies escleròfiles del gènere Quercus (Q. ilex L. -alzina-, Q. coccifera L. -coscoll- i Q. suber L. -surera-) de les Illes Balears i l’ús de marcadors moleculars d’ADN de cloroplast han permès discutir l’origen de les seves poblacions i les afinitats amb les d’altres regions del contorn circummediterrani. La singularitat d’alguns haplotipus facilita la identificació de les àrees i poblacions de major interès per l’aplicació d’estratègies de conservació genètica dels recursos forestals. Les Illes Balears s’han mostrat com un reservori de diversitat genètica, amb presència d’elements de filiació ibèrica i tirrènica. Les prioritats en matèria de conservació deuen anar orientades al manteniment de les poblacions singulars fragmentades o de superfície efectiva poblacional reduïda. Paraules clau: Diversitat, PCR-RFLPs, filogeografia, haplotips, conservació. López-de-Heredia, U., Jiménez, P., Díaz-Fernández...

A review on the effects of alien rodents in the Balearic (Western Mediterranean Sea) and Canary Islands (Eastern Atlantic Ocean)

Abstract Invasions of alien rodents have shown to have devastating effects on insular ecosystems. Here we review the ecological impacts of these species on the biodiversity of the Balearic and the Canary Islands. A total of seven species of introduced rodents (two rats, three mice, one dormouse, and one squirrel) have been recorded (six in the Balearics and four in the Canaries). Some of them can occasionally be important predators of nesting seabirds, contributing to the decline of endangered populations in both archipelagos. Rats are also known to prey upon terrestrial birds, such as the two endemic Canarian pigeons. Furthermore, rats actively consume both vegetative and reproductive tissues of a high number of plants, with potential relevant indirect effects on vegetation by increasing erosion and favoring the establishment of alien plants. In the Balearics, rats and mice are important seed predators of endemic...

Predation of seabirds by invasive rats: multiple indirect consequences for invertebrate communities

Invasive species are a global problem but most studies have focused on their direct rather than indirect ecological effects. We studied litter and soil-inhabiting invertebrate communities on 18 islands off northern New Zealand, to better understand the indirect ecological consequences of rat (Rattus) invasion. Nine islands host high densities of burrowing procellariid seabirds that transport large amounts of nutrients from the ocean to the land. The other nine have been invaded over the past 50 150 years by rat species that have severely reduced the density of seabirds by preying on eggs and chicks. Invaded islands had lower densities of seabird burrows but deeper forest litter than did the uninvaded islands, indicative of rats reducing disturbance effects of seabirds. However, despite deeper litter on the invaded islands, eight of the 19 orders of invertebrates that we measured were significantly less abundant on invaded islands. Furthermore, three...