Salta al contingut principal

Cap a una millor comprensió de l' estat, ecologia i conservació de les praderies d' angiospermes marines (Posidonia oceanica L. Delile) de les IlIes Balears

Posidonia  oceanica  és  l'especie  d'angiosperma marina  dominant en  la Mediterrania,  on  aquesta especie endemica cobreix uns 50.000 km'  per sobre els 45 m de fondana (Bethoux i Copin-Montegut, 1986). Aquesta especie forma praderies extenses i complexes estructuralment i topografica, gracies al creixement  deIs  rizomes  vertical s  de  la  planta  que,  actuant  al  llarg  d'esca1es  temporals  milenanes (Mateo et al.,  1997) crea esculls. Aquestes praderies representen uns deIs ecosistemes més productius de la mar Mediterrania, amb una producció primana neta d'uns  1,000 g PS m'  any·¡  (Duarte i Chiscano,  1999). Les aigües clares i els pendents suaus característics de les Illes Balears permeten el desenvolupament  de  praderies  extenses  de  P.  oceanica,  les  quals  probablement  representen  l'ecosistema marí dominant de  la  costa  de  les  Illes  Balears.  Malgrat aixó,  el nostre coneixement sobre l'extensió, estat, ecologia, i funcions  d'aquests importants ecosistemes a les  Illes Ba1ears encara és  redui1, i fins el segle XXI el gruix de coneixement de l'ecologia d'aquestes  praderies consistia en estudis  sobre la seva presencia a l'illa de Cabrera (Ballesteros,  1993) i la Badia de  Palma (Díaz del Río et al.,  1993), els impactes de l'aqüicultura a la Badia de Fornells (Menorca) (Delgado et al.,  1999), la producció de carbonats  a la badia de  Pollen,<a  (Canals i Ballesteros,  1997), i  alguns aspectes  de la seva dinamica paleontológica (Mateu et al.,  2001). Els ecosistemes d'angiospermes marines estan sota pressió arreu del món  (Duarte,  2002), les  Illes Balears incloses  (e.g.  Marba et al.,  2002), i per tant la conservació d'aquests importants ecosistemes requereix incrementar els esfor,<os  per a entendre la seva ecologia i el seu paper en l'ecosistema, per així poder formular estrategies de conservació efectives
Boll. Soc. Hist. Natural de les Balears.nº 43 (2003) Editorial

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

An analysis of habitat distribution and associations in theOdonata of theBalearic Islands, Spain

 Spatial structure of the odon. community is analysed. The different abundance of the spp. and their most characteristic habitats in the islands are indicated. The reproduction of 19 spp. on the Balearic Islands is confirmed. Coenagrion scitulum is recorded for the first time from the archipelago. The associations of spp. existing on each of the islands were established by meansof factoranalysis (correspondence analysis); a total of9 associations are defined. This study has been made on larvae exclusively. Sympetrum striolatum is the most abundant sp. in the Balearic Islands. Previous records are discussed. García-Aviles, J,   Puig, M.A,  Soler, A.G. & Ferreras-Romero, M. (1995)  Odonalologica 24(3)

Sobre las ginetas de la isla de Ibiza (Genetta genetta isabelae n.ssp.)

Las Ginetas de Ibiza habían sido consideradas hasta ahora como G. g. balearica. El estudio de 50 cráneos y 38 pieles (Cuadro 1) permite, sin embargo, caracterizarlas como una nueva subespecie, Genetta genetta isabelae n. ssp., debido fundamentalmente a su pequeño tamaño. Se consideran caracteres con valor diagnóstico LCB (longitud cóndilo-basal) ≤85 mm. LM (longitud de la mandíbula) ≤60 mm. LPm⁴ (longitud de la carnicera superior) ≤8mm. M² (segundo molar superior) muy reducido. Las manchas del pelaje son negras o marrones oscuras con abundantes pelos de color rojizo leonado. El dimorfismo sexual es poco marcado (Fig. 3). Las medidas de G. g. isabelae (Cuadros 2 y 3) difieren significativamente de las restantes poblaciones del oeste de Europa y norte de África. Estas muestran por su parte una variación clinal de tamaño, desde Francia, donde son más pequeñas, al norte de África donde son más mayores, a través de la Península Ibérica y Mallorca (Cuadros 4 y 5; Fig. 4, 5, 6 y 7). Las Ginet...

Not so naïve: Ibiza wall lizards acquired the ability to recognize alien snakes in a few years

Alien predators may impose a great threat to naïve preys. Podarcis pityusensis lizards live in Ibiza, a snake-free island until 2003. We studied lizards’ discrimination of scents of two invader snakes: one that predates on lizards, Hemorrhois hippocrepis, and another that does not, Rhinechis scalaris. We compared two populations of P. pityusensis: one from the main island of Ibiza, which coexists with both snakes, and another from the close snake-free islet of Sal Rossa. Lizards from Ibiza recognized the scent of H. hippocrepis and responded with clear antipredator behaviours. However, they reacted to the scent of R. scalaris similarly than to the odorless and the pungent controls. Lizards from Sal Rossa did not recognize any snake species. Thus, lizards can rapidly acquire the ability to react to a totally novel type of predator. There are two possible explanations: (1) rapid evolution of antipredator behavior, and (2) the ability of lizards to learn how to avoid new predators. There ...