Salta al contingut principal

Catorze anys d'estudis quiropterologics a les Illes Balears (1993-2006)



Les ratapinyades són mamífers euteris adaptats al vol que han tingut gran exit evolutiu i han  colonitzat  la  major  part  del  planeta  excepte  les  zones  polars.  Malgrat  la  seva importáncia ecológica, la distribució, l'ecologia i l a  dinamica de les poblacions de ratapinyades solen ser poc estudiades. El present treball dóna a coneixer i analitza l a  informació quiropterológica obtinguda des de 1993, any en que el nostre equip inicia els estudis a les IJIes Balears. S'han prospectat cavitats subterranies, s 'han capturat ratapinyades amb xarxes i s 'han efectuat enregistraments i analisis deIs senyals ultrasónics emesos pels quirópters pe r  tal d'ampliar la informació sobre la distribució de les ratapinyades a les Illes Balears. S'ha  analitzat l'ocupació estacional de Miniopterus schreibersii, Myotis  capaccinii,  Myotis  myotis  i Rhinolophus ferrumequinum  a 8  refugis  situats  a Mallorca i a Menorca  i s 'han estudiat desplayaments estacionals de les anteriors especies.  S 'han prospectat unes 400 localitats diferents i s 'ha  observat 16 especies de ratapinyades  a les Illes Balears, de  les  quals  algunes  d'elles han estat citades per primera vegada. Aquest és el cas de N.  leisleri a Menorca i Eivissa; P pygmaeus a Menorca i P pipistrellus,  P  kuhlii,  N.  leisleri,  M.  capaccinii,  B.  barbastellus  i  T.  teniotis  a  Sa Dragonera. Mallorca és l ' illa  amb major diversitat d'  especies de quiropters. Els resultats obtinguts fins ara, tot i que encara són parcial s, indiquen que existeixen diferencies en la composició de les comunitats de ratapinyades de  cada illa, j a  sigui en les especies presents  com en la freqüencia de  cadascuna d'elles. L'analisi de  l'ocupació estacional ha  mostrat la importancia quiropterologica de les cavitats estudiades i ha permes estimar el nombre  de  ratapinyades  que  s 'hi  refugien.  La  metodologia del marcatge-recaptura ha
possibilitat verificar diversos desplayaments entre cavitats. R. ferrumequinum i M.  myotis realitzen desplayaments de curta distancia, mentre que M. schreibersii i M.  capaccinii recorren distancies més llargues (tot i ser menors que  les observades  al  continent). S 'ha   pogut  comprovar,  per  primera  vegada,  desplayaments  de  M.  schreibersii  i  M. capaccinii entre colónies de Mallorca i Menorca.

SERRA-COBO, J. et al (2006)  Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 49

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

An analysis of habitat distribution and associations in theOdonata of theBalearic Islands, Spain

 Spatial structure of the odon. community is analysed. The different abundance of the spp. and their most characteristic habitats in the islands are indicated. The reproduction of 19 spp. on the Balearic Islands is confirmed. Coenagrion scitulum is recorded for the first time from the archipelago. The associations of spp. existing on each of the islands were established by meansof factoranalysis (correspondence analysis); a total of9 associations are defined. This study has been made on larvae exclusively. Sympetrum striolatum is the most abundant sp. in the Balearic Islands. Previous records are discussed. García-Aviles, J,   Puig, M.A,  Soler, A.G. & Ferreras-Romero, M. (1995)  Odonalologica 24(3)
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Planta del Mes núm. 1: Esperó de Formentera

 L'esperó de Formentera és un tàxon de descripció recent, descobert a l'illa de Formentera, d'on és endèmic. És conegut d'una única localitat, on té diversos nuclis poblacionals petits i un nombre d'efectius molt baix. Es troba amenaçat per la pressió de construcció i urbanització i pels freqüents incendis de la vegetació circumdant. Blanché, C. 2007. Planta del Mes núm. 1: Esperó de Formentera. Portal de Biologia de la Conservació de  plantes. Laboratori de Botànica, Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona. URI: http://hdl.handle.net/2445/20046
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Sobre las ginetas de la isla de Ibiza (Genetta genetta isabelae n.ssp.)

Las Ginetas de Ibiza habían sido consideradas hasta ahora como G. g. balearica. El estudio de 50 cráneos y 38 pieles (Cuadro 1) permite, sin embargo, caracterizarlas como una nueva subespecie, Genetta genetta isabelae n. ssp., debido fundamentalmente a su pequeño tamaño. Se consideran caracteres con valor diagnóstico LCB (longitud cóndilo-basal) ≤85 mm. LM (longitud de la mandíbula) ≤60 mm. LPm⁴ (longitud de la carnicera superior) ≤8mm. M² (segundo molar superior) muy reducido. Las manchas del pelaje son negras o marrones oscuras con abundantes pelos de color rojizo leonado. El dimorfismo sexual es poco marcado (Fig. 3). Las medidas de G. g. isabelae (Cuadros 2 y 3) difieren significativamente de las restantes poblaciones del oeste de Europa y norte de África. Estas muestran por su parte una variación clinal de tamaño, desde Francia, donde son más pequeñas, al norte de África donde son más mayores, a través de la Península Ibérica y Mallorca (Cuadros 4 y 5; Fig. 4, 5, 6 y 7). Las Ginet...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació