Salta al contingut principal

Els mol·luscs terrestres fossils de les IIles Pitiüses


Es revisa la fauna de gasteròpodes terrestres fòssils del Pleistoce de les Pitiüses, tenint en compte els tipus de jaciments, els diferents estats de preservaci6, i les probables edats dels fòssils.  És tracta d'una fauna rica i variada, comprenent entre 17 i 21  espècies (n'hi ha quatre de rang taxonòmic íncert). Totes semblen endèmiques, encara que emparentad es amb d'altres, trobades vivents o fòssils, a les Gimnesies, Corsega i Sardenya, i el vessant mediterrani meridional de la Penfnsula Iberica.  Hom interpreta aquesta fauna antiga com
a resultat de vicariança, causada per la fragmentaci6 litoslerica gradual que comporta la formaci6  de  la  Mediterrania  occidental  durant  el  Neogen. Els  dipòsits  més  recents contenen  només espècies endèmiques  vlvents actualment.  S'infereix l'existencia d'un episodi d'extinció en massa, molt anterior a l'arribada dels humans; afectà també, per bé que en menor grau, les Gimnèsies.  Es tracta d'un esdeveniment important, registrat així mateix en el registre fòssil de vertebrats terrestres.  Encara que se'n desconeix la causa, aquesta podria haver estat un canvi en el nivell de la mar, o una erupci6 volcanica. La major part de la fauna actual de mol.luscs no marins de les Pitiüses és el resultat d'introduccions, voluntàries o accidentals, pels humans.
Paraules  clau:  mol·luscs  terrestres,  Quatemari,  Pitiüses,  Mediterrània  occidental, biogeografia.

Paul, C.R.C. i Altaba, C (1992). Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 34

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

An analysis of habitat distribution and associations in theOdonata of theBalearic Islands, Spain

 Spatial structure of the odon. community is analysed. The different abundance of the spp. and their most characteristic habitats in the islands are indicated. The reproduction of 19 spp. on the Balearic Islands is confirmed. Coenagrion scitulum is recorded for the first time from the archipelago. The associations of spp. existing on each of the islands were established by meansof factoranalysis (correspondence analysis); a total of9 associations are defined. This study has been made on larvae exclusively. Sympetrum striolatum is the most abundant sp. in the Balearic Islands. Previous records are discussed. García-Aviles, J,   Puig, M.A,  Soler, A.G. & Ferreras-Romero, M. (1995)  Odonalologica 24(3)

Las Orquídeas de la Isla Formentera

Resumen Se ha estudiado la familia Orchidaceae en la isla de Formentera (Islas Baleares, España). Se ha comprobado la presencia de al menos 14 especies diferentes, a las que habría que sumar una más (Spiranthes spiralis) citada en la bibliografía y que no ha sido hallada. Se citan cuatro especies nuevas para la flora de la isla: Barlia robertiana, Neotinea maculata, Ophrys cf. fabrella y Aceras anthropophorum. Por  otra parte se cuestiona la presencia en la isla de  Ophrys vernixia  y de  Orchis coriophora subsp. martrinii, citadas por otros autores, ya que consideramos que se trata en realidad de Ophrys speculum y Orchis coriophora subsp. fragans. Se han encontrado poblaciones del grupo de Ophrys fusca, pero con flores más pequeñas y una línea amarilla que bordea el labelo, parecido a  Ophrys fabrella, y el tallo frecuentemente llega hasta 60cm de altura. Especímenes de esa planta son 2 investigados de momento en la ...

Planta del Mes núm. 1: Esperó de Formentera

 L'esperó de Formentera és un tàxon de descripció recent, descobert a l'illa de Formentera, d'on és endèmic. És conegut d'una única localitat, on té diversos nuclis poblacionals petits i un nombre d'efectius molt baix. Es troba amenaçat per la pressió de construcció i urbanització i pels freqüents incendis de la vegetació circumdant. Blanché, C. 2007. Planta del Mes núm. 1: Esperó de Formentera. Portal de Biologia de la Conservació de  plantes. Laboratori de Botànica, Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona. URI: http://hdl.handle.net/2445/20046