Natura Pitiusa

  Se estudian las comunidades halófilas de los saladares de la isla de Formentera. Se comenta la presencia de Schoeno-Plantaginetum crassifoliae, Spartino-Juncetum maritimi, Puccinellio-Arthrocnemetum fruticosae, Sphenopo-Arthrocnemetum glauci, Typho-Schoenoplectetum tabernaemontani y se proponen dos nuevas asociaciones: Limonietum retuso-formenterae y Frankenio pulverulentis-Limonietum grossi. De la última asociación se describe una subasociación, mesembryanthemosum nodiflori, de carácter más nitrófilo. De estas asociaciones se da información sobre su ecología, evolución y corología balear. LLorens Garcia, LL. (1985).  Anales del Jardín Botánico de Madrid ,  Vol. 42, Nº 2, 1985

RESUM  Hom ofereix una Ilista critica de les especies d'heteròpters aqüatics de les illes Balears, basada en noves recol·leccions i en I'analisi de la informació bibliografica existent. Completen el treball observacions sobre la identificació d'algunes especies dels generes Gerris i Anisops, consideracions d'ordre biogeogàfic i algunes notes sobre els cicles de vida d'algunes espècies. Nieser, N. y Montes, C. (1988)   Butll. Inst Cat. Hist. Not., 55 (Sec. Zool.. 7)

Confirmation of breeding by the Mallard Anas platyrhynchos on the island of Formentera. Breeding was confirmed in 2005 of Anas platyrhynchos on the island of Formentera, with the discovery of two pairs in the former saltpansystem of Estany Pudent. The bibliography gives no mention of breeding by the Mallard on Formentera, its status on the isle being a common winter visitor. The only previous breeding reference was of an occurrence designated as probable in 2003. It has been a breeding species on the neighbouring island of Ibiza since 1998. Key words: Mallard, Anas platyrhynchos, breeding, Formentera, Balearic Islands. Palabras clave: ánade azulón, Anas platyrhynchos, reproducción, Formentera, Baleares Garcia, d. y Costa, S. (2004) Anuari Ornitològic de les Balears. Volum 20 .

Resum Ses salines d’Eivissa i Formentera constitueixen una unitat ecològica de valor incalculable. La gran diversitat d’ambients i ecosistemes, com ara zones humides, sistemes dunars i platges, illots i penyals marins, boscos i camps de conreu, fa que ens trobem amb una de les àrees que presenta la més gran diversitat biològica de les Balears. Així mateix, la presència d’espècies de flora i fauna endèmica de gran valor biogeogràfic, a més d’una gran població d’ocells aquàtics migratoris, ha fet que es catalogàs com a zona d’importància internacional. Abstrat Ses salines d’Eivissa i Formentera constitute an ecological unit of incaculable value. The great diversity of environments as humid zones, dunes and beaches, small islands and cliff, woods and farm lands, represent for us one of the areas with most biological diversity of the Balearic islands. Besides, the presence of endemic species of flora and fauna with a great biogeografic value, apart from a great population of aquatic migra...

En el present treball es realitza una descripció geoambiental del sistema dunar d’es Codolar, Eivissa. Aquesta àrea està situada dins l’àrea de Parc Natural de ses Salines d’Eivissa i Formentera (Illes Balears). Aquest sistema platja-duna era desconegut i té la particularitat que es troba desvinculat de la seva font d’alimentació, constituint un veritable mant eòlic. La platja arenosa actualment està coberta per distintes barres de còdols i graves. El sistema dunar, separat de la platja, presenta elevats símptomes regressius, on es pot observar la fragmentació del sistema amb la presència de dos nuclis arenosos independents un de l’altre que en temps pretèrits eren tot un, d’extensió molt superior a l’actual. A més de la descripció geomorfològica també s’incorpora un inventari florístic i una breu discussió sobre les característiques de la vegetació.  Paraules clau: Eivissa, es Codolar, geoambiental, sistema dunar, vegetació. Martín-Prieto, J.Á., Espinosa, J., Roig-Munar, F.X...

