Salta al contingut principal

BIOLOGIA DE LA CONSERVACIÓ D’UN OCELL CRÍTICAMENT AMENAÇAT: LA BALDRITJA Puffinus mauretanicus


Una de les aus marines més amenaçades de la Mediterrània és la baldritja Puffinus mauretanicus. El present article resumeix l’estudi de la seva problemàtica de conservació al dos hàbitats que ocupen: les colònies de cria a terra i les zones d’alimentació a la mar. Una anàlisi demogràfic detallat va permetre determinar que la mortalitat adulta és la principal causa del declivi poblacional. La baixa supervivència adulta (0.78, SE = 0.02) en colònies lliures de depredadors suggeria que, a part de la depredació, devia haver altres fonts de mortalitat (arts de pesca, per exemple). L’anàlisi de viabilitat de la població va mostrar que les probabilitats d’extinció de la baldritja són extremadament altes, classificant a l’espècie en Perill Crític, segons criteris de
la IUCN. En relació a la seva distribució a la mar, a rel d’una anàlisi de l’hàbitat oceanogràfic d’aquesta espècie durant l’època reproductora es va proposar la delimitació d’una àrea marina protegida. Així, les àrees d’alta densitat (principalment zones d’alimentació) definirien el nucli, d’especial interès per a la seva conservació, on s’implementarien mesures de protecció rigoroses: l’àrea d’influència del riu Ebre i l’entorn del cap de la Nau. Dins l’àrea de distribució (aigües costaneres de la plataforma continental Ibèrica caracteritzades per sistemes frontals en àrees properes a les colònies de cria), s’implementarien altres mesures de protecció més difuses.
Paraules clau: Biologia de la Conservació, Puffinus mauretanicus, anàlisi demogràfic, àrees marines protegides.

 LOUZAO, M., MARCOS J.M y ORO, D. (2007) Anuari Ornitològic de les Balears vol. 21.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

An analysis of habitat distribution and associations in theOdonata of theBalearic Islands, Spain

 Spatial structure of the odon. community is analysed. The different abundance of the spp. and their most characteristic habitats in the islands are indicated. The reproduction of 19 spp. on the Balearic Islands is confirmed. Coenagrion scitulum is recorded for the first time from the archipelago. The associations of spp. existing on each of the islands were established by meansof factoranalysis (correspondence analysis); a total of9 associations are defined. This study has been made on larvae exclusively. Sympetrum striolatum is the most abundant sp. in the Balearic Islands. Previous records are discussed. García-Aviles, J,   Puig, M.A,  Soler, A.G. & Ferreras-Romero, M. (1995)  Odonalologica 24(3)

Las Orquídeas de la Isla Formentera

Resumen Se ha estudiado la familia Orchidaceae en la isla de Formentera (Islas Baleares, España). Se ha comprobado la presencia de al menos 14 especies diferentes, a las que habría que sumar una más (Spiranthes spiralis) citada en la bibliografía y que no ha sido hallada. Se citan cuatro especies nuevas para la flora de la isla: Barlia robertiana, Neotinea maculata, Ophrys cf. fabrella y Aceras anthropophorum. Por  otra parte se cuestiona la presencia en la isla de  Ophrys vernixia  y de  Orchis coriophora subsp. martrinii, citadas por otros autores, ya que consideramos que se trata en realidad de Ophrys speculum y Orchis coriophora subsp. fragans. Se han encontrado poblaciones del grupo de Ophrys fusca, pero con flores más pequeñas y una línea amarilla que bordea el labelo, parecido a  Ophrys fabrella, y el tallo frecuentemente llega hasta 60cm de altura. Especímenes de esa planta son 2 investigados de momento en la ...

Planta del Mes núm. 1: Esperó de Formentera

 L'esperó de Formentera és un tàxon de descripció recent, descobert a l'illa de Formentera, d'on és endèmic. És conegut d'una única localitat, on té diversos nuclis poblacionals petits i un nombre d'efectius molt baix. Es troba amenaçat per la pressió de construcció i urbanització i pels freqüents incendis de la vegetació circumdant. Blanché, C. 2007. Planta del Mes núm. 1: Esperó de Formentera. Portal de Biologia de la Conservació de  plantes. Laboratori de Botànica, Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona. URI: http://hdl.handle.net/2445/20046