Les aus són el grup de vertebrats que més atencions mereix per part dels naturalistes de les Balears, i al mateix temps són el grup que pitjor coneixem com a fòssils. Aquesta és una situació que s'addiu bastant amb el que passa a la resta del món. La Paleornitologia -l'estudi de les aus fòssils- sol ésser poc preuada pels ornitòlegs, ja que no es pot estudiar el plomatge de les aus fòssils, ni els seus patrons conductuals, ni es poden anellar, ni es pot sentir el seu cant, ni el bategar ràpid del seu cor quan s'agafen a les mans, ni es poden veure tampoc els seus nius, ni com creixen els polls, ni moltes coses més. La Paleornitologia és també una ciència que sol ésser bastant ignorada pels paleontòlegs.
Així, l'espai dedicat als ocells fòssils al llibre de CARROLL (1988), un dels tractats més moderns de paleontologia de vertebrats, representa menys del 3'5 % de l'obra. El poc interès de les aus per als paleontòlegs es deu a que els ocells no tenen estructures fortes, duraderes i de gran valor per a la diagnosi
específica, com són les dents dels mamífers, ni solen tenir una gran valor estratigràfica. Molts consideren que els ocells no són més que uns rèptils amb plomes i no tan interessants com els dinosaures.
En l'actualitat -i des de fa una desena d'anys- coneixem bastant bé quines eren les faunes de mamífers, rèptils i amfibis que vivien a les Balears (Gimnèsies: Mallorca, Menorca i illots adjacents, i Pitiüses: Eivissa, Formentera i illots adjacents) quan fa 6-7.000 anys van arribar els primers homes ...
Alcover, J.A. (1995) Anuari Ornitològic de les Balears nº 5
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada