Salta al contingut principal

DENSITATS PRIMAVERALS D’OCELLS AL SUDOEST DE L’ILLA D’EIVISSA


RESUM.- Densitats primaverals d’ocells al sudoest de l’illa d’Eivissa. Es presenten
les densitats primaverals d’ocells observades a 4 ambients (conreus de secà, garriga i medi forestal d’orientació nord i d’orientació sud) de l’àntic Parc Natural de cala d’Hort, al sudoest de l’illa d’Eivissa. La major part de les 33 espècies detectades són reproductores i un grup important de 12 espècies són comunes als 4 hàbitats. La major diversitat específica i major densitat d’ocells han estat trobades als conreus que també presenten el major nombre d’espècies detectades a un únic ambient. Les densitats observades a garriga i medis forestals són semblants, si bé la garriga presenta unes dades lleugerament superiors i la densitat més baixa es dóna als boscos orientats a tramuntana. L’índex de biodiversitat de Shannon indica una major diversitat en el cas dels conreus, seguits dels pinars, on en el cas del d’orientació nord dóna un valor molt similar al dels conreus.Amb les nostres dades el menys divers seria la garriga. Després de resumir
les dades per hàbitats es comenta l’informació referent a les espècies més representades a la zona d’estudi. En general, d’acord amb els principis de la biogeografia insular s’han observat densitats elevades per diverses espècies i en alguns casos a medis que en principi no són els més adients, el que seria conseqüència de l’aliviament ecològic o l’expansió dels nínxols, fenòmens típics a faunas insulars.
Paraules clau: Eivissa, Illes Pitiüses, Illes Balears, densitat d’ocells, ecologia
insular, aliviament ecològic, expansió de nínxols.

Palerm, J.C i Estarellas, J (2007). Anuari Ornitològic de les Balears. vol. 22.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

An analysis of habitat distribution and associations in theOdonata of theBalearic Islands, Spain

 Spatial structure of the odon. community is analysed. The different abundance of the spp. and their most characteristic habitats in the islands are indicated. The reproduction of 19 spp. on the Balearic Islands is confirmed. Coenagrion scitulum is recorded for the first time from the archipelago. The associations of spp. existing on each of the islands were established by meansof factoranalysis (correspondence analysis); a total of9 associations are defined. This study has been made on larvae exclusively. Sympetrum striolatum is the most abundant sp. in the Balearic Islands. Previous records are discussed. García-Aviles, J,   Puig, M.A,  Soler, A.G. & Ferreras-Romero, M. (1995)  Odonalologica 24(3)

Diversidad genética, origen y conservación de las especies esclerófilas del género Quercus en las Islas Baleares

L’estudi de la distribució de les espècies escleròfiles del gènere Quercus (Q. ilex L. -alzina-, Q. coccifera L. -coscoll- i Q. suber L. -surera-) de les Illes Balears i l’ús de marcadors moleculars d’ADN de cloroplast han permès discutir l’origen de les seves poblacions i les afinitats amb les d’altres regions del contorn circummediterrani. La singularitat d’alguns haplotipus facilita la identificació de les àrees i poblacions de major interès per l’aplicació d’estratègies de conservació genètica dels recursos forestals. Les Illes Balears s’han mostrat com un reservori de diversitat genètica, amb presència d’elements de filiació ibèrica i tirrènica. Les prioritats en matèria de conservació deuen anar orientades al manteniment de les poblacions singulars fragmentades o de superfície efectiva poblacional reduïda. Paraules clau: Diversitat, PCR-RFLPs, filogeografia, haplotips, conservació. López-de-Heredia, U., Jiménez, P., Díaz-Fernández...

PATRONES GENERALES DE COLONIZACIÓN Y EXTINCIÓN DE RAPACES EN ISLA

Los archipiélagos de la Macaronesia y Mediterráneo han registrado a lo largo de tiempos históricos, y especialmente en el último siglo numerosas extinciones locales de aves rapaces mientras que otras muchas poblaciones se encuentran al borde de la desaparición (véase Muntaner y Mayol 1996). Este es también el caso de las islas Canarias, que fueron originalmente colonizadas por hasta 7 especies de aves de presa diurnas. La mayor parte de estas especies han pasado o pasan actualmente por situaciones críticas desde el punto de vista de conservación, bien a nivel de alguna de las islas o en el conjunto del archipiélago (Palacios 2001). La recuperación de las poblaciones pasa esencialmente por un balance demográfico positivo fruto de la dinámica local y de la relación entre las tasas de inmigración y emigración. En el caso de los sistemas insulares como el de Canarias, las posibilidades de inmigración que incrementarían la tasa de crecimiento poblacional, vien...