La presencia de la pardela balear Puffinus mauretanicus ha sido registrada en el pequeño islote de s'Espalmador. Esta especie no habia sido registrada en anteriores estudios... Garcia, D i Arbona, P. (2001). Anuari ornitològic de les   Balears vol. 16 

First nesting of Shelduck (Tadorna tadorna) in Formentera (Balearic Islands) in 1995. Following the  colonisation of Ibiza, one  pair of Sheldilck (Tadorna tadorna) at the Estany Pudent in 1995 produced the first breeding record for Formentera. Given the particular conditions of the nesting area, a permanent colonisation is doubtful. Key words: Shelduck, Tadorna tadorna, breeding range, Formentera (Balearics). Sijpko WI]K, . (1996)  Anuari Ornitològic de les Balear s vol. 10. 1995

Como resultado de un  estudio de la avifauna de las Salinas  de Ibiza  desde  1983, se  ha  constatado la  nidificación  periódica  de  una pareja  de Tarro blanco (Tadorna  tadorna) a partir del año 1985. Esta es la  primera cita de reproducción de la especie en las Baleares, y una  de las pocas existentes en la Península Ibérica. Esto puede demostrar la creciente expansión geográfica de la especie, detectada en los últimos años. Además esta cita refuerza la gran importancia ecológica de  las Salinas de Ibiza, actualmente en inminente peligro de promoción urbanística. ESTARELLAS, J.  FERNÁNDEZ, D. y PLANAS, B. ( 1989) Boll.  Soc.  Hist.  Nat. Balears, 33

Nesting of the Shelduck (Tadorna tadorna) in Ses Salines (The saltflats) of Eivissa in 1994. The nesting of the shelduck (Tadorna tadorna) in Ses Salines des Cavallet has been confirmed, this being the fifth time their reproduction has been observed there in the Tast ten years. In view of this, we propose a change of status for the species in Eivissa, from an exceptional summer visitor to rare. Palerm, J.C. i Martínez, O.   (1995) Anuari Ornitològic de les Balears vol. 9.

Mayol Serra, J. (1991). Eivissa nº 19-20

Durant la  primavera i la tardor de 2005  es varen dur a terme uria serie de nits de mostreig amb trampes de llurn al  PN de Ses Salines pe r  a iniciar un inventari de les seves papallones nocturnes (Lepidoptera:Heterocera).  EIs resultats han aportat una nova especie  per a Europa,  una nova per a Espanya,  20 per a les  Balears,13 noves per a les Pitiüses, 47 per a Eivissa i 10 per a Formentera, el que ens mostra la gran desconeixença que hi havia fins ara sobre aquest grup. Ses Salines i, en especial, els habitats que trobem a Torre de ses Portes, Can Marroig i Toromar, apareix com a una  zona important per la diversitat d'aquest ordre. Paraules clau: Pitiüses, Heterocera,  Ses Salines,  inventari, Eivissa, Formentera. Férriz,  I.,  Honey, M.R.  i Riddiford, NJ .  (2006).   Boll. Soc.  Hist. Nat. Balears , 49

Resum El pla de Sant Jordi (o de les Salines), situat al sud de l’illa d’Eivissa, és una àrea rica en valors naturals i antropològics lligats al passat; però és també un espai viu i dinàmic on conflueixen interessos molt diversos, a causa sobretot de la poca distància que el separa de la capital. En el present treball es fa una descripció general d’aquest territori des del punt de vista del medi físic i natural, així com de les activitats humanes que allotja.  Alemany, G. J. (1999).  Territoris  2

RESUM. La flora i la vegetació són elements basics a tenir en compte a l'hora d'establir qualsevol pla d'actuació a un territori insular, degut a la seva importancia económica, socio-cultural i científica. El present treball proposa l'aplicació d'un métode d'avaluació a l'illa de Formentera. Aquest meto de es fonamenta en la corologia de les especies i  en la vegetació. L'illa ha estat sectoritzada mitjanc;ant una xarxa UTM de 1Km. A partir d'una flora basica de 540 especies, s'han triat 46 taxons d'interes botanic segons la seva singularitat taxonomica, extensió corologica, raresa a l'illa i importancia etnica. La vegetació ha estat tractada d'acord als següents criteris: fragilitat, interes naturalístic (riquesa i singularitat), economic, paisatgístic i com a estabilitzador d'ecosistemes. S'ha considerat un total de 13 comunitats de plantes. Els resuItats suggereixen dos tipus d'actuació per tal de garantir la conserv...

