Passa al contingut principal

DENSITATS PRIMAVERALS D’OCELLS AL SUDOEST DE L’ILLA D’EIVISSA


RESUM.- Densitats primaverals d’ocells al sudoest de l’illa d’Eivissa. Es presenten
les densitats primaverals d’ocells observades a 4 ambients (conreus de secà, garriga i medi forestal d’orientació nord i d’orientació sud) de l’àntic Parc Natural de cala d’Hort, al sudoest de l’illa d’Eivissa. La major part de les 33 espècies detectades són reproductores i un grup important de 12 espècies són comunes als 4 hàbitats. La major diversitat específica i major densitat d’ocells han estat trobades als conreus que també presenten el major nombre d’espècies detectades a un únic ambient. Les densitats observades a garriga i medis forestals són semblants, si bé la garriga presenta unes dades lleugerament superiors i la densitat més baixa es dóna als boscos orientats a tramuntana. L’índex de biodiversitat de Shannon indica una major diversitat en el cas dels conreus, seguits dels pinars, on en el cas del d’orientació nord dóna un valor molt similar al dels conreus.Amb les nostres dades el menys divers seria la garriga. Després de resumir
les dades per hàbitats es comenta l’informació referent a les espècies més representades a la zona d’estudi. En general, d’acord amb els principis de la biogeografia insular s’han observat densitats elevades per diverses espècies i en alguns casos a medis que en principi no són els més adients, el que seria conseqüència de l’aliviament ecològic o l’expansió dels nínxols, fenòmens típics a faunas insulars.
Paraules clau: Eivissa, Illes Pitiüses, Illes Balears, densitat d’ocells, ecologia
insular, aliviament ecològic, expansió de nínxols.

Palerm, J.C i Estarellas, J (2007). Anuari Ornitològic de les Balears. vol. 22.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

ESTUDIO DE LA ISLA DE CALOR DE LA CIUDAD DE IBIZA

Los estudios del clima de las ciudades españolas se van extendiendo, teniendo cada vez más datos sobre más ciudades. Hasta el momento no parece que se haya realizado un  estudio del clima urbano de la ciudad de Ibiza y mucho menos sobre el fenómeno de la isla de calor. Para remediar esto, este artículo muestra el resultado de un trabajo de investigación sobre el fenómeno de la isla de calor de la ciudad de Ibiza, donde se evidencia  la existencia del fenómeno y se caracteriza. Utilizando el método de los transectos se han realizado una toma de temperaturas en dos campañas (invernal y estival). Esta toma de temperaturas ha servido para demostrar dos hipótesis de partida, por un lado que existe el fenómeno de la isla de calor en la ciudad de Ibiza y por el otro que este aparece como más intenso en verano que no en invierno debido a la actividad turística. Se ha encontrado una isla de calor con una intensidad media de 3ºC, mientras que la diferencia entre la intensidad máxima invernal y

An analysis of habitat distribution and associations in theOdonata of theBalearic Islands, Spain

 Spatial structure of the odon. community is analysed. The different abundance of the spp. and their most characteristic habitats in the islands are indicated. The reproduction of 19 spp. on the Balearic Islands is confirmed. Coenagrion scitulum is recorded for the first time from the archipelago. The associations of spp. existing on each of the islands were established by meansof factoranalysis (correspondence analysis); a total of9 associations are defined. This study has been made on larvae exclusively. Sympetrum striolatum is the most abundant sp. in the Balearic Islands. Previous records are discussed. García-Aviles, J,   Puig, M.A,  Soler, A.G. & Ferreras-Romero, M. (1995)  Odonalologica 24(3)

Sobre la presència de Sphodromantis viridis (Forskal, 1775) (Dictyoptera, Mantoidea) a Mallorca.

Es dona a coneixer la primera cita del cavall de serp africa (Sphodromantis viridis, Forskal) a Mallorca, aportant dades sobre la seva distribució i es discuteix la seva possible introducció antropica. PllrllUles clllu: Dictyoptera, Mantoidea, Mantidae, Mantinae, Mallorca Canyelles, X. i Alomar, G. 2006.. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 49: 83-87