Salta al contingut principal

Cap a una millor comprensió de l' estat, ecologia i conservació de les praderies d' angiospermes marines (Posidonia oceanica L. Delile) de les IlIes Balears

Posidonia  oceanica  és  l'especie  d'angiosperma marina  dominant en  la Mediterrania,  on  aquesta especie endemica cobreix uns 50.000 km'  per sobre els 45 m de fondana (Bethoux i Copin-Montegut, 1986). Aquesta especie forma praderies extenses i complexes estructuralment i topografica, gracies al creixement  deIs  rizomes  vertical s  de  la  planta  que,  actuant  al  llarg  d'esca1es  temporals  milenanes (Mateo et al.,  1997) crea esculls. Aquestes praderies representen uns deIs ecosistemes més productius de la mar Mediterrania, amb una producció primana neta d'uns  1,000 g PS m'  any·¡  (Duarte i Chiscano,  1999). Les aigües clares i els pendents suaus característics de les Illes Balears permeten el desenvolupament  de  praderies  extenses  de  P.  oceanica,  les  quals  probablement  representen  l'ecosistema marí dominant de  la  costa  de  les  Illes  Balears.  Malgrat aixó,  el nostre coneixement sobre l'extensió, estat, ecologia, i funcions  d'aquests importants ecosistemes a les  Illes Ba1ears encara és  redui1, i fins el segle XXI el gruix de coneixement de l'ecologia d'aquestes  praderies consistia en estudis  sobre la seva presencia a l'illa de Cabrera (Ballesteros,  1993) i la Badia de  Palma (Díaz del Río et al.,  1993), els impactes de l'aqüicultura a la Badia de Fornells (Menorca) (Delgado et al.,  1999), la producció de carbonats  a la badia de  Pollen,<a  (Canals i Ballesteros,  1997), i  alguns aspectes  de la seva dinamica paleontológica (Mateu et al.,  2001). Els ecosistemes d'angiospermes marines estan sota pressió arreu del món  (Duarte,  2002), les  Illes Balears incloses  (e.g.  Marba et al.,  2002), i per tant la conservació d'aquests importants ecosistemes requereix incrementar els esfor,<os  per a entendre la seva ecologia i el seu paper en l'ecosistema, per així poder formular estrategies de conservació efectives
Boll. Soc. Hist. Natural de les Balears.nº 43 (2003) Editorial

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

An analysis of habitat distribution and associations in theOdonata of theBalearic Islands, Spain

 Spatial structure of the odon. community is analysed. The different abundance of the spp. and their most characteristic habitats in the islands are indicated. The reproduction of 19 spp. on the Balearic Islands is confirmed. Coenagrion scitulum is recorded for the first time from the archipelago. The associations of spp. existing on each of the islands were established by meansof factoranalysis (correspondence analysis); a total of9 associations are defined. This study has been made on larvae exclusively. Sympetrum striolatum is the most abundant sp. in the Balearic Islands. Previous records are discussed. García-Aviles, J,   Puig, M.A,  Soler, A.G. & Ferreras-Romero, M. (1995)  Odonalologica 24(3)

Origin and abundance of beach debris in the Balearic Islands

RESUMEN: ORIGEN Y ABUNDANCIA DE RESIDUOS EN PLAYAS DE LAS ISLAS BALEARES. En un estudio realizado durante el año 2005 se analizó la abundancia, naturaleza y posibles orígenes de los residuos presentes en 32 playas de las Islas Baleares (mar Mediterráneo). La abundancia media de objetos en verano fue de aproximadamente 36 objetos por metro lineal, con un peso correspondiente de 32±25 g por metro lineal, lo cual es comparable a otros estudios en el Mediterráneo. El estudio mediante análisis multivariantes (Análisis de Componentes Principales y Análisis de Redundancia) confirma importantes similitudes entre islas, además de una evolución estacional estadísticamente significante en la composición y abundancia de los residuos. La contaminación durante el verano, expresada en términos de abundancia de objetos en la playa, duplica el valor registrado en invierno. Además, los objetos hallados durante esta época son de naturaleza heterogénea lo que se asocia c...

Planta del Mes núm. 1: Esperó de Formentera

 L'esperó de Formentera és un tàxon de descripció recent, descobert a l'illa de Formentera, d'on és endèmic. És conegut d'una única localitat, on té diversos nuclis poblacionals petits i un nombre d'efectius molt baix. Es troba amenaçat per la pressió de construcció i urbanització i pels freqüents incendis de la vegetació circumdant. Blanché, C. 2007. Planta del Mes núm. 1: Esperó de Formentera. Portal de Biologia de la Conservació de  plantes. Laboratori de Botànica, Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona. URI: http://hdl.handle.net/2445/20046