Coastal lagoons are particular ecosystems, since they are ecotones between terrestrial, freshwater and marine ecosystems, being characterized by a high temporal variability. Because of these characteristics, coastal lagoons have very peculiar abiotic and biotic conditions that require investigation if we are to understand their complex ecological functions. In this study, a list of invertebrate species from coastal lagoons in the Balearic archipelago is provided in order to enhance the knowledge of their aquatic fauna. This study reports on the existence of 123 species, from 135 genera and 24 families. The most common taxa were Chironomus spp. (Meigen, 1803) and Halocladius spp. (Hirvenoja,1973) (Diptera, Chironomidae), Hydrobia ventrosa (Montgau, 1803) (Gastropoda, Hydrobiidae), Cyprideis torosa (Jones, 1850) (Ostracoda, Cytherideidae), Lekanesphaera hookeri (Leach, 1814) (Isopoda, Sphaeromatidae) and Naididae (Oligochaeta). Lucena-Moya, P. el ...

Resumen Se estudian las comunidades halófilas de los saladares de la isla de Formentera. Se comenta la presencia de Schoeno-Plantaginetum crassifoliae, Spartino-Juncetum maritimi, Puccinellio-Arthrocnemetum fruticosae, Sphenopo-Arthrocnemetum glauci, Typho-Schoenoplectetum tabernaemontani y se proponen dos nuevas asociaciones: Limonietum retuso-formenterae y Frankenio pulverulentis-Limonietum grossi. De la última asociación se describe una subasociación, mesembryanthemosum nodiflori, de carácter más nitrófilo. De estas asociaciones se da información sobre su ecología, evolución y corología balear. LLORENS, LL. (1986). Anales Jará. Bot. Madrid 42(2)

SUMMARY.- New storm petrel Hydrobates pelagicus breeding sites in the Salines of Ibiza and Formentera Natural Park (Pitiuse Islands-Balearics). The presence of the storm petrel Hydrobates pelagicus in the Salines of Ibiza and Formentera Natural Park has been known since 1933. Up to 2003, five breeding localities have been recorded within the protected area. This note reports the discovery of four new breeding sites for the species: Malví Pla, Malví Gros, s’Escull d’en Terra and s’Alga. Key words: European Storm Petrel, Hydrobates pelagicus, the Salines of Ibiza and Formentera Natural Park, breeding distribution, Malví Pla, Malví Gros, s’Escull d’en Terra, s’Alga, Pituse Islands. Palabras clave: paiño europeo, Hydrobates pelagicus, Parc Natural de ses Salines d’Eivissa i Formentera, area de reproducción, Malví Pla, Malví Gros, s’Escull d’en Terra, s’Alga, Islas Pitiüses. Garcia, D. y Arbona, P. (2007). Anuari Ornitològic de les Bale...

Ficha Informativa de los Humedales de Ramsar (FIR) Ses Salines Fecha en que la Ficha se llenó /actualizó: Febrero 2006

Les illes Pitiüses han merescut el sobrenom d'Illes de la sal» per la importància que en lemps passats assumiren les seues salines. L'explotació de sal a les illes es remunta possiblement a la seua ocupació pels cartaginesos, sent des de Uavò una activitat ininterrompuda de la qual depenia la conservació i benefici total de les illes... Guerau d'Arellano i Tur, Cristòfol i Ramon Torres, Salvador (1979). Ses Salines d’Eivissa i Formentera. Eivissa nº9