Passa al contingut principal

Cap a una millor comprensió de l' estat, ecologia i conservació de les praderies d' angiospermes marines (Posidonia oceanica L. Delile) de les IlIes Balears

Posidonia  oceanica  és  l'especie  d'angiosperma marina  dominant en  la Mediterrania,  on  aquesta especie endemica cobreix uns 50.000 km'  per sobre els 45 m de fondana (Bethoux i Copin-Montegut, 1986). Aquesta especie forma praderies extenses i complexes estructuralment i topografica, gracies al creixement  deIs  rizomes  vertical s  de  la  planta  que,  actuant  al  llarg  d'esca1es  temporals  milenanes (Mateo et al.,  1997) crea esculls. Aquestes praderies representen uns deIs ecosistemes més productius de la mar Mediterrania, amb una producció primana neta d'uns  1,000 g PS m'  any·¡  (Duarte i Chiscano,  1999). Les aigües clares i els pendents suaus característics de les Illes Balears permeten el desenvolupament  de  praderies  extenses  de  P.  oceanica,  les  quals  probablement  representen  l'ecosistema marí dominant de  la  costa  de  les  Illes  Balears.  Malgrat aixó,  el nostre coneixement sobre l'extensió, estat, ecologia, i funcions  d'aquests importants ecosistemes a les  Illes Ba1ears encara és  redui1, i fins el segle XXI el gruix de coneixement de l'ecologia d'aquestes  praderies consistia en estudis  sobre la seva presencia a l'illa de Cabrera (Ballesteros,  1993) i la Badia de  Palma (Díaz del Río et al.,  1993), els impactes de l'aqüicultura a la Badia de Fornells (Menorca) (Delgado et al.,  1999), la producció de carbonats  a la badia de  Pollen,<a  (Canals i Ballesteros,  1997), i  alguns aspectes  de la seva dinamica paleontológica (Mateu et al.,  2001). Els ecosistemes d'angiospermes marines estan sota pressió arreu del món  (Duarte,  2002), les  Illes Balears incloses  (e.g.  Marba et al.,  2002), i per tant la conservació d'aquests importants ecosistemes requereix incrementar els esfor,<os  per a entendre la seva ecologia i el seu paper en l'ecosistema, per així poder formular estrategies de conservació efectives
Boll. Soc. Hist. Natural de les Balears.nº 43 (2003) Editorial

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

ESTUDIO DE LA ISLA DE CALOR DE LA CIUDAD DE IBIZA

Los estudios del clima de las ciudades españolas se van extendiendo, teniendo cada vez más datos sobre más ciudades. Hasta el momento no parece que se haya realizado un  estudio del clima urbano de la ciudad de Ibiza y mucho menos sobre el fenómeno de la isla de calor. Para remediar esto, este artículo muestra el resultado de un trabajo de investigación sobre el fenómeno de la isla de calor de la ciudad de Ibiza, donde se evidencia  la existencia del fenómeno y se caracteriza. Utilizando el método de los transectos se han realizado una toma de temperaturas en dos campañas (invernal y estival). Esta toma de temperaturas ha servido para demostrar dos hipótesis de partida, por un lado que existe el fenómeno de la isla de calor en la ciudad de Ibiza y por el otro que este aparece como más intenso en verano que no en invierno debido a la actividad turística. Se ha encontrado una isla de calor con una intensidad media de 3ºC, mientras que la diferencia entre la intensidad máxima invernal y

An analysis of habitat distribution and associations in theOdonata of theBalearic Islands, Spain

 Spatial structure of the odon. community is analysed. The different abundance of the spp. and their most characteristic habitats in the islands are indicated. The reproduction of 19 spp. on the Balearic Islands is confirmed. Coenagrion scitulum is recorded for the first time from the archipelago. The associations of spp. existing on each of the islands were established by meansof factoranalysis (correspondence analysis); a total of9 associations are defined. This study has been made on larvae exclusively. Sympetrum striolatum is the most abundant sp. in the Balearic Islands. Previous records are discussed. García-Aviles, J,   Puig, M.A,  Soler, A.G. & Ferreras-Romero, M. (1995)  Odonalologica 24(3)

Sobre la presència de Sphodromantis viridis (Forskal, 1775) (Dictyoptera, Mantoidea) a Mallorca.

Es dona a coneixer la primera cita del cavall de serp africa (Sphodromantis viridis, Forskal) a Mallorca, aportant dades sobre la seva distribució i es discuteix la seva possible introducció antropica. PllrllUles clllu: Dictyoptera, Mantoidea, Mantidae, Mantinae, Mallorca Canyelles, X. i Alomar, G. 2006.. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 49: 83-87