Salta al contingut principal

DENSITATS PRIMAVERALS D’OCELLS AL SUDOEST DE L’ILLA D’EIVISSA


RESUM.- Densitats primaverals d’ocells al sudoest de l’illa d’Eivissa. Es presenten
les densitats primaverals d’ocells observades a 4 ambients (conreus de secà, garriga i medi forestal d’orientació nord i d’orientació sud) de l’àntic Parc Natural de cala d’Hort, al sudoest de l’illa d’Eivissa. La major part de les 33 espècies detectades són reproductores i un grup important de 12 espècies són comunes als 4 hàbitats. La major diversitat específica i major densitat d’ocells han estat trobades als conreus que també presenten el major nombre d’espècies detectades a un únic ambient. Les densitats observades a garriga i medis forestals són semblants, si bé la garriga presenta unes dades lleugerament superiors i la densitat més baixa es dóna als boscos orientats a tramuntana. L’índex de biodiversitat de Shannon indica una major diversitat en el cas dels conreus, seguits dels pinars, on en el cas del d’orientació nord dóna un valor molt similar al dels conreus.Amb les nostres dades el menys divers seria la garriga. Després de resumir
les dades per hàbitats es comenta l’informació referent a les espècies més representades a la zona d’estudi. En general, d’acord amb els principis de la biogeografia insular s’han observat densitats elevades per diverses espècies i en alguns casos a medis que en principi no són els més adients, el que seria conseqüència de l’aliviament ecològic o l’expansió dels nínxols, fenòmens típics a faunas insulars.
Paraules clau: Eivissa, Illes Pitiüses, Illes Balears, densitat d’ocells, ecologia
insular, aliviament ecològic, expansió de nínxols.

Palerm, J.C i Estarellas, J (2007). Anuari Ornitològic de les Balears. vol. 22.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

An analysis of habitat distribution and associations in theOdonata of theBalearic Islands, Spain

 Spatial structure of the odon. community is analysed. The different abundance of the spp. and their most characteristic habitats in the islands are indicated. The reproduction of 19 spp. on the Balearic Islands is confirmed. Coenagrion scitulum is recorded for the first time from the archipelago. The associations of spp. existing on each of the islands were established by meansof factoranalysis (correspondence analysis); a total of9 associations are defined. This study has been made on larvae exclusively. Sympetrum striolatum is the most abundant sp. in the Balearic Islands. Previous records are discussed. García-Aviles, J,   Puig, M.A,  Soler, A.G. & Ferreras-Romero, M. (1995)  Odonalologica 24(3)

Sobre las ginetas de la isla de Ibiza (Genetta genetta isabelae n.ssp.)

Las Ginetas de Ibiza habían sido consideradas hasta ahora como G. g. balearica. El estudio de 50 cráneos y 38 pieles (Cuadro 1) permite, sin embargo, caracterizarlas como una nueva subespecie, Genetta genetta isabelae n. ssp., debido fundamentalmente a su pequeño tamaño. Se consideran caracteres con valor diagnóstico LCB (longitud cóndilo-basal) ≤85 mm. LM (longitud de la mandíbula) ≤60 mm. LPm⁴ (longitud de la carnicera superior) ≤8mm. M² (segundo molar superior) muy reducido. Las manchas del pelaje son negras o marrones oscuras con abundantes pelos de color rojizo leonado. El dimorfismo sexual es poco marcado (Fig. 3). Las medidas de G. g. isabelae (Cuadros 2 y 3) difieren significativamente de las restantes poblaciones del oeste de Europa y norte de África. Estas muestran por su parte una variación clinal de tamaño, desde Francia, donde son más pequeñas, al norte de África donde son más mayores, a través de la Península Ibérica y Mallorca (Cuadros 4 y 5; Fig. 4, 5, 6 y 7). Las Ginet...

Not so naïve: Ibiza wall lizards acquired the ability to recognize alien snakes in a few years

Alien predators may impose a great threat to naïve preys. Podarcis pityusensis lizards live in Ibiza, a snake-free island until 2003. We studied lizards’ discrimination of scents of two invader snakes: one that predates on lizards, Hemorrhois hippocrepis, and another that does not, Rhinechis scalaris. We compared two populations of P. pityusensis: one from the main island of Ibiza, which coexists with both snakes, and another from the close snake-free islet of Sal Rossa. Lizards from Ibiza recognized the scent of H. hippocrepis and responded with clear antipredator behaviours. However, they reacted to the scent of R. scalaris similarly than to the odorless and the pungent controls. Lizards from Sal Rossa did not recognize any snake species. Thus, lizards can rapidly acquire the ability to react to a totally novel type of predator. There are two possible explanations: (1) rapid evolution of antipredator behavior, and (2) the ability of lizards to learn how to avoid new predators. There ...