Salta al contingut principal

Respuesta de la pradera de Posidonia oceanica y su ictiofauna asociada al anclaje de embarcaciones en el Parque Nacional de Port-Cros (Francia)

El impacto debido al anclaje de embarcaciones de recreo sobre las praderas de posidonia oceanica es uno de los problemas más graves a los que se enfrenta el Parque Nacional de Port-Cros (Francia). La comparación de las caracteísticas estructurales de la pradera en dos zonas del parque, una dedicada al fondeo y otra no afectada por este muestra una clara regresión en la zona afectada por el fondeo (...)


García Charton, J. A. et al. (1993) Publicaciones Especiales. Instituto Español de Oceanografía. N. 11 
.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

An analysis of habitat distribution and associations in theOdonata of theBalearic Islands, Spain

 Spatial structure of the odon. community is analysed. The different abundance of the spp. and their most characteristic habitats in the islands are indicated. The reproduction of 19 spp. on the Balearic Islands is confirmed. Coenagrion scitulum is recorded for the first time from the archipelago. The associations of spp. existing on each of the islands were established by meansof factoranalysis (correspondence analysis); a total of9 associations are defined. This study has been made on larvae exclusively. Sympetrum striolatum is the most abundant sp. in the Balearic Islands. Previous records are discussed. García-Aviles, J,   Puig, M.A,  Soler, A.G. & Ferreras-Romero, M. (1995)  Odonalologica 24(3)

Planta del Mes núm. 1: Esperó de Formentera

 L'esperó de Formentera és un tàxon de descripció recent, descobert a l'illa de Formentera, d'on és endèmic. És conegut d'una única localitat, on té diversos nuclis poblacionals petits i un nombre d'efectius molt baix. Es troba amenaçat per la pressió de construcció i urbanització i pels freqüents incendis de la vegetació circumdant. Blanché, C. 2007. Planta del Mes núm. 1: Esperó de Formentera. Portal de Biologia de la Conservació de  plantes. Laboratori de Botànica, Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona. URI: http://hdl.handle.net/2445/20046

Sobre las ginetas de la isla de Ibiza (Genetta genetta isabelae n.ssp.)

Las Ginetas de Ibiza habían sido consideradas hasta ahora como G. g. balearica. El estudio de 50 cráneos y 38 pieles (Cuadro 1) permite, sin embargo, caracterizarlas como una nueva subespecie, Genetta genetta isabelae n. ssp., debido fundamentalmente a su pequeño tamaño. Se consideran caracteres con valor diagnóstico LCB (longitud cóndilo-basal) ≤85 mm. LM (longitud de la mandíbula) ≤60 mm. LPm⁴ (longitud de la carnicera superior) ≤8mm. M² (segundo molar superior) muy reducido. Las manchas del pelaje son negras o marrones oscuras con abundantes pelos de color rojizo leonado. El dimorfismo sexual es poco marcado (Fig. 3). Las medidas de G. g. isabelae (Cuadros 2 y 3) difieren significativamente de las restantes poblaciones del oeste de Europa y norte de África. Estas muestran por su parte una variación clinal de tamaño, desde Francia, donde son más pequeñas, al norte de África donde son más mayores, a través de la Península Ibérica y Mallorca (Cuadros 4 y 5; Fig. 4, 5, 6 y 7). Las Ginet...