Salta al contingut principal

Anàlisi de la freqüentació d’ús a les platges i estudi de paràmetres de sostenibilitat associats

Resum: L’estudi de la freqüentació d’ús de les platges ha esdevingut necessari a partir dels processos de massificació que s’hi reprodueixen, especialment a destinacions turístiques. La voluntat d’aquest article és  explicar les pautes de consum del recurs platja per part dels usuaris, mesurar la seva eficiència turística i d’oci, i alhora aconseguir una caracterització de les platges segons les seves funcionalitats. S’assagen nous mètodes de recompte i d’anàlisi de les variables geogràfiques en termes de sostenibilitat, amb la creació d’un índex agregat de saturació turística, definit per la densitat d’usuaris, la motorització de l’accés i la urbanització de l’entorn; tots els quals són considerats negatius per a l’experiència recreativa i la conservació de l’entorn. L’estudi es fonamenta en una mostra de 18 platges representatives de les Illes Balears, de la qual es detallen els resultats d’una platja urbana (S’Arenalplatja de Palma) i d’una platja natural (Es Trenc).
Paraules clau: platges, turisme, sostenibilitat, saturació.

Llorenç Mas Parera, Ll. i Blázquez Salom, M. (2005) Doc. Anàl. Geogr. 45
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

An analysis of habitat distribution and associations in theOdonata of theBalearic Islands, Spain

 Spatial structure of the odon. community is analysed. The different abundance of the spp. and their most characteristic habitats in the islands are indicated. The reproduction of 19 spp. on the Balearic Islands is confirmed. Coenagrion scitulum is recorded for the first time from the archipelago. The associations of spp. existing on each of the islands were established by meansof factoranalysis (correspondence analysis); a total of9 associations are defined. This study has been made on larvae exclusively. Sympetrum striolatum is the most abundant sp. in the Balearic Islands. Previous records are discussed. García-Aviles, J,   Puig, M.A,  Soler, A.G. & Ferreras-Romero, M. (1995)  Odonalologica 24(3)
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Diversidad genética, origen y conservación de las especies esclerófilas del género Quercus en las Islas Baleares

L’estudi de la distribució de les espècies escleròfiles del gènere Quercus (Q. ilex L. -alzina-, Q. coccifera L. -coscoll- i Q. suber L. -surera-) de les Illes Balears i l’ús de marcadors moleculars d’ADN de cloroplast han permès discutir l’origen de les seves poblacions i les afinitats amb les d’altres regions del contorn circummediterrani. La singularitat d’alguns haplotipus facilita la identificació de les àrees i poblacions de major interès per l’aplicació d’estratègies de conservació genètica dels recursos forestals. Les Illes Balears s’han mostrat com un reservori de diversitat genètica, amb presència d’elements de filiació ibèrica i tirrènica. Les prioritats en matèria de conservació deuen anar orientades al manteniment de les poblacions singulars fragmentades o de superfície efectiva poblacional reduïda. Paraules clau: Diversitat, PCR-RFLPs, filogeografia, haplotips, conservació. López-de-Heredia, U., Jiménez, P., Díaz-Fernández...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

PATRONES GENERALES DE COLONIZACIÓN Y EXTINCIÓN DE RAPACES EN ISLA

Los archipiélagos de la Macaronesia y Mediterráneo han registrado a lo largo de tiempos históricos, y especialmente en el último siglo numerosas extinciones locales de aves rapaces mientras que otras muchas poblaciones se encuentran al borde de la desaparición (véase Muntaner y Mayol 1996). Este es también el caso de las islas Canarias, que fueron originalmente colonizadas por hasta 7 especies de aves de presa diurnas. La mayor parte de estas especies han pasado o pasan actualmente por situaciones críticas desde el punto de vista de conservación, bien a nivel de alguna de las islas o en el conjunto del archipiélago (Palacios 2001). La recuperación de las poblaciones pasa esencialmente por un balance demográfico positivo fruto de la dinámica local y de la relación entre las tasas de inmigración y emigración. En el caso de los sistemas insulares como el de Canarias, las posibilidades de inmigración que incrementarían la tasa de crecimiento poblacional, vien...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació