RESUM.- Densitats primaverals d’ocells al sudoest de l’illa d’Eivissa. Es presenten
les densitats primaverals d’ocells observades a 4 ambients (conreus de secà, garriga i medi forestal d’orientació nord i d’orientació sud) de l’àntic Parc Natural de cala d’Hort, al sudoest de l’illa d’Eivissa. La major part de les 33 espècies detectades són reproductores i un grup important de 12 espècies són comunes als 4 hàbitats. La major diversitat específica i major densitat d’ocells han estat trobades als conreus que també presenten el major nombre d’espècies detectades a un únic ambient. Les densitats observades a garriga i medis forestals són semblants, si bé la garriga presenta unes dades lleugerament superiors i la densitat més baixa es dóna als boscos orientats a tramuntana. L’índex de biodiversitat de Shannon indica una major diversitat en el cas dels conreus, seguits dels pinars, on en el cas del d’orientació nord dóna un valor molt similar al dels conreus.Amb les nostres dades el menys divers seria la garriga. Després de resumir
les dades per hàbitats es comenta l’informació referent a les espècies més representades a la zona d’estudi. En general, d’acord amb els principis de la biogeografia insular s’han observat densitats elevades per diverses espècies i en alguns casos a medis que en principi no són els més adients, el que seria conseqüència de l’aliviament ecològic o l’expansió dels nínxols, fenòmens típics a faunas insulars.
Paraules clau: Eivissa, Illes Pitiüses, Illes Balears, densitat d’ocells, ecologia
insular, aliviament ecològic, expansió de nínxols.
Palerm, J.C i Estarellas, J (2007). Anuari Ornitològic de les Balears. vol. 22.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada