Salta al contingut principal

BIOLOGIA DE LA CONSERVACIÓ D’UN OCELL CRÍTICAMENT AMENAÇAT: LA BALDRITJA Puffinus mauretanicus


Una de les aus marines més amenaçades de la Mediterrània és la baldritja Puffinus mauretanicus. El present article resumeix l’estudi de la seva problemàtica de conservació al dos hàbitats que ocupen: les colònies de cria a terra i les zones d’alimentació a la mar. Una anàlisi demogràfic detallat va permetre determinar que la mortalitat adulta és la principal causa del declivi poblacional. La baixa supervivència adulta (0.78, SE = 0.02) en colònies lliures de depredadors suggeria que, a part de la depredació, devia haver altres fonts de mortalitat (arts de pesca, per exemple). L’anàlisi de viabilitat de la població va mostrar que les probabilitats d’extinció de la baldritja són extremadament altes, classificant a l’espècie en Perill Crític, segons criteris de
la IUCN. En relació a la seva distribució a la mar, a rel d’una anàlisi de l’hàbitat oceanogràfic d’aquesta espècie durant l’època reproductora es va proposar la delimitació d’una àrea marina protegida. Així, les àrees d’alta densitat (principalment zones d’alimentació) definirien el nucli, d’especial interès per a la seva conservació, on s’implementarien mesures de protecció rigoroses: l’àrea d’influència del riu Ebre i l’entorn del cap de la Nau. Dins l’àrea de distribució (aigües costaneres de la plataforma continental Ibèrica caracteritzades per sistemes frontals en àrees properes a les colònies de cria), s’implementarien altres mesures de protecció més difuses.
Paraules clau: Biologia de la Conservació, Puffinus mauretanicus, anàlisi demogràfic, àrees marines protegides.

 LOUZAO, M., MARCOS J.M y ORO, D. (2007) Anuari Ornitològic de les Balears vol. 21.
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

An analysis of habitat distribution and associations in theOdonata of theBalearic Islands, Spain

 Spatial structure of the odon. community is analysed. The different abundance of the spp. and their most characteristic habitats in the islands are indicated. The reproduction of 19 spp. on the Balearic Islands is confirmed. Coenagrion scitulum is recorded for the first time from the archipelago. The associations of spp. existing on each of the islands were established by meansof factoranalysis (correspondence analysis); a total of9 associations are defined. This study has been made on larvae exclusively. Sympetrum striolatum is the most abundant sp. in the Balearic Islands. Previous records are discussed. García-Aviles, J,   Puig, M.A,  Soler, A.G. & Ferreras-Romero, M. (1995)  Odonalologica 24(3)
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Not so naïve: Ibiza wall lizards acquired the ability to recognize alien snakes in a few years

Alien predators may impose a great threat to naïve preys. Podarcis pityusensis lizards live in Ibiza, a snake-free island until 2003. We studied lizards’ discrimination of scents of two invader snakes: one that predates on lizards, Hemorrhois hippocrepis, and another that does not, Rhinechis scalaris. We compared two populations of P. pityusensis: one from the main island of Ibiza, which coexists with both snakes, and another from the close snake-free islet of Sal Rossa. Lizards from Ibiza recognized the scent of H. hippocrepis and responded with clear antipredator behaviours. However, they reacted to the scent of R. scalaris similarly than to the odorless and the pungent controls. Lizards from Sal Rossa did not recognize any snake species. Thus, lizards can rapidly acquire the ability to react to a totally novel type of predator. There are two possible explanations: (1) rapid evolution of antipredator behavior, and (2) the ability of lizards to learn how to avoid new predators. There ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Sobre las ginetas de la isla de Ibiza (Genetta genetta isabelae n.ssp.)

Las Ginetas de Ibiza habían sido consideradas hasta ahora como G. g. balearica. El estudio de 50 cráneos y 38 pieles (Cuadro 1) permite, sin embargo, caracterizarlas como una nueva subespecie, Genetta genetta isabelae n. ssp., debido fundamentalmente a su pequeño tamaño. Se consideran caracteres con valor diagnóstico LCB (longitud cóndilo-basal) ≤85 mm. LM (longitud de la mandíbula) ≤60 mm. LPm⁴ (longitud de la carnicera superior) ≤8mm. M² (segundo molar superior) muy reducido. Las manchas del pelaje son negras o marrones oscuras con abundantes pelos de color rojizo leonado. El dimorfismo sexual es poco marcado (Fig. 3). Las medidas de G. g. isabelae (Cuadros 2 y 3) difieren significativamente de las restantes poblaciones del oeste de Europa y norte de África. Estas muestran por su parte una variación clinal de tamaño, desde Francia, donde son más pequeñas, al norte de África donde son más mayores, a través de la Península Ibérica y Mallorca (Cuadros 4 y 5; Fig. 4, 5, 6 y 7). Las Ginet...